La mobilitat a la demarcació de Barcelona va pràcticament recuperar el 2022 els valors anteriors a la pandèmia de la covid-19, amb un increment del 13,6% respecte del 2021. El 2019 es van fer 19,25 milions de desplaçaments cada dia feiner, 4,05 per cada persona major de 16 anys, mentre que el 2022 se'n van fer 19,21 milions, 3,96 per persona i dia. A més, la mobilitat sostenible, amb transport públic, a peu, bicicleta o Vehicles de Mobilitat Personal (VMO) -principalment, patinets elèctrics- suposa el 66% del total, dos punts més que abans de la pandèmia. 

Els desplaçaments que més van augmentar l'any passat respecte del 2021 són els que es resolen amb modes de transport sostenibles. Són dades de l’Enquesta de mobilitat en dia feiner 2022 de l’ATM realitzada per l’Institut Metròpoli. Així, els desplaçaments a peu, en bicicleta o VMP van arribar als 9,7 milions, poc més de la meitat del total, un 17% més que el 2021 i un 8% més que el 2019. El transport públic va suposar 2,9 milions de desplaçaments, el 15% del total, un 22% més que el 2021, però encara un 12% menys que abans de la pandèmia. 

Això suposa que 12,6 milions de desplaçaments diaris es van fer en modes sostenibles, dos de cada tres. Els vehicles privats van assumir 6,5 milions de desplaçaments diaris, un 5% més que el 2021 però encara un 5% per sota del 2019. De fet, el transport privat suposa el 34% dels desplaçaments diaris, mentre que el 2019 suposava el 36%. El 55% de les persones entrevistades declaren que la reducció o gratuïtat dels preus dels títols de transport públic els ha afectat, ja sigui sent nous usuaris d’aquests mitjans (1,2%), amb un major ús (8,5%) o amb un ús similar a l’anterior (45%).

Reducció del preu del transport públic

Així, entre la primavera i la tardor del 2022, quan van entrar en vigor les reduccions de preu, els títols propis de Renfe van passar del 0,8% al 5,5% dels usuaris. També van créixer la T-Usual i els abonaments per a pensionistes, discapacitats, joves, aturats, famílies nombroses o monoparentals. En canvi, l’augment del preu dels combustibles redueix l’ús del transport privat motoritzat. Gairebé el 27% de les persones enquestades asseguren que l’increment de preus dels combustibles ha fet modificar els seus desplaçaments amb vehicle privat. Aquestes persones declaren majoritàriament que han reduït l’ús del transport privat (69,5% de les respostes).

Pel que fa al motiu del desplaçament, 3,3 milions de desplaçaments diaris van ser per estudis o feina, un 17% del total, encara un 10% menys que el 2019 però un 16% més que el 2021. La diferència més gran respecte abans de la pandèmia encara és amb els estudis, que estan un 17% per sota del 2019 pel que fa a desplaçaments. Uns 8,2 milions de desplaçaments diaris van ser per tornar a casa, un 42% del total, un 3% més que el 2019 i un 19% més que el 2021. Finalment, 7,6 milions de desplaçaments diaris van ser per motius personals com compres, oci, gestions personals, visites mèdiques o a familiars i amics. 

Són el 40% dels desplaçaments, i van suposar un increment del 19% respecte del 2021 i un 1,1% més que el 2019. Bona part d'aquests desplaçaments per motius personals van ser per compres quotidianes, acompanyar o tenir cura de persones o l'oci. Els desplaçaments que més han augmentat han estat els de compres no quotidianes, amb un 33% més que el 2019 i els passejos, amb un 17% més. En canvi, les visites a amics o familiars i acompanyar o tenir cura d'altres persones han baixat entre un 10 i un 13% respecte a abans de la pandèmia. Pel que fa a la distància i durada dels desplaçaments, la mitjana és de 4,6 quilòmetres i 21 minuts. 

Desplaçaments de treball i estudis 

Els desplaçaments més llargs són els de treball, amb 8,8 quilòmetres, però els que duren més són els d'estudis, amb 29 minuts. La resta de trajectes són d'entre 2 i 5 quilòmetres i entre 13 i 21 minuts. A la ciutat de Barcelona, la immensa majoria de trajectes són dins de la ciutat, un 86%, mentre que a la resta de la demarcació els percentatges van del 54 al 66%, i la resta són desplaçaments entre municipis. La proporció de desplaçaments intramunicipals encara està per sota dels anys prepandèmics en totes les zones. Durant el 2022 un 8,3% de les persones declara no haver sortit de casa en un dia feiner. 

L’indicador continua descendint, si bé, encara se situa per sobre de l’any 2019 (7%). L’explicació pot ser causada pels efectes de la pandèmia (sobretot durant la primera onada de 2022), però també per la quota de teletreball entre la població activa ocupada (9,2%), la qual durant l’any 2022 van continuar sent particularment més alta que l’any 2019 (2,2%). El teletreball va arribar al 15% el 2020. El treball de camp de l'enquesta, que es fa des del 2003, s’ha fet en dos períodes: primavera i tardor. Al llarg del treball de camp no hi ha hagut restriccions de mobilitat territorial ni horària relacionada amb la covid-19. Sí que s’ha mantingut l’ús obligatori de la mascareta a l’interior dels mitjans de transport públic de viatgers.

Cal considerar que l’enquesta no recull la mobilitat de les persones que es desplacen per aquest àmbit però que no en són residents (població flotant, turistes o visitants). Així mateix, recull informació de la mobilitat en dia feiner, per tant, no s’obté informació de la mobilitat en caps de setmana ni dies festius. En aquesta anàlisi tampoc es consideren els desplaçaments de feina de la població professional, és a dir, població en què l’acció de desplaçar-se és un element clau en la seva ocupació (taxistes, missatgers, transportistes, comercials, tècnics o serveis d’urgències i emergències, entre altres).