Per definició l'entrenament funcional significa entrenar amb un propòsit o objectiu específic. És una metodologia d'entrenament que es basa a realitzar exercicis i moviments que ens ajudin a exercir tasques funcionals. L'objectiu final és millorar la nostra capacitat per moure'ns, no només dins del gimnàs si no també fos, en el nostre dia a dia.
L'entrenament funcional busca treballar els músculs a través de la imitació de la quotidianitat, és a dir, que els exercicis que es desenvolupin repeteixin paràmetres similars als de determinats moviments quotidians, com caminar, saltar, pujar escales, aixecar càrregues, arrossegar, etc.
L'entrenament funcional busca treballar els músculs a través de la imitació de la quotidianitat
El terme entrenament funcional té el seu origen en la rehabilitació, on fisioterapeutes, kinesiterapeutes i altres experts de la salut utilitzaven, i encara ho fan, aquest enfocament per ajudar als seus pacients a rehabilitar-se i recuperar-se després d'accidents, malalties, desordres de moviment i altres tipus diferents de lesions.
Requisits d'un entrenament funcional
Perquè es pugui considerar un entrenament com a funcional, aquest ha de ser capaç d'involucrar a tots els músculs del cos i els exercicis no han de treballar els músculs de forma aïllada.
Són exercicis multiarticulars que busquen desenvolupar la intel·ligència del moviment humà. Els exercicis s'adapten a les necessitats personals orientats a millorar les funcions diàries i a augmentar la qualitat de vida dels qui ho practiquen.
Perquè un entrenament sigui funcional ha de complir els següents requisits:
-
Proposar exercicis pensats per desenvolupar el cos en totes les seves facetes: un veritable entrenament funcional es caracteritza per activar el nostre organisme amb la intenció de millorar la nostra coordinació, força, agilitat i eficiència neuromuscular.
-
Treball de core integrat: L'entrenament funcional posa especial afany en el desenvolupament dels músculs encarregats de l'equilibri i estabilització del nostre cos que es coneixen com a músculs centrals o músculs del core.
-
El treball propioceptiu i l'equilibri dinàmic ha d'estar implicat: un gran nombre d'exercicis en l'entrenament funcional ja que potencien l'activitat propioceptiva gràcies a la inestabilitat postural que impliquen. Està especialment dissenyat per treballar la zona mitjana del cos, l'encarregada de l'estabilització del cos.
A quines persones va dirigit l'entrenament funcional:
El propòsit de l'entrenament funcional és aconseguir una rutina d'exercicis que sigui útil a qualsevol persona, sigui esportista o no, i que aquests entrenaments l'ajudin a estar en forma per al seu dia a dia. Està fonamentalment destinat a millorar la salut i el benestar general. Per tant, l'entrenament funcional fa un cert reclam universal per fer que cada persona estigui en millor forma.
En el cas dels esportistes d'elit, l'entrenament funcional és la resposta a com millorar les diferents habilitats que necessita per competir. Per a la resta de les persones, representa l'única manera en què el nostre cervell entengui que el moviment que realitzem és coherent.
L'objectiu de fer que l'atleta estigui en millor forma per dominar millor els desafiaments diaris beneficia cada grup d'edat, gènere i nivell de condició física. El fet que l'entrenament funcional s'utilitzi tant en fisioteràpia com en esports de primera classe mostra que versàtil és aquest mètode d'entrenament i que tots els atletes poden entrenar amb entrenament funcional, independentment del seu nivell actual de condició física.