L'Ajuntament de Barcelona inaugurarà aquest dissabte a les 12 hores del matí una plaça dedicada a l'historiador, advocat antifranquista i polític Josep Benet. L'espai es troba en la intersecció de l’avinguda Meridiana i el passeig Fabra i Puig, a tocar del carrer de Concepción Arenal. Segons explica el consistori al seu web, la plaça es troba a prop d’on la seva família es va traslladar l'any 1922.
Així doncs, Benet va viure durant la seva infantesa i joventut en un dels pisos del carrer Concepción Arenal en què s’havia dividit la masia de Can Magarola, situada a prop de la plaça que rebrà el nom de Josep Benet. Escau esmentar que la tasca de recuperació de la figura de Benet ha coincidit amb el centenari del seu naixement, l'any 1920. Però, per culpa de la pandèmia de la covid-19, la majoria d’accions es van posposar al 2021 i més enllà.
Qui va ser Josep Benet?
Josep Benet, destacat historiador, polític i advocat, va néixer el 14 d'abril de 1920 a Cervera i va morir a Sant Cugat del Vallès el 24 de març de 2008.
Quan Benet era jove, la sublevació militar que va precedir la Guerra Civil va interrompre els seus estudis. Així, el 1938, es va incorporar al bàndol republicà dins la “lleva del biberó”. I, un cop acabada la guerra, va haver de repetir el servei militar arran del decret que anul·lava el servei prestat sota la República.
Anys després, vora el 1942, va compaginar la seva formació amb la lluita per recuperar el teixit cultural del país. Així, durant els primers anys de la dictadura franquista, mentre estudiava a la universitat, es va convertir en un dels lluitadors més actius en favor de la democràcia i el catalanisme a través del Front Universitari de Catalunya. Més tard, es va llicenciar en llicenciar en Dret (1945). Sobre aquest punt, escau esmentar que com a advocat va defensar nombrosos presos polítics davant del Tribunal d’Ordre Públic i la jurisdicció militar.
Pel que fa a la seva trajectòria política, cal destacar que va ser el senador més votat d’Espanya amb 1,3 milions de vots a les primeres eleccions democràtiques, el juny de 1977. Hi va concórrer com a candidat per Barcelona de la coalició d’esquerres Entesa dels Catalans. Benet també va ser ponent de l’Estatut de Sau i va ser reelegit senador el 1979. I l'any 1980 va abandonar el Senat per ser el candidat independent del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) a la presidència de la Generalitat. Aquells van ser els primers comicis autonòmics, en què va acabar imposant-se el candidat de CiU i alhora company d’activitats antifranquistes, Jordi Pujol.
Finalment, l'any 1984 va deixar l’activitat parlamentària per dedicar-se a la recerca històrica. Va ser nomenat director del Centre d’Història Contemporània de Catalunya (dependent de la Generalitat), que ell mateix fundà. Va exercir aquest càrrec fins al 2000.