Born Centre Cultural

La sospita que l'Ajuntament de Barcelona voldria alterar el Born Centre Cultural, de tal manera que deixés de ser el centre de referència de la memòria del 1714, ha aixecat les suspicàcies del nacionalisme català, que ha reaccionat amb celeritat.

La proposta inicial va partir d'Ada Colau, i no aportava moltes concrecions. Com a resposta, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va presentar, el dimarts 19, una proposta a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports de l’Ajuntament, per tal de mantenir la línia museística del Born, tot al·legant, principalment, que el projecte oficial funciona i que garanteix un elevat nombre de visitants. La iniciativa va ser derrotada pels vots de Barcelona en Comú, PSC, Ciutadans i PP. El PSC fins i tot va proposar el tancament del Centre. CiU i la CUP van donar suport a la proposta d'ERC.

Reaccions

Si les declaracions de Colau havien despertat suspicàcies, la votació a l'Ajuntament ha desfermat les alertes. L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) s'hi ha involucrat en la polèmica, i mitjançant la sectorial d'Arquitectura, Edificació i Territori per la Independència, ha mostrat la seva oposició a qualsevol alteració del projecte del Born i ha iniciat la campanya #?ElBornNoEsToca?: ?#?SalvemElBorn?!

El manifest de la sectorial, fet públic en el curs d'una manifestació que va agrupar 400 persones, el passat dijous, es centra en tres punts: el manteniment del nom i del projecte museístic del Centre, el respecte a l'espai arquitectònic, sense incorporació de nous usos, i la paralització de les noves excavacions arqueològiques previstes en aquest espai, ja que consideren que posarien en perill les restes de la ciutat.

Joan de Torres i Calsapeu, coordinador de la sectorial d'Arquitectura de l'ANC, s'ha mostrat preocupat perquè una eventual reforma del Born "desvirtuï el potencial i simbolisme que té el lloc". Argumenta que fins ara el projecte del Born ha resultat un èxit, i s'ha mostrat atractiu, tant pels catalans com pels turistes. "Una cosa que funciona no la toquem", conclou. Demana que s'hi realitzin exposicions temporals vinculades temàticament a les runes i a la història de l'espai.

Una de les institucions que ha donat suport a la petició de l'ANC és la Coronela, l'organització sense ànim de lucre que vol mantenir el llegat de les unitats militars ciutadanes que van defensar la ciutat el 1714 de les tropes borbòniques. La Coronela ha llançat una petició, a Change.org, que ja ha estat signada per gairebé 5.000 persones. El seu to encara és més radical que el de l'ANC:

L'ANC vigila: 'No permetem que Barcelona repeteixi, per segon cop, la destrucció del Born'.
Des de l'Ajuntament s'ha tendit a relativitzar la situació. La mateixa Ada Colau ha assegurat que no es pretenia cobrir les runes i s'ha compromès que el centre es mantindria com a "referent del 1714". Tot i això, ha ratificat que cal obrir el Born CC a altres usos, més enllà de la commemoració del tricentenari.

El responsable d'intervencions arqueològiques al Born, Toni Fernández, davant les crítiques de la sectorial de l'ANC, ha indicat que totes les intervencions previstes són absolutament respectuoses amb les restes del 1714. Diu que volen aixecar el paviment del 1700 per analitzar les restes situades per sota, per poder conèixer el passat remot de la ciutat, però que posteriorment es tornaran a col·locar en el seu emplaçament actual.

Els arguments de l'equip municipal, però, no han aconseguit tranquil·litzar les files nacionalistes, davant la falta d'un projecte museístic clar, i l'oposició d'alguns grups municipals al manteniment del Born CC com a espai commemoratiu de la derrota del 1714.

De qui és el Born?

La clau d'aquesta polèmica es troba en el nivell simbòlic. Sens dubte, el Born és un lloc de memòria, on es concentren elements simbòlics bàsics de la història de Catalunya. "El Born és la zona zero de la història de Catalunya", digué Quim Torra, quan era director d'aquest equipament cultural.

Un dels punts més polèmics del comunicat de la sectorial d'Arquitectura de l'ANC, és que demana que, si l'Ajuntament de Barcelona no està disposat a assumir les seves demandes respecte al Born, n'hauria de "transferir la gestió i titularitat al Govern de Catalunya". La sectorial de l'ANC al·lega que el Born forma part del patrimoni col·lectiu de tots els catalans, i no només dels barcelonins.

L'Ajuntament de Barcelona, a través del comissionat de Programes de la Memòria, Ricard Vinyes, ha puntualitzat que no hi ha motius perquè el Born funcioni com una infraestructura cultural excepcional. De fet, durant molts anys, la polèmica va ser si el Born era dels veïns o de la ciutat: les associacions veïnals van reclamar  insistentment que el Born es convertís en un espai al servei del barri; les excavacions arqueològiques de les runes del 1714 no van ser gaire ben acollides pel veïnat, ja que consideraven que privaven al barri d'un equipament col·lectiu.

Sense rumb clar, però endavant

La manca d'un projecte sòlid es fa sentir al Born CC. Des de juliol del 2015, en què Quim Torra va deixar el càrrec quan va ser nomenat president d'Òmnium Cultural, la direcció del centre cultural està vacant. A més, s'ha suspès la segona exposició temporal prevista a l'espera de la modificació de la línia museística.

Malgrat tot, el Born CC és una estructura cultural en ple funcionament. Bàsicament, perquè es beneficia de la seva espectacularitat i ubicació privilegiades. A Europa es poden trobar pocs jaciments arqueològics tan complets i tan vistosos en ple centre urbà. Per això ha estat escenari d'algunes activitats ben allunyades de la temàtica del 1714, com la desfilada 080 Barcelona Fashion o una conferència del mediàtic exministre de finances grec Ianis Varufakis.

L'afluència contínua de turistes i visitants a Santa Maria del Mar i a les terrasses del Born acaba per beneficiar la infraestructura cultural. I, en realitat, es veu molta més gent dins el bar del recinte que a les sales d'exposicions. Entre els visitants, els catalans motivats per la seva història estan clarament en minoria, superats pels estrangers a la cerca d'atractius turístics.

Mentre que l'exposició permanent manté un to militant, de denúncia de la destrucció de la ciutat per les tropes borbòniques, a les runes arqueològiques, principal objectiu dels visitants, el missatge és molt més difuminat, gairebé imperceptible per a molts d'ells. El Born, ara per ara, ja és més que el memorial del 1714.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat