El centenari de l’Exposició Internacional de 1929 servirà per remodelar completament el recinte de Fira de Barcelona a l'àreade Montjuïc. Una transformació urbanística que implica una inversió de 174 milions d’euros que aportarà Fira 2000 i que es decidirà en quatre concursos internacionals d’arquitectura que convocarà l’Ajuntament de Barcelona aquesta primavera. Aquest ha estat l’anunci que l’alcalde de Barcelona Jaume Collboni ha fet en el marc de la presentació aquest dilluns de la Comissió del Centenari de l'Exposició Internacional de 1929, que neix amb l'objectiu d'impulsar diferents iniciatives i esdeveniments per a la commemoració d'una celebració tan significativa per a la ciutat. L’acte, celebrat en el Palau de Congressos, ha comptat amb la presència, a més de Collboni, del conseller d'Empresa i Treball de la Generalitat, Roger Torrent; el president de Fira, Pau Relat; la consellera de cultura, Natàlia Garriga; la de Territori, Ester Capella, l’alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat, Núria Marín i el director general de la Fira, Constantí Serrallonga. L'anunci arriba una setmana després de l'acte en què es va oficialitzar l'ampliació de Fira de Barcelona amb l'inici de les obres per fer créixer el recinte firal de l'Hospitalet de Llobregat.

Inici en el 2026 i tres anys d’obres

Les obres començaran el 2026 i s'allargaran tres anys, per tal que puguin estar enllestides pel centenari el 2029. La transformació de l'espai de Montjuïc té com a objectiu modernitzar les instal·lacions firals i donar resposta a necessitats en matèria cultural, d'habitatge, mobilitat o de zones verdes i combinar l'activitat firal amb altres usos ciutadans. Els quatre concursos arquitectònics internacionals inclouran la construcció d'un nou palau de congressos al Pavelló Alfons XIII; la creació d'un gran i modern pavelló multifuncional a l'actual Palau de Congressos, part de la Plaça Univers i la reforma del Palau 1; i la remodelació en dues parts de l'actual Palau 8 (Palau de la Metal·lúrgia i Palau del Vestit). L’anunci s’ha fet després de fer un procés participatiu l'any passat i dels tràmits d'aprovació del planejament urbanístic pertinents aquest any.

La inversió de 174 milions d’euros serà dirigida i finançada per Fira 2000, societat promotora formada per sis institucions que formen part de l’accionariat, la Generalitat de Catalunya, els ajuntaments de Barcelona i l’Hospitalet, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació de Barcelona i la Cambra de Barcelona–, a més de la mateixa Fira de Barcelona.

Eficiència, digitalització i sostenibilitat

La renovació del recinte preveu l'optimització de les instal·lacions firals amb l'actualització i la conservació dels seus edificis històrics catalogats, sota els paràmetres d'eficiència, digitalització i sostenibilitat, al voltant d'una Avinguda Reina Maria Cristina renovada i destinada a vianants i transport públic. Serà un recinte únic i urbà del segle XXI referent internacional. La celebració del centenari de l'Exposició del 1929  es commemorarà amb un "gran esdeveniment internacional vinculat a l'activitat firal, la cultura i l'esport" que encara està per definir, segons ha dit l’alcalde Jaume Collboni en l’acte de presentació de la Comissió, que serà l’encarregada d'impulsar actes i de supervisar aquesta renovació que busca modernitzar les instal·lacions firals i per combinar aquesta activitat amb altres usos. "Barcelona vol tornar a tenir edificis icònics", ha assegurat l'alcalde de la ciutat.

Transformacions paral·leles 

A banda dels pavellons firals, també hi haurà altres transformacions visibles, com ara la pacificació de l'avinguda Maria Cristina, que només estarà oberta a vianants i transport públic a partir de 2029. En paral·lel a la remodelació, l'Ajuntament impulsarà 500 habitatges nous i tres equipaments públics, un de sanitari, un d'educatiu i un palau d'esports. Aquestes actuacions no s'inclouen en el pressupost de 174 milions, que es destinarà exclusivament a la transformació de l'espai firal.

L’exposició Internacional del 1929 va significar un abans i un després per la ciutat, com ho van ser els Jocs Olímpics del 1992.  L'esdeveniment internacional va transformar la muntanya de Montjuïc, amb la construcció de nombrosos pavellons i estructures com el Palau Nacional, actual MNAC, el Teatre Grec, el pavelló Mies van der Rohe, el Poble Espanyol o l'Estadi Olímpic.