El 70 per cent dels habitatges construïts als 35 municipis metropolitans que envolten Barcelona van ser construïts abans del 1981, sovint amb tècniques deficients pel que fa als barems actuals d’eficiència energètica, com ara aïllaments pobres o ventilació deficient. Conscients de la necessitat d’actualitzar aquest parc d’habitatges -424.147 d’un total de 607.756- el Consorci Metropolità de l’Habitatge (CMH) -entitat consorciada per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i la Generalitat de Catalunya- ha presentat aquest dimarts un important pla de xoc per a la rehabilitació d’habitatges amb l’objectiu de millorar-ne l’eficiència, amb una inversió prevista, entre 2022 i 2026, de 172 milions d’euros.
Aquest Pla Metropolità de Rehabilitació d’Habitatges (PMRH), ha estat presentat pel vicepresident executiu de l’AMB, Antonio Balmón, i el director del CMH, José Antonio Artímez, i incidirà en tots els municipis de l’AMB a excepció de Barcelona, que té un tractament diferent, i ha estat impulsat pel Consell Metropolità de l’AMB, que el desembre del 2020 ja va aprovar el PMRH, que ara ha pogut trobar finançament gràcies a l’aportació del fons europeus Next Generation que el ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana destina a la rehabilitació d’habitatges. Segons aquest pla de xoc, es podran rehabilitar 13.650 pisos.
Els veïns ho han de demanar
Balmon ha qualificat el pla com una “ampliació de les polítiques d’habitatge” de l’AMB i ha volgut insistir en la necessitat de millorar l’eficiència energètica del parc d’habitatges, especialment pel fet que en la majoria de casos, “les economies familiars d’aquests habitatges són modestos i cal un suport econòmic públic per poder equilibrar la situació”. En aquest sentit, el vicepresident executiu de l’AMB ha destacat que cal adaptar els habitatges “a una nova situació”. En aquest sentit, s’oferirà una línia de subvencions relacionades amb l’estalvi energètic i la impermeabilització dels habitatges més antics. Per poder desenvolupar el pla, segons ha assenyalat Artímez s’ha tingut en compte “les rendes familiars disponibles a l’hora de prendre decisions, i també la capacitat de les comunitats de veïns per autogestionar-se”.
De fet, un dels punts claus del pla és que han de ser les mateixes comunitats les que sol·licitin les ajudes, en una línia de subvencions que oscil·larà entre el 40 i el 80% del cost de l’obra segons el nivell d’estalvi energètic aconseguit. Addicionalment, es preveu la possibilitat de subvencionar les obres d’adaptació fins al 100% en cas de famílies en situació de vulnerabilitat, per bé que en aquest cas, una part de la subvenció s’haurà de retornar, això sí, amb un termini de 90 anys, pensat per fer-se efectiu en cas de millora de la situació econòmica, venda o transmissió de l’habitatge per herència. El CMH ha insistit, en tot cas, que la rehabilitació i la millora energètica ja suposa per si mateix una millora de la renda dels usuaris.
Un simulador per fer consultes
Com que les subvencions han de ser demanades pels usuaris i conscients de la problemàtica que pot suposar posar d’acord les comunitats de veïns, el CMH ha posat a disposició dels usuaris un simulador, consultable a través del web del mateix consorci, on es poden elaborar propostes de petició de subvenció en funció de les característiques de l’habitatge i dels seus propietaris. A més, també s’han definit altres avantatges com que les subvencions no suposen cap gravamen en la declaració de l’IRPF o que la despesa no subvencionada es pugui desgravar fins al 60%.