El Palau Municipal d’Esports de Barcelona, situat al carrer Lleida, és una d’aquelles instal·lacions de Barcelona que, després de tenir una vida intensa durant dècades -a banda d’esdeveniments esportius, també s’hi van fer tot tipus d’espectacles, especialment musicals, i fins i tot va ser reconvertida específicament en sala de concerts i musicals- de cop i volta va ser abandonada i va entrar en un estat de degradació, utilitzat actualment per poca cosa que més que d’aixopluc de gent sense llar. Ara però, la situació canviarà un cop l’Ajuntament de Barcelona n’ha anunciat la pròxima recuperació per convertir-lo en una nova seu d’activitats relacionades amb la tecnologia i la innovació aplicades a l'esport.
Tancat i abandonat des de l'any 2008, la previsió del consistori és engegar la reforma el 2024 -és a dir, ja al proper mandat-, amb una inversió de 40 milions d'euros. Així ho ha fet saber avui el primer tinent d'alcaldia, Jaume Collboni, en la sessió 'Palau d'Esports, icona de l'esport de Barcelona: el nou paradigma de l'esport' en les jornades React que s'han celebrat des de dimecres al Disseny Hub de Barcelona i que acaben aquest divendres. La instal·lació es renovarà per acollir esdeveniments esportius i d'e-sports, oficines d'empreses que apostin per l'emprenedoria i la seu del Barcelona Sports Hub. A més, la posada en funcionament del Barcelona Sports Hub significarà la creació de 450 llocs de treball i la visita de 200.000 espectadors, cada any, al Palau d'Esports.
Construït el 1955
Dissenyat per l'arquitecte Josep Maria Soteras i Mauri, el Palau d'Esports va ser inaugurat l'any 1955 amb motiu de la segona edició dels Jocs del Mediterrani i va acollir milers d'esdeveniments esportius. En els anys 90, va acabar destinant-se a concerts i el 2000 es va remodelar com a recinte musical i es va convertir en el Barcelona Teatre Musical, amb l’escenari col·locat en un lateral i no en un dels gols com fins al moment i un pati de butaques modern. Amb tot, a causa de les noves normatives de seguretat, l'edifici va quedar obsolet per acollir espectacles i es va acabar tancant. Sense servei durant els últims 14 anys, l'immoble s'havia anat deteriorant.
Projecte de remodelació del Palau d'Esports de Barcelona / AjBCN
Ara, el consistori de la capital catalana ha impulsat el renaixement del Palau d'Esports en el marc del Barcelona Green Deal, l'agenda urbana i econòmica de la ciutat amb l'horitzó 2030. Respectant l'estructura actual de l'edifici, que està catalogat, la proposta de disseny del nou Palau contempla l'adequació de 19.699 m2 d'espai d'ús esportiu, dividits en dues àrees diferenciades. L'espai superior tindrà la funció de pavelló de tres pistes, polivalent, per a esports com l'handbol, el voleibol o el bàsquet i amb capacitat per a entre 3.700 i 4.100 espectadors. En el cas d'acollir espectacles no esportius, aquest aforament s'ampliaria entre 800 i 1.200 persones més.
La part inferior acollirà un espai annex de més de 1.400 m², amb els seus serveis, per a esports de sala, convertible en àrea per a fires i convencions i un hall multifuncional d'accés al Palau i de suport per a esdeveniments esportius, empresarials de 'networking', innovació i cultura. A més, la instal·lació creixerà amb un edifici annex de 2.100 m² de locals i oficines per al Barcelona Sports Hub on 'start-ups' i empreses del sector esportiu innovarien per a la millora tecnològica de l'esport dinamitzant el sector tecnològic. La gestió de renovació del Palau d'Esports es farà a través de l'Institut Municipal Barcelona Esports amb col·laboració público-privada.
El Lluís Companys serà incubadora d’empreses
Així mateix, el projecte presentat aquest divendres també inclou la utilització de l'Estadi Olímpic Lluís Companys com una incubadora d'empreses del sector tecnològic relacionat amb l'esport, amb una superfície de 1.100 m² i on aquestes empreses podran fer proves i utilitzar també les instal·lacions. El pressupost amb el qual compta la incubadora Sport Tech per a la seva creació és de 2,8 milions d'euros. El sector econòmic esportiu és clau per a Barcelona. Significa el 2,5% del PIB de la ciutat, ocupa més de 50.000 treballadors i treballadores i compta amb més de 40.000 voluntaris i voluntàries.