El sector immobiliari planteja que el govern de Barcelona que surti de les eleccions municipals de maig prioritzi polítiques d'habitatge assequible, per a la qual cosa proposa col·laboració publicoprivada, i també alerta de la falta de seguretat jurídica del propietari davant de l'ocupació il·legal. Diferents actors del sector consultats per Europa Press coincideixen a aconseguir habitatge assequible: són el president de l'Associació de Promotors de Catalunya (Apce), Xavier Vilajoana; la directora general de l'Associació de propietaris d'Habitatges de Lloguer (Asval), María Andreu; el CEO d'Anticipa Real Estate i Verneda Immobiliària, Eduard Mendiluce, i la directora d'estudis de Fotocasa, María Matos.

Vilajoana ha demanat més pisos lliures, assequibles i socials, per a la qual cosa insta a mobilitzar terres finalistes i també a establir una col·laboració públicoprivada que promogui pisos assequibles i socials "en aquells sòls públics que tinguin reserva per a habitatge protegit: en el municipi n'hi ha per fer 20.000 habitatges". Fa un balanç negatiu del mandat municipal, perquè creu que no han funcionat les normes impulsades (com modificar el PGM amb la reserva del 30% del sostre de noves promocions residencials i grans rehabilitacions per a habitatge protegit), sinó que "han provocat una paralització" de la construcció i de la rehabilitació integral. Quant a l'ocupació, emmarca el problema a Catalunya (on "s'ha emparat") i a tot Espanya, perquè creu que la reforma de la Llei d'Enjudiciament Civil (LEC) va quedar curta i devia donar cobertura tant a persones físiques i institucions com a persones jurídiques.

Andreu urgeix a la col·laboració publicoprivada per ampliar el parc de pisos socials i recorda que ja hi ha propostes a nivell estatal: els grans propietaris "han ofert la cessió de fins a 25.000 habitatges a l'Estat durant 25 anys i a un preu un 20% per sota de mercat". Constata que l'emergència habitacional no és només un problema local a solucionar, sinó que afecta a Espanya, i insisteix que el sector privat "vol formar part d'aquesta solució". En canvi, opina que l'ocupació és "especialment preocupant a Catalunya i Barcelona, on es van superar els 4.200 casos el 2021", i creu que els ajuntaments poden actuar, informant el propietari que sigui víctima, i donant opcions d'ajornament de la sortida, lloguer social o allotjament alternatiu en els casos de famílies vulnerables: tot això donaria seguretat jurídica i milloraria la imatge de Barcelona, diu.

Mendiluce afirma que, encara que la Generalitat té grans competències, hi ha fórmules perquè Consistori i grans propietaris col·laborin: l'oferiment de les grans forquilles de 25.000 habitatges al Govern amb un contracte a 25 anys i un descompte del 20% sobre els preus de mercat "permetria oferir lloguers assequibles a famílies vulnerables, algunes en situació d'ocupació il·legal." Defensa la col·laboració publicoprivada perquè veu un parc d'habitatge social insuficient i un important descens d'oferta de lloguer (l'atribueix a la inseguretat jurídica i a la sobreregulació de les rendes): "Aquest escenari ha generat desequilibri entre l'oferta i la demanda a Barcelona, i urgeix revertir-lo". A més, lamenta que es penalitza la gran tenidor i ho exemplifica amb Catalunya, "única regió de la UE que ha arribat a impulsar una normativa que protegeix l'ocupació il·legal d'habitatge, obligant els grans propietaris a oferir un lloguer social en supòsits d'ocupació sense títol," mentre que, per a ell, centrar-se a combatre el delicte i les màfies donaria seguretat jurídica, atrauria inversió i milloraria la imatge de Barcelona.

Segons Matos, la necessitat d'habitatge assequible i la falta d'oferta a Barcelona (sobretot de lloguer) requereixen "un gran pacte dels partits" per augmentar el parc de protecció oficial, i que es comprometin a fer-ho governi qui governi. 20/3/23 14:29 El sector immobiliari planteja col·laboració publicoprivada al pròxim govern de Barcelona https://www.europapress.es/catalunya/noticia-sector-inmobiliario-plantea-colaboracion-publico-privada-proximo-gobierno-barcelona-20230320093851.html 5/5 "Barcelona és el municipi espanyol més car d'Espanya" de lloguer (19,55 euros/m2, un 77% superior a la mitjana estatal), i es va encarir un 16,2% el 2022, mentre que la compravenda s'estabilitza després de forts creixements en anys anteriors, encara que continua alta: la compravenda de pisos de segona mà a la ciutat es va situar en els 4.306 euros/m2 el desembre de 2022, un 110% més que la mitjana espanyola. Pensant en la seguretat jurídica del propietari, ha demanat que les administracions fomentin el respecte a la propietat privada i combatin l'impagament del lloguer i l'ocupació: "No podem oblidar que el gran gruix de l'oferta d'habitatge està en mans de petits propietaris".