La congestió del trànsit se situa com un dels problemes més importants per als habitants de Barcelona i es posiciona entre les cinc grans inquietuds dels ciutadans, només superat per la inseguretat, la neteja, l'accés a l'habitatge i la contaminació, segons les dades de l'enquesta de serveis municipals.

Els districtes de Sarrià-Sant Gervasi, Les Corts, Eixample, Sant Martí i Gràcia se situen per sobre de la mitjana de la ciutat a l'hora de considerar els problemes de trànsit| com un dels temes que més intranquil·litzen els barcelonins. De fet, mentre en Sarrià-Sant Gervasi u de cada deu enquestats ho considera com el principal inconvenient, aquesta xifra se situa en el 6% en la resta dels districtes esmentats, amb una mitjana a la ciutat d'un 5,5%.

Més del 55% dels veïns enquestats de Sarria-Sant Gervasi, Les Corts, Sant Andreu, Sant Martí, Horta-Guinardó i Nou Barris declaren que com a mínim posseeixen un cotxe particular a les seves cases, sent Ciutat Vella, Eixample, Sants-Montjuïc i Gràcia els districtes que més resultat donen a l'hora de respondre que no volen o no necessiten vehicle. Els residents de Ciutat Vella (21%) i Nou Barris (19%) són els que més afirmen que directament no podrien permetre'ls-ho.

Pla de mobilitat

La creixent preocupació pels problemes que genera la congestió del trànsit es produeix malgrat les mesures que el govern municipal que dirigeix Ada Colau està aplicant amb motiu del Pla de Mobilitat Urbana (PMU) que va aprovar l'Ajuntament el 2020. El pla estableix que, fins al 2024, el 81,5% dels desplaçaments a la ciutat es facin a peu, en transport públic o amb bicicleta. Entre les accions més destacades, que el Consistori ja està aplicant, figuren la transformació de 32 quilòmetres de carrers per a vianants, afegir 67 quilòmetres de carril bus, implantar la velocitat de 30 km/h a tota la ciutat (excepte a les vies de connectivitat) o incrementar la xarxa actual de carrils bici en un 40%, amb l'objectiu de reduir l'ús del cotxe.

A la solució dels problemes de congestió que manifesten els ciutadans sembla que tampoc no ha contribuït l'obertura del túnel de les Glòries, ja que des de la seva inauguració l'abril d'aquest any no ha aconseguit acabar amb els embussos a la zona. Una altra de les solucions per a faciltar la mobilitat posada en marxa per l'Ajuntament, com són els superilles, també ha generat polèmica en alguns sectors. Malgrat que el govern municipal defensava les virtuts d'aquest model urbanístic que volia implementar en diversos punts estratègics de la ciutat, amb una inversió dotada amb 38 milions d'euros, no ha acontentat tots.

Un dels projectes que més polèmica ha generat ha estat el de la superilla de l'Eixample després que es reproduís el model de la superilla de Poblenou. Els comerciants de dos dels principals eixos comercials de Sant Antoni afectats per la supereilla al barri van arribar a denunciar que patien diversos problemes de mobilitat i neteja i fins i tot que registraven un descens de les vendes, segons van indicar en una enquesta realitzada per Barcelona Oberta. En aquest sentit, Foment del Treball va arribar a estimar que les superilles podrien arribar a provocar una caiguda del 20% en la facturació del comerç i la restauració i una pèrdua mínima de 25.000 llocs de treball.

A les superilles, també s'ha sumat la implementació de forma temporal el conegut com a "urbanisme tàctic", una sèrie d'actuacions que també han provocat diversitat d'opinions entre els barcelonins. Els coixins berlinesos (sotragades), els blocs de formigó o els dibuixos multicolors a terra han estat motiu de discussió entre els veïns i fins i tot ha sembrat discòrdia al si del govern, ja que els socialistes no comparteixen el model aplicat pels comuns. Tampoc no reben el vistiplau d'alguns arquitectes i urbanistes que veuen improvisació en algunes mesures i no comparteixen els criteris aplicats.

L'exregidor del PSC i arquitecte Daniel Mòdol, va arribar a criticar la confusió que, segons el seu parer, ha generat el consistori en associar la pacificació de carrers i la seguretat, amb l'expulsió indiscriminada dels vehicles privats en zones que no estan consolidades urbanísticament, assenyalant que la superilla "és més un exercici de màrqueting polític que una realitat urbanística o un problema tècnic". Aquestes crítiques van motivar que la regidora Janet Sanz hagués de votar a favor de retirar els blocs de formigó després d'una enorme pressió per part d'alguns col·lectius motoristes, ciutadans i els partits de l'oposició després de morir un motorista en xocar contra un d'aquests blocs de formigó, coneguts com a 'New Jersey', d'una terrassa al carrer Balmes a mitjans de desembre.

La Guàrdia Urbana va elaborar dos informes per dur a terme la investigació del cas on assenyalava que "de la totalitat d'usuaris de la via únicament es detecta un possible increment de risc per als usuaris de motocicletes associat a una situació d'impacte amb les arestes verticals dels blocs de formigó". Un altre informe indicava que "la col·locació d'elements robustos no és una bona solució ja que en cas de sortida de la via alguns vehicles, els cops poden ser molt lesius". La qüestió va assolir els tribunals, sent investigat en primer lloc per la fiscalia per discernir si suposava un perill per a la seguretat viària, encara que va acabar sent arxivat, si bé l'arquitecta Benedetta Tagliabue sosté que "si l'urbanisme tàctic suposa tantes barreres, és que no està ben dissenyat. És un error".