Barcelona és una ciutat plena d’històries i de llegendes, les primeres perfectament contrastades mentre que les segones, tot i la seva dubtosa veracitat, s’han transmès oralment de generació en generació i ja formen part de l’imaginari col·lectiu i han quedat fixades en la configuració i evolució de la ciutat. Un clar exemple és el de Santa Eulàlia de Barcelona, l’estimada primera patrona de la ciutat, que ha deixat petja en diversos punts de la ciutat i que és objecte d’una gran devoció quan tot sembla indicar que, en realitat, tota la seva història només és una còpia inventada de la de Santa Eulàlia de Mèrida.  

En tot cas, l’exemple de Santa Eulàlia és idoni per explicar el contingut del llibre ‘Dones de Barcelona’, d’Elisenda Albertí (Albertí Edicions, 2023), una edició ampliada d’una obra homònima publicada el 2011 que recull històries i llegendes de Barcelona entre el segle IV i el segle XX amb dos denominadors comuns, totes són protagonitzades per dones i totes estan relacionats amb punts concrets del districte de Ciutat Vella, és a dir, el nucli històric de Barcelona. Entre les quasi dues-centes planes del llibre s’expliquen històries conegudes, com la de la mateixa Santa Eulàlia i els seus martiris, al costat de moltes d’altres, protagonitzades en molts casos, per dones amb noms i cognoms que la història no recorda prou.

foto llibre dones de barcelona foto alberti editor (2)
A principis del segle XX va obrir el primer negoci de planxadores de Barcelona, Ca la Puça, al carrer de les Arenes, actual plaça de George Orwell / Foto: Albertí Editor
foto llibre dones de barcelona foto alberti editor (3)
Les cases de Maternitat i Expòsits disposaven d'un torn on dipositar nounats. La imatge no correspon a la de Barcelona, però a la capital de Catalunya es conserva un d'aquest tipus al carrer de les Ramelleres / Foto: Albertí Editor

Joana de Torrelles, Estefania Carròs i de Mur, Isabel de Requesens, Maria Josepa Massanés, Maria Francesca Fivelles, Josefa Vilaret, Anastasia Spatafora, Francisca Trobada o Isabel Jolís Oliver són exemples de personatges històrics que van deixar empremta a Barcelona, mentre que les dones de la Casa de Maternitat, la Canuda, les bugaderes d’Horta o la verge del carrer d’en Robador formen part de les històries amb més regust de llegenda, però amb totes elles, l’autora defineix sis itineraris per Ciutat Vella que permeten recordar històries al mateix temps que es trepitgen carrers relacionats amb elles, una manera de feminitzar la ciutat que alhora permet engrandir els coneixements d'aquesta.

L’autora, Elisenda Albertí i Casas (Barcelona, 1960), és escriptora i editora i autora de ‘Dames, reines, abadesses' (2007); Catalanes medievals’ (2012); ‘Un passeig per la moda de Barcelona' (2013); ‘Compromeses’ (2015); ‘Decidides’ (2017); ‘Dones viatgeres’ (2021), i ‘Dones sàvies’ (2022) i de la primera edició de ‘Dones de Barcelona’ (2011). A més, és coautora dels llibres ‘Perill de bombardeig! Barcelona sota les bombes’ (2004) i ‘300 anys de lluita. 1714-2017' (2014).

foto llibre dones de barcelona foto alberti editor (4)
Portada del llibre 'Dones de Barcelona', d'Elisenda Albertí / Foto: Albertí Editor