El líder nenonazi català, Alberto Bruguera, ha expressat la seva voluntat d’indemnitzar als titular de la mesquita de Nou Barris de Barcelona per l’atac que va encapçalar contra la seva obertura el 2017, a canvi de no entrar a la presó. Així ho ha manifestat a l’Audiència de Barcelona, aquest dimarts, en una vista de preacord. També ho han fet la resta dels 14 acusats, que eren membres i exmembres del partit ultra Democracia Nacional, menys un que no s’ha presentat.  Inicialment, la Fiscalia de Delictes d'Odi de Barcelona demanava per a Bruguera 10 anys de presó pels delictes de coaccions i incitació a l’odi per motius religiosos i els delictes lleus d’amenaces i lesions, que ara pot veure rebaixat si paga la quantitat establerta. La resta d’acusats s’enfrontaven a penes de 6 i 3 anys de presó. La Fiscalia els reclamava que indemnitzessin a la comunitat islàmica de Nou Barris amb 30.000 euros, que ara ha rebaixat i ha individualitzat en funció dels delictes imputats. Entre els acusats també està Juan de Haro, de les joventuts de Democracia Nacional, que s'enfronta a una pena mínima per haver difós els atacs a la mesquita.

Els 15 acusats de l’atac a la mesquita del carrer Japó de Barcelona tenen fins al pròxim 19 d’octubre per abonar a un compte del jutjat les quantitats acordades per indemnitzar a la comunitat islàmica. Tots s'hi han compromès davant d’un tribunal de la secció 10 de l’Audiència de Barcelona, vista excepcional que s’ha enregistrat. El judici serà el 2 de novembre i si tots compleixen serà una vista ràpida, de conformitat.

Dues atenuants

La Fiscalia i l’Ajuntament de Barcelona, que són les acusacions personades, han acceptat de no demanar-los més de 2 anys de presó per cada un dels delictes, en aplicar-los les atenuants de reparació del dany i de dilacions indegudes. Això implicarà que els eviti l’entrada a la presó. Bruguera té una condemna mínima per una manifestació catalanòfoba, però encara no és ferma i no li compta com a antecedents.

Actes de boicot

Els atacs van tenir lloc del març del 2017 al març del 2018, segons l'escrit d'acusació provisional de la Fiscalia. Primer,  els veïns van protagonitzar cassolades en contra de l'obertura d'aquest centre religiós, però després es van unir a les protestes persones d'aquesta formació ultra que venien d'altres indrets de la ciutat. Les concentracions van agafar un caràcter més agressiu. Segons remarca la Fiscalia es van perpetrar pintades com una creu celta, les sigles SS, un escut preconstitucional o un escrit amb el missatge: "Tot per la pàtria, ahir com avui Espanya no es rendeix". Altres pintades que es van escriure en les parets del centre religiós van ser "mesquita no" o "terroristes". També, es van penjar cartells amb la consigna: "Stop Islamització dels nostres barris". A més, es van protagonitzar manifestacions constants davant de les portes de la mesquita on es feien crits a favor del líder nazi Adolph Hitler. Així mateix, es van causar desperfectes al centre, així com es va posar silicona en els panys de les persianes perquè no es poguessin obrir.

La darrera acció es va registrar 9 de març del 2018, quan un grup de persones, entre ells els acusats, van acudir a les portes del centre, que llavors ja estava obert, proveïts de guants, pedres, banderes, creus cristianes i esprais de defensa personal. "Es van concentrar davant la mesquita del carrer Japó per doblegar el lliure exercici del dret fonamental de la Llibertat Religiosa", manifesta el escrito del ministeri fiscal, on també es detalla que es van instal·lar creus cristianes davant del centre religiós i cridar consignes com: "Espanya cristiana i no musulmana", "Espanya una i no 51" o "La solució un bon pernil".