Recomanacions i cap advertència d’il·legalitat. La interventora delegada de l’Ajuntament de Barcelona, Carmen Torres, ha declarat  avui com a testimoni al jutjat que va realitzar observacions i no cap reparament en les subvencions que de forma directa ha concedit el govern d’Ada Colau en els darrers anys. El titular d’instrucció 21 de Barcelona investiga si Colau va concedir de forma irregular ajudes a entitats afins arran de la querella presentada per l’Asociación Para la Transparencia y la Calidad  Democrática. A preguntes del fiscal, la funcionària ha assegurat que ni la gerència de Serveis Socials ni ella com a delegada no van realitzar cap advertiment d’il·legalitat de les ajudes concedides, i que si hagués detectat algun fet delictiu està obligada a anar a la fiscalia, acció que no ha fet.

En l'interrogatori, que ha durat unes dues hores, la interventora delegada a les àrees de Serveis Socials i de Patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona ha explicat que l’alcaldessa no  ha impulsat cap subvenció de forma unilateral ni pot aprovar-la,  ja que ha de ser validat per la comissió de govern, després de la tramitació de cada àrea. Davant la falta d’irregularitats, la defensa del consistori, que dirigeixen els advocats Olga Tubau i Àlex Solà,  ha avançat que demanarà ara l’arxivament de la causa. S’espera la resposta del fiscal Anticorrupció, que s’ha oposat a la petició de noves proves per part de l’acusació popular, segons fonts judicials.

Canvis

La interventora municipal ha detallat que en l’informe del 2019 no va fer reparaments, que implica aturar l’expedient de la subvenció, sinó recomanacions i observacions per millorar la seva legalitat. La primera recomanació és que les subvencions directes, que cada any tenien entitats com Creu Roja i Càritas, es recollissin en el pressupost de forma nominativa, i així tenien el control polític en el ple municipal. La segona recomanació és que si  el 75% de la subvenció es destinava a despeses de personal, llavors sí que calia licitar un contracte de serveis,  amb concurrència pública. De les subvencions qüestionades, la interventora ha assegurat que complien els requisits  de ser subvencions per interès públic justificat i no calia la concurrència pública, segons fonts judicials.

Des de la defensa  del consistori s’ha insistit que les recomanacions de la interventora es van incloure en el pressupost de l’any 2020, ja que en l’anterior els pressupostos eren els prorrogats  del 2018 i no es podia realitzar. També han recordat que aquestes subvencions directes per accions úniques es van començar a  donar en el consistori l’any 2014, amb el govern de Xavier Trias. També han detallat que la gerència de Serveis Socials realitza uns 300 informes anuals sobre ajuts i subvencions, que són el gruix de diners públics que es concedeixen a entitats.

Subvencions

 Les entitats anomenades en la querella són: l'Observatori DESC (on Colau treballava abans d'assolir l'alcaldia. En la querella es precisa que cinc membres del seu equip municipal també hi van ser); Enginyers Sense Fronteres (ESF), la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH, de la qual l'alcaldessa va ser una de les fundadores el 2009 i portaveu fins al 2014), i l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE).  També cita Ladefe i Ecologistes en Acció. En la seva declaració al jutge, l’alcaldessa va defensar la feina “única” que fan aquestes entitats.