El 16 de maig se celebra el Dia Internacional de la Tauromàquia i la Federació d’Entitats Taurines de Catalunya ha convocat un acte festiu i reivindicatiu a la plaça de toros de la Monumental que pretén reunir a tota la Catalunya taurina. La convocació de la jornada coincideix amb la polèmica que es va obrir fa una setmana amb l’eliminació del Premi Nacional de Tauromàquia per part del Ministeri de Cultura liderat per Ernest Urtasun (Sumar), que ha generat molta polèmica a l’estat espanyol, i tot un seguit de contramesures en forma de premis alternatius per part d’algunes comunitats autònomes, com la Comunitat de Madrid que presideix Isabel Díaz Ayuso, i  fins i tot la del president de Castilla-La Mancha del president socialista Emiliano García-Page. El govern espanyol ha justificat la seva decisió en el fet que “destinar premis i diners públics al maltractament animal ja no és tolerat per una majoria de la societat”, en paraules del ministre Urtasun.

Sense toros a la sorra

Tot i que no hi haurà toros a la sorra, la Monumental reobrirà per acollir aquest acte que començarà a les 17.30 amb una concentració davant de la porta gran de la plaça en el que es llegirà un manifest i una selecció de poemes. Posteriorment, els assistents podran saltar a la sorra per torejar de saló. La Federació d’Entitats Taurines de Catalunya pretén que la jornada sigui “un acte festiu i reivindicatiu en què estigui representada tota la Catalunya taurina”, com les penyes, l’Escola Taurina de Catalunya, la Fundació Toro de Lídia i els professionals del sector, segons ha anunciat a través de les xarxes socials

La Fundació Toro de Lídia va ser la institució que va instaurar el Dia Internacional de la Tauromàquia. El seu president, Victorino Martín, ha assegurat a l’agència EFE que assistirà a la jornada “en suport a uns aficionats que estan patint una restricció de la seva llibertat d’anar als toros”, i ha volgut remarcar que, en contra el que ha dit la Federació d’Entitats Taurines de Catalunya, “no és una jornada de reivindicació, sinó de celebració", ha seguit Martín, qui ha postil·lat que els socis de Federació d'Entitats Taurines de Catalunya celebraran "el que els agrada", mentre que la Fundació Toro de Lidia els acompanyarà "perquè sentin que estem del seu costat".

La prohibició del Parlament el 2010

El 28 de juliol de 2010 el Parlament de Catalunya prenia la decisió de prohibir les corrides de toros a Catalunya a partir d’una iniciativa legislativa popular impulsada per la Plataforma Prou!, que van reunir 180.169 signatures en 120 dies, més del triple del que necessitaven legalment. Després d’un intens debat entre partidaris o contraris a l’abolició, el Parlament va aprovar la mesura per 68 vots a favor, 55 en contra i 9 abstencions. Els partits que van votar a favor van ser ERC i ICV; en contra, PP i C's; mentre que CiU i PSC van donar llibertat de vot als seus diputats, tot i que la majoria dels nacionalistes van optar per la prohibició, mentre que gran part dels socialistes es van mostrar a favor de les corrides. 

La decisió del Parlament escoltava el clamor majoritari de la societat catalana, contrària a les corrides de toros, i també de les entitats animalistes. La primera població catalana en declarar-se contrària a la tauromàquia va ser Tossa de Mar, l’any 1989, mentre que ciutats que havien tingut places de toros en funcionament, com ara Girona, Figueres o Tarragona, havien anat abandonant a poc a poc la tradició. També la capital, Barcelona, que va arribar a tenir tres places, però que només una, la Monumental, havia arribat al nou segle en funcionament. De fet, quan el Parlament va consumar l’abolició dels toros, la Monumental era l’única plaça que quedava en actiu a Catalunya, després d’haver-se declarat antitaurines fins a 71 ciutats catalanes.

El Tribunal Constitucional anul·la la prohibició

La prohibició del Parlament entraria en vigor l’1 de gener del 2012,  però poc després, el grup del PP al Senat, en aquell moment liderat per Pío García-Escudero, va presentar un recurs d’inconstitucionalitat i l'any 2016, el Tribunal Constitucional va anul·lar la prohibició de les corrides de toros per considerar que anava en contra de les competències de l’Estat en matèria de cultura i una comunitat no podia prohibir una festa que era patrimoni cultural per decisió del govern central. El Tribunal també va considerar que es restringia els drets i llibertats dels ciutadans.

Tot i que ja no es pot impedir celebrar corrides de toros a Catalunya, no s’ha tornat a celebrar un festejo taurí amb toros a la sorra a Catalunya des del 2011, quan el 25 de setembre, José Tomás i Serafín Marín van obrir per darrera vegada la porta gran de la Monumental.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!