El Museu d’Història de Catalunya, inaugurat el 1996, mantindrà la seva seu al Palau de Mar, a la zona portuària de la Barceloneta, almenys fins a l’any 2035, un cop el consell d'administració del Port de Barcelona ha aprovat una pròrroga de 10 anys de la concessió atorgada al Museu d’Història de Catalunya i que, inicialment, finalitzava el 2025. La pròrroga de deu anys de la concessió a l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural -titular del Museu d’Història de Catalunya- fa que el nou període concessional finalitzi el 6 de desembre del 2034.
Segons ha informat Port de Barcelona aquest dimecres, el consell d’administració ha valorat molt positivament la trajectòria del museu, inaugurat en aquest edifici històric del port l’any 1996 i que té l’objectiu de donar a conèixer la història, la cultura i la imatge de Catalunya. El Palau de Mar ocupa els antics Magatzems Generals de Comerç, construïts el 1881 i és el principal edifici que queda del port industrial del segle XIX. En conseqüència, és especialment indicat per acollir un equipament d’aquest tipus, que reivindica la preservació patrimonial de l’indret i reforça l’oferta cultural de qualitat del Port Vell.
El Museu d’Història de Catalunya va ser promogut pel Govern amb la voluntat d’esdevenir un referent en la divulgació de la història i del patrimoni col·lectiu del país. La seva ubicació als magatzems va ser possible després d’una intensa tasca de restauració i adequació de l’espai, iniciada l’any 1991 amb motiu dels Jocs Olímpics. Des de la seva inauguració, el febrer del 1996, el museu rep milers de visitants cada any. A la primera planta de l’edifici, es va condicionar un espai de 1.200 m² destinat a acollir exposicions temporals. L’oferta expositiva es complementa, així mateix, amb tot un seguit d’activitats educatives, lúdiques i acadèmiques.
Amb el pas dels anys, el museu ha desenvolupat una col·lecció pròpia, fruit de donacions d’objectes i documents. Encara que són de naturalesa molt heterogènia, la majoria de les peces estan relacionades amb la història política i institucional de Catalunya. Des de l’any 1997, a més a més, en el mateix edifici s’ubica el Centre d’Història Contemporània de Catalunya (CHCC) i la seva important biblioteca. El Museu d’Història de Catalunya forma part de la Xarxa de Museus i Monuments d’Història de Catalunya i depèn de l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural (ACdPC).
Pel que fa a l’edifici, també conegut com a Palau de Mar, va ser projectat l’any 1881 per l’enginyer Maurici Garrán que es va inspirar en els edificis portuaris anglesos de l’època. Encara avui es pot apreciar la familiaritat entre els docks de Londres o Liverpool i el Palau de Mar de Barcelona. Els treballs de construcció s’iniciaren el 1881, sobre l’antiga platja dels Pescadors, i s’obriren l’1 de juliol de 1902. La premsa de l’època va aplaudir la modernitat de les instal·lacions que, entre altres novetats, incorporaven ascensors i cintes transportadores. A l’entorn de l’edifici s’hi van construir vies fèrries per facilitar el moviment de les mercaderies dins el port.
A finals dels anys vuitanta del segle passat, la plataforma ciutadana ‘Salvem el Port Vell’ va salvar de l’enderroc el Palau de Mar després d’una intensa campanya de sensibilització contra la destrucció del patrimoni portuari i l’impacte d’un projecte que privatitzava sòl públic i defensà els valors ciutadans del port de Barcelona, proposant ubicar-hi equipaments ciutadans i cívics. L’actual edifici conjuga la tradició portuària amb el dinamisme de l’arquitectura contemporània.