L’afectació a l’amiant dels treballadors de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), que va tenir un punt d’inflexió a finals de juliol, quan un jutjat va dictar la primera sentència que atribuïa la mort d’un extreballador del Metro de Barcelona a l’exposició a l’amiant en el lloc de treball ha portat a una desena de treballadors de TMB a crear la primera associació d'afectats per l'amiant del metro de Barcelona, anomenada Associació de Treballadors Exposats o Afectats per l’Amiant de la Metròpolis de Barcelona (AteaAmb), que ja compta amb un centenar d'afiliats. L’entitat ha estat presentada aquest dimarts al matí i segons recull l’ACN, neix amb la voluntat de reclamar exàmens mèdics més rigorosos, major implicació sindical i denunciar l'incompliment del conveni signat amb la direcció i fet públic l'any 2021.
El president de la nova entitat, Ángel Pobo, ha detallat que entre el centenar d’afiliats a la nova entitat s’hi troben també dotze dels 28 empleats que TMB ha reconegut com a treballadors que presenten patologies o afectacions compatibles amb haver estat en contacte amb l’amiant, i per això han apuntat que pretenen “dur a terme una tasca de seguiment permanent de l’actuació del metro de Barcelona”, segons declaracions recollides per Europa Press. Així mateix, Pobo ha explicat que tot i que a hores d’ara l’associació no disposa de cap suport sindical, però que s’han reunit amb els vuit col·lectius presents a l’empresa per demanar-los major implicació i una millora del pacte que va signar-se amb l’empresa l’any 2021.
A més, AteaAmb ha criticat la manca de transparència que afecta el pla especial de vigilància de salut, així com l'incompliment de l'acord amb la representació sindical pel qual els treballadors exposats a l'amiant puguin accedir a partir dels 58 anys a la situació d’absència retribuïda fins a arribar a la seva edat de jubilació. Concretament, es reconeixen com a afectats 28 treballadors -tots ells reconeguts el 2019 i, des d'aleshores, no s'han actualitzat les dades-, i d'entre ells, 24 presenten engruiximents pleurals; dos més, plaques pleurals no calcificades; un, plaques pleurals calcificades i, un més, un carcinoma broncopulmonar.
Per altra banda, Pobo ha remarcat que tampoc “s’està rentant la roba dels empleats afectats tal com es va dir que es faria” i ha subratllat que les revisions mèdiques que els efectuen “no són prou estrictes ni severes”. En aquesta línia ha denunciat opacitat en aquestes proves, ja que ha alertat que a la majoria de treballadors “se'ls comuniquen els resultats per telèfon i no reben el pertinent informe del metge”. Tot i que no ha volgut assenyalar cap irregularitat, sí que ha manifestat que els costa de creure que des del 2019 no hagin aparegut nous casos i que la xifra d’afectats s’hagi mantingut en els 28 oficials malgrat que s’han fet proves a més d’un miler d’empleats. Alhora, ha revelat que alguns dels mesuraments ambientals que s’han efectuat recentment “han donat un resultat positiu”.
Suport del Col·lectiu Ronda
Finalment, l'advocat del Col·lectiu Ronda Pau Estévez ha expressat el seu suport als membres de la nova associació. Ha recordat que a l’estiu es va fer pública "la primera sentència judicial que atribueix la mort d’un extreballador de Metro de Barcelona a l’exposició a l’amiant al lloc de treball", un fet que marca un precedent perquè "segons l'empresa l'empleat en qüestió desenvolupava funcions que no implicaven contacte amb l’asbest". Des del punt de vista d'Estévez, aquesta decisió judicial, malgrat no ser ferma, evidencia que el posicionament de l’empresa “és insuficient”.