Un acte institucional ha oficialitzat aquest dilluns l’inici de les obres per fer créixer el recinte firal de l’Hospitalet de Llobregat fins als 300.000 m² d’exposició i posicionar Fira de Barcelona amb la justa dimensió per poder competir com a referent mundial en l’atracció de nous certàmens firals. La construcció del projecte d’ampliació va començar el passat mes de juny i s’espera tenir-lo enllestit per al tercer trimestre de 2026, amb una inversió de 323 milions d’euros. Els nous espais firals, que s’estan aixecant a tocar dels pavellons actuals entre els municipis de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona), anomenats Hall Zero, sumaran 60.000 m² d’exposició que es connectaran per mitjà d’un past elevat amb les instal·lacions de 240.000 m². A més, s’hi afegeix una torre annexa per a oficines i serveis, de 24.000 m², que construirà Fira 2000 i que compartiran la Generalitat de Catalunya i Fira Internacional. Alhora, uns 15.000 m² més seran àrees de trànsit dels visitants, amb una àmplia entrada, i espais de serveis i zones verdes.

La dimensió en alçada i volum -un total de 100.000 m²- serà considerable, “l’extensió serà l’equivalent a 10 camps de futbol i per alçada similar a l’Arc de Triomf de Barcelona, de fet, dins s’hi podria enquibir l’actual Palau Sant Jordi”, ha explicat el director general de Fira 2000, David Poudevida durant l’acte de col·locació de la primera pedra. Poudevida ha destacat l'envergadura del projecte que ha dissenyat l’arquitecte Toyo Ito. “No només guanyem espai d’exposició sinó que ho fem d’una manera més innovadora”, ha afegit en mostrar que la segona planta de les instal·lacions serà diàfana per poder tenir un espai lliure de columnes que es podrà destinar, si cal a esdeveniments esportius o musicals, amb una capacitat per a 12.000 persones. També hi haurà zones de business, amb despatxos per a reunions de negocis, “molt properes a les àrees d’exposició”, i incorporaran l’avantguarda en temes de sostenibilitat i eficiència energètica.

“Hem assolit la fita que ens vam plantejar el 2019, en un context complicat però amb lleialtat institucional, per millorar les infraestructures firals amb una mirada llarga i transformacional perquè la Fira segueixi sent un dels motors de canvi econòmic i social de Catalunya”, ha destacat el president de Fira de Barcelona, Pau Relat. “Aquest projecte té a veure amb l’ADN de Fira de Barcelona”, ha afegit, “i ens permetrà equiparar-nos en dimensió als millors recintes firals d’arreu del món”. “Serà sens dubte l’inici d’un dels futurs mes brillants del món firal”, ha conclòs. Les obres a l’Hospitalet estan emmarcades en el projecte de creixement de Fira de Barcelona, ​​que també contempla la remodelació del recinte Montjuïc, amb una inversió de 175 milions d’euros i que s’acabaran tres anys més tard, el 2029, coincidint amb el centenari a la ciutat de l’Exposició Internacional del 1929.

Acte primera pedra ampliació del recinte de Fira de Barcelona Gran Via Pere Aragonès Natalia Mas Pau Relat Jaume Collboni Nuria Marín / Foto: Montse Giralt
Les obres que s'estan realitzant als terrenys de l'Hospitalet. / Foto: Montse Giralt

Aquesta excel·lència esperonarà a la Fira en la captació de noves fires internacionals “que triaran Barcelona i que tindran un efecte molt positiu en la creació de llocs de treball, noves iniciatives empresarial”, ha manifestat el president de la Generalitat, Pere Aragonès. El líder de l’executiu català ha dit que es veu “refermada la capitalitat tecnològica de Barcelona i Catalunya en el Sud d’Europa i que serà sens dubte pol d’atracció de nous projectes econòmics”. "Estem construint no només la Fira del futur, sinó l'economia del futur del país, que ha de permetre més llocs de treball i oportunitats de futur", ha afegit. Ha subratllat que també permetrà captar fires i salons que ara es fan a altres ciutats i d'altres que encara no s'han creat en nous sectors econòmics.

L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, també present a l'acte, ha destacat que aquestes obres refermen el missatge que Barcelona i Catalunya creuen en el seu futur econòmic i en la confiança que tenen les institucions i el sector privat en aquest futur. "Quan venen els directors generals dels salons firals i veuen les obres, pensen que aquesta gent va de debò", ha dit. En opinió de Collboni, aquest creixement no es pot fer de qualsevol manera i en qualsevol sector, sinó que ha de ser als sectors econòmics que creen més i millors llocs de treball.

Per la seva part, l'alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, ha assegurat que amb l'acte d'aquest dilluns no s'acaba "res", perquè hi ha molts projectes que cal desenvolupar i ha destacat la importància de l'ampliació de Fira de Barcelona. Ha posat èmfasi en el treball conjunt entre administracions amb el sector privat, que "ha fet possible" que el projecte tiri endavant. Ha destacat els fruits de la col·laboració publicoprivada per tirar endavant els projectes que han de fer avançar Catalunya. En la mateixa línia s'ha pronunciat el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu, per qui la col·laboració publicoprivada en el projecte de Fira 2000, que ha dit que ha permès crear “l'època més daurada de Fira de Barcelona”.