La població que ha nascut a l'estranger i viu a Barcelona pateix un augment molt més significatiu del risc de pobresa després de pagar les despeses de l'habitatge en comparació amb la població espanyola. Així ho reflecteix el primer informe publicat per l'Observatori de les Migracions i el Refugi de Barcelona. Segons aquest, que analitza diverses dades, el 2022-2023 la taxa de pobresa entre la població estrangera passa del 39,2% abans de costos d'habitatge al 52,9% després, un increment de 13,75 punts percentuals. En canvi, per a la població espanyola, l'increment és molt menor, i passa del 12,7% al 16,8% (només 4,11 punts).
El document, donat a conèixer aquest dimarts per l’Ajuntament de Barcelona, també destaca que un 70,5% dels estrangers viuen en règim de lloguer mentre que entre les persones nascudes a l'Estat aquesta xifra és només del 18,1%. A més, assenyala que les condicions de relació amb el mercat de l’habitatge tenen un impacte “directe” en l'ús dels serveis socials i indica que l'any 2023 constaven a Barcelona 461.803 persones amb almenys una atenció oberta als centres de serveis socials, el 37,9% de les quals eren nascudes a l'estranger (175.073 persones).
Més del 40% dels ingressos per a l'habitatge
D'acord amb l'informe, a Barcelona, la despesa mensual mitjana en habitatge és força més elevada entre les persones que viuen en un habitatge de lloguer que entre aquelles que ho fan en un de propietat i registren diferències segons l'origen de les persones que componen la llar. Les llars compostes únicament per població estrangera que viuen de lloguer a Barcelona dediquen de mitjana una despesa de 989,1 euros mensuals, xifra que representa, també de mitjana, un 49% dels seus ingressos. Això representa una “sobrecàrrega” econòmica superior a la de les llars autòctones que també viuen de lloguer, en què destinen de mitjana 913,8 euros mensuals, un 40,4% de la seva renda.
Amb diferència, els qui destinen un percentatge molt inferior dels seus ingressos als costos de l'habitatge són les llars que viuen en règim de propietat i que són, majoritàriament, persones nascudes a l'Estat. Les llars on tots els membres són nascuts a territori espanyol destinen de mitjana 338,6 euros mensuals a l’habitatge en règim de propietat i 913,8 euros mensuals quan viuen en habitatges de lloguer. Això representa, de mitjana, un 13,6% de la seva renda. Segons les dades de l’EMCV 2022-2023, la mitjana de despesa en habitatge de les llars formades per persones d'origen estranger en règim de propietat és de 417,3 euros mensuals, i hi dediquen un 23,7% de la renda.
Escletxa salarial i infraocupació
A banda de les dificultats per fer front als costos de l'habitatge a Barcelona, l'informe també assenyala les dificultats que es troba la població migrant per accedir i mantenir-se en el mercat laboral, així com l’escletxa salarial. Pel que fa a l’escletxa salarial, segons dades del 2022 de Barcelona, la població de nacionalitat estrangera cobrava de mitjana un salari de 1.803 euros mensuals, un 21,7% per sota dels 2.303 de la població amb nacionalitat espanyola. En molts casos, ocupen llocs poc qualificats i molts es troben fent feines que estan per sota dels nivells d'estudis que tenen.
Així mateix, l'estudi vincula les dificultats d'accés a l’habitatge, baixos salaris, discriminacions “múltiples” i un sistema de benestar “poc adaptat a les seves necessitats” al fet que hi hagi una “lleugera sobrerepresentació” de la població migrant als serveis socials. Mentre que el 31,3% de les persones residents a Barcelona són nascudes a l'estranger, gairebé 4 de cada 10 persones amb almenys una atenció oberta als centres de serveis socials de Barcelona el 2023 eren nascudes a l’estranger (175.073 persones).