La situació de la llengua catalana a Barcelona no passa precisament pel seu millor moment, amb dades que situen en un 35% els barcelonins que fan servir de forma habitual la llengua pròpia de la capital de Catalunya. Davant d’aquesta situació, el govern municipal ja ha reaccionat amb la creació de la figura de la comissionada de l’ús social del català, que ha recaigut en Marta Salicrú, així com moltes altres iniciatives, mesures i fins i tot complicitats amb entitats com Òmnium Cultural per reduir a zero les llistes d’espera per participar en cursos d’aprenentatge del català.
En aquest context, el grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’Ajuntament de Barcelona presentarà, a la pròxima comissió de Drets Socials, Cultura i Esports, que tindrà lloc aquest dimarts, 20 de gener, un prec per a l’impuls d’un pla de xoc de promoció de grups de conversa en català amb col·laboració amb una de les entitats que des de fa anys que treballa en aquest àmbit, la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) a través del projecte Xerrem, proposant un pla pilot per focalitzar en un barri de la ciutat la creació de grups de conversa i el seu manteniment durant dos anys per consolidar fins a trenta grups i extreure’n aprenentatges per ampliar-lo a altres zones de la ciutat.
De fet, la proposta d’impulsar aquesta col·laboració amb la CAL no apunta el nom del barri en que es podria fer, però sí que el vol circumscriure a un espai determinat per poder valorar millor els resultats. “La idea és que s’agafi un barri concret definit per criteris sociolingüístics i fer una prova pilot per crear trenta grups de conversa”, apunta el portaveu d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Castellana, que en declaracions a ElNacional.cat afegeix que el que es busca és una “actuació molt intensiva en un barri per replicar-ho després en altres”.
El referent: el projecte Xerrem de la CAL
El referent seria el projecte Xerrem de la CAL, plantejat com “una prèvia als cursos de català”, que desenvolupen voluntaris amb “persones nouvingudes o que no parlen català, però en un estadi previ tan bàsic que no estan en el moment d’accedir als cursos”. De fet, fins ara l’experiència ha tingut resultats com a “eina de cohesió i socialització, així com a element d’integració” perquè ara ERC proposi al govern municipal més implicació, que es podria substanciar principalment en la promoció d’aquesta modalitat de grups de conversa.
“La part més rellevant de la col·laboració -apunta Castellana- és que l’Ajuntament pot facilitar el contacte, fer la feina de difusió i acompanyament”, però també de cessió d’espais, “que molts cops es fan en centres públics com biblioteques i centres cívics”. “L’Ajuntament és qui té capacitat per arribar als nouvinguts”, afegeix el portaveu d’ERC, que es mostra confiat que el govern municipal accepti el prec i impulsi aquest pla en un barri que, en tot cas, s’hauria de triar “a partir del coneixement sociolingüístic”.