El Tribunal Suprem ha rebutjat els recursos presentats per l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i l’Àrea Metropolitana de Barcelona contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que va anul·lar l’ordenança del consistori del 2019 que regulava la Zona de Baixes Emissions. D’aquesta forma, es confirma aquesta anul·lació, però l’Ajuntament ja va actualitzar el text i va tornar a aprovar una ordenança després de la primera sentència del TSJC, del 2022. L’alt tribunal català argumentava que l’ordenança del 2019 es va aprovar amb deficiències en la seva elaboració, falta d’informes determinants i un excés en l’àmbit geogràfic d’aplicació i en el tipus de vehicles exclosos.
Segons recull l’ACN, fonts municipals han remarcat que aquesta sentència del Suprem no modifica la normativa, que actualment es regeix per l’ordenança municipal aprovada pel ple de l’Ajuntament el gener del 2023. Les mateixes fonts insisteixen que la normativa “no està qüestionada”, i subratllen que la llei del canvi climàtic obliga tots els municipis de més de 50.000 habitants a disposar d’una zona de baixes emissions per protegir la qualitat de l’aire. D’altra banda, també afegeixen que la sentència del Suprem no afecta les multes fermes interposades amb l’antiga ordenança.
El contingut de la demanda
Van recórrer la ZBE la Plataforma d'afectats per les restriccions circulatòries, l'Associació de famílies nombroses de Catalunya i els gremis de tallers de reparació de vehicles i de transportistes. En la demanda, una de les associacions al·legava que resultava "totalment desproporcionada la ZBE delimitada", havent quedat acreditat que, únicament, dues estacions de mesurament (Eixample i Gràcia) del total de la ciutat, incomplien els nivells màxims d'immissió de diòxid de nitrogen (NO2). Per part seva, la defensa de l'Ajuntament exposava que s'havia pres en consideració la intensitat mitjana de trànsit i el nombre de residents de l'àrea.
En la resolució, el TSJC exposava que les memòries i informes obrats en l'expedient “no compleixen la funció d'assegurar que els encarregats de tramitar i aprovar l'ordenança tinguin la informació necessària que els permeti estimar quin impacte tindrà en els ciutadans i quins mitjans seran necessaris per a la seva aplicació, sense que es reculli una motivació suficient de la necessitat i de l'oportunitat de la norma projectada, ni una valoració de les diferents alternatives existents, ni una anàlisi de les conseqüències econòmiques i jurídiques que es derivaran de la seva aplicació”, tal com s'exigeix en la reiterada jurisprudència. El tribunal afegia que des del moment que circular per la ciutat de Barcelona en dies i hores laborables es condiciona a la renovació del vehicle sense distintiu ambiental, "és indubtable que els més afectats són els col·lectius que no tenen capacitat econòmica per canviar el seu vehicle per un amb distintiu ambiental i pretenen continuar circulant per Barcelona".