L’Ajuntament de Barcelona ha aprovat aquest divendres, en un ple extraordinari efectuat a continuació de l’ordinari, donar suport a l’Acord Social per l’Amnistia i l’Autodeterminació, una iniciativa impulsada per la societat civil que vol arribar al màxim possible de consistoris catalans. La proposta de celebració del ple monogràfic va ser impulsada per les dues formacions independentistes amb representació a l’Ajuntament, Esquerra Republicana i Junts per Catalunya i ja va comptar amb el suport inicial de Barcelona en Comú, fet que feia preveure, però no assegurava, que els dos partits arrossegarien finalment els comuns a aprovar la proposta, que, sense gaires sorpreses, ha comptat amb el vot contrari de la resta de formacions polítiques. 

L’acord aprovat posiciona l’Ajuntament de Barcelona a favor de “l’amnistia, entesa com a la necessitat d’una solució col·lectiva i integral per a totes les persones exiliades, encausades i represaliades” i defensa “l’autodeterminació, entesa com a la necessitat d’un marc de resolució democràtica basat en el respecte a l’exercici de la lliure determinació de la societat catalana”. Finalment, es reclama que “mentre es du a terme la iniciativa parlamentària per aprovar la Llei d’Amnistia, que haurà de passar per una majoria parlamentària al Congrés dels Diputats, intensificar el diàleg entre les institucions per tal d'impulsar una reforma del codi penal, per evitar la repressió d’idees polítiques, que han de poder-se expressar i defensar amb absoluta llibertat en democràcia”, a més de donar trasllat als representants de l’Acord Social per l’Amnistia i l’Autodeterminació de la decisió presa pel consistori.

Divisió de blocs al plenari

El debat de la proposta ha servit per escenificar la clàssica divisió de blocs polítics, independentistes versus espanyolistes, amb els comuns situats aquest cop al costat del primer d’aquests dos blocs. En la defensa de l’adhesió a l’acord, Elisenda Alamany ha apuntat que posicionar-se a favor és fer-ho a favor dels “grans consensos” que existeixen a la societat catalana, mentre que per part de Junts, Neus Munté ha indicat que “la societat catalana es mostra favorable a la fi de la repressió i a un marc que respecti la lliure voluntat de la ciutadania catalana”. Al seu torn, el regidor Marc Serra, dels comuns, ha assenyalat que els indults als presos polítics “no han resolt el conflicte”, però tot i adherir-se a la proposta s’ha preguntat en veu alta si el projecte d’amnistia inclouria també els condemnats pel 15-M o altres activistes socials.

Per part del bloc espanyolista, Paco Sierra (Ciutadans) s’ha referit a la proposta com un “intent de rebaixar tipus penals per acontentar persones que han comès delictes i que diuen obertament que intentaran tornar a cometre'ls”. Eva Parera (Valents), ha assenyalat que el text proposat “defensa una il·legalitat”, mentre que Josep Bou (PP) ha considerat que li semblava “fora de lloc” parlar d’amnistia, recordant que la del 77 va incloure un canvi de règim i respecte a l’autodeterminació ha recordat unes paraules de Francesc Cambó on comparava la independència amb “el suïcidi”. En tot cas, el posicionament més important ha estat el del PSC, precisament en ple debat de la possible reforma del delicte de sedició. Laia Bonet ha rebutjat l’amnistia, ha assenyalat que “cal passar pàgina” i ha reivindicat que cal “treballar en el marc polític vigent” i ha posat com a exemple “el que ha fet Pedro Sánchez amb els indults, la mesura més valenta que s’ha pres per reconduir la situació”.