Entre el final de la tardor i el començament de l'hivern es manté oberta la major i més variada temporada de caça, una activitat popular molt estesa a les diferents regions del país. Fa anys, la carn d'animals silvestres suposava una font important de nutrients en la dieta familiar. Moltes persones depenien d'aquests aliments per al seu subministrament de proteïna animal. Es consumien animals de cabell -com el cérvol, el cabirol, el senglar o altres de més petits com conills i llebres-, i de ploma -com becades, perdius, guatlles o faisans-. Avui dia, tanmateix, menjar carn de caça és una qüestió de preferència, encara que també de salut. Està contraindicada per als qui pateixen hiperuricèmia i gota a causa del seu contingut en àcid úric. A més, concentra substàncies com les purines i no està exempta de riscos alimentaris.
La carn de caça es caracteritza, en general, per una elevada concentració d'àcid làctic
L'inconvenient de l'àcid úric
La carn de caça es caracteritza, en general, per una elevada concentració d'àcid làctic al múscul dels animals, que es transforma en part en àcid úric durant el seu metabolisme. A més, aquestes carns contenen de mitjana una quantitat major de compostos nitrogenats, a causa d'una proporció de proteïnes més gran. Ambdós compostos les converteixen en un aliment contraindicat per als qui pateixen hiperuricèmia i gota.
Aquestes carns concentren també substàncies com les purines i, encara que manquen de residus de fàrmacs i hormones -que en ocasions s'utilitzen de forma fraudulenta en els animals de proveïment-, no estan exemptes de riscos alimentaris derivats de la seva naturalesa animal (contaminants biològics per paràsits com la triquina, Trichinella spiralis) ni de la presència de substàncies tòxiques en el seu medi ambient, com metalls pesants a les aigües o pesticides en els vegetals que consumeixen.
Excel·lent valor nutricional
Malgrat l'anterior, els centres d'investigació que han estimat el seu valor nutricional són diversos i coincideixen a ressaltar les seves particularitats nutritives, entre les quals destaca un menor contingut en greix, en comparació amb els animals de proveïment. Sovint, se subestimen els seus principis dietètics i s'associa amb menjar greixós i indigest, però aquests aspectes es deuen més a les nombroses espècies, marinats i guisats grassos amb què s'acostuma a cuinar.
Diversos estudis sobre el valor nutricional de la carn d'animals silvestres indiquen que és comparable, i fins i tot millor i més complet, que el de la carn de proveïment. Així ho documenta l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) en un informe. Segons aquest organisme, la tendència general marca que la carn dels animals salvatges és baixa en greix, mentre que el contingut en proteïna és similar o més alt que el de la resta. La quantitat de vitamina A també és més gran a la carn de caça, en part, per la seva alimentació abundant en llavors i vegetals rics en beta-carotè, un compost que l'organisme transforma en vitamina A.
La carn dels animals salvatges té més valor biològic que els exemplars domèstics
Un estudi recent de la Facultat d'Agricultura de la Universitat J.J. Strossmayer, a Osijek (Croàcia), va analitzar la influència sobre el valor biològic de la carn de faisà segons el mètode de criança, en la naturalesa o en captivitat. Igual com els faisans, els animals salvatges en general han d'esquivar una sèrie de dificultats per a la seva supervivència i alimentació diàries, com la recerca d'aliment, la cria, la falta de protecció davant condicions climàtiques desfavorables, etc. Mentrestant, els animals criats en captivitat s'alimenten de manera regular i amb una qualitat similar en tot moment.