El Guernica de Picasso és una obra mundialment coneguda, una visió molt personal i molt punyent dels estralls que va provocar el bombardeig feixista de la localitat de Gernika, símbol de les llibertats basques, que va ser anorreada per l’aviació de l'Alemanya nazi, aliada dels franquistes, el 26 d’abril del 1938. Picasso va pintar el quadre poques setmanes després i per encàrrec, i per les vicissituds de la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial, va voltar pel món fins al 1981, quan va arribar per primer cop a l’Estat i va quedar instal·lat a Madrid.
Per bé que Barcelona és una ciutat lligada al pintor andalús —n’hi ha que fins i tot el consideren català— i hi té un museu de referència, el Guernica no ha estat mai a Barcelona, ni se l’espera. Amb tot, a la capital catalana hi ha dues rèpliques, i les dues tenen la seva singularitat, perquè la primera està situada al seu emplaçament "original", i la segona n'és una versió acolorida.
El ‘Guernica’ a l’emplaçament ‘original’
Picasso va pintar el Guernica per exhibir-lo al Pavelló Espanyol de l’Exposició Internacional del 1937 a París —normalment se l’esmenta com a Pavelló de la República—. L’encàrrec va ser concís i, alhora, força lliure. D’una banda, havia de reflectir la situació del poble espanyol davant l’embat feixista, i de l’altra, només li van especificar les mides del pany de paret que ocuparia. A partir d’aquí, carta blanca.
El 'Guernica' de la Vall d'Hebron, a mida real situat a la rèplica del seu emplaçament original / Jordi Palmer
En aquell pavelló, que va ser enderrocat un cop acabada l’exposició —apunt al marge, amb l’enderroc es va perdre la pista d’una de les obres exposades, El Segador de Joan Miró—, el Guernica ocupava la paret principal dels baixos i, encara que sembli xocant, estava a la intempèrie, sotmès a les inclemències meteorològiques.
En tot cas, a la Barcelona preolímpica es va tornar a aixecar el Pavelló de la República, una rèplica pràcticament exacta —al nou edifici hi ha ascensor i soterrani— de l'edifici dissenyat per Josep Lluís Sert i feta amb els mateixos materials, situada a l’avinguda del Cardenal Vidal i Barraquer cantonada amb el carrer de Jorge Manrique, ben a prop de la Vila Olímpica de la Vall d’Hebron —la que va acollir periodistes, jutges i àrbitres—, on també hi va haver lloc per posar-hi, posteriorment, una rèplica del Guernica. Ni és el quadre original ni l’edifici que l’acull tampoc l'és, però sí que permet fer-se una idea de com es va exposar a París el 1937.
Visita guiada al Pavelló de la República en la passada edició de l'Open House / Jordi Palmer
A més, aquest Guernica és visible des del carrer, tot i que es gaudeix millor de la vista quan el recinte està obert. Actualment, acull el CRAI (Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació) Biblioteca del Pavelló de la República, un important arxiu-biblioteca sobre la Segona República, la Guerra Civil, l'exili, el franquisme i la transició espanyola, però en ocasions especials, com el circuit Open House, està obert al públic, fins i tot amb molt bones visites guiades.
El ‘Guernica’ a tot color
No gaire lluny del Guernica del pavelló republicà n'hi ha una altra versió, que té la singularitat que està acolorida. Evidentment, l’original és en blanc i negre per decisió del seu creador, potser perquè així reflectia molt millor el dramatisme del bombardeig. En tot cas, aquesta llicència a tot color es pot veure en un mur de la ronda de Dalt a l’avinguda de la Vall d’Hebron, molt proper a una de les sortides de l’estació de metro de Montbau.
Aquest Guernica es troba dins d’una singular galeria pictòrica a l’aire lliure, que inclou també obres de Miró, El Bosch, Munch, Sorolla i Lichtenstein entre d’altres. Tota una demostració de color en una paret més aviat grisa.
El 'Guernica' acolorit al passeig de la Vall d'Hebron. Al costat, un Miró / Jordi Palmer
A més, els dos guerniques barcelonins estan a proper l'un de l’altre, a uns 500 metres en línia recta, una bona excusa per fer una passejada per aquests barris del districte d’Horta-Guinardó i, de pas, visitar l'escultura gegantina Els mistos, obra de l'artista pop suec Claes Oldenburg, erigida el 1991.
Imatge principal: Rèplica dins de la rèplica, el 'Guernica' de Picasso del Pavelló de la República de Barcelona / Jordi Palmer