L’arribada de l’octubre assenyala, un any més, la proximitat d’una nova edició del Festival d’Arquitectura 48 Open House. Aquest certamen brinda a la ciutadania l’oportunitat d’accedir a construccions i edificis que normalment romanen tancats al públic general, enguany coincidint amb la Capitalitat Mundial de l'Arquitectura. La 17a edició tindrà lloc durant el cap de setmana del 24 i 25 d’octubre, oferint un itinerari amb 217 espais visitables. D’aquests, 155 es troben a Barcelona, mentre que la resta es distribueix per municipis veïns com Badalona, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Joan Despí, Sitges i Vilassar de Dalt. Totes les activitats d’aquest 2026 s’articulen al voltant del lema La vida sense arquitectura.
Un dels grans atractius per als assistents habituals de l’Open House són les novetats. Enguany s’incorporen a la programació 63 espais inèdits, és a dir, un 28% de la programació. A més, hi ha previstes 224 activitats i 7 itineraris. Totes les visites son gratuïtes i només cal inscriure's amb antelació pels itineraris. Per anar fent boca, un presentem una tria de deu delicatessen: edificis curiosos i amb regust històric, la majoria dels quals tenen la particularitat que durant l'any fan altres funcions —administratives, religioses, fins i tot militars— que fan que no sempre ens fixem en els seus atractius. N'hem triat una per districte.
Casa Frederic Vallet Xiró II
Ubicat en ple Quadrat d’Or de l’Eixample, aquest edifici d'estil modernista destaca per la seva façana, presidida per una majestuosa tribuna central. El dinamisme del conjunt prové dels seus balcons —individuals i dobles—, ornats amb sinuoses baranes de ferro forjat. Montserrat Roig fa referència precisament a aquests elements a Digues que m’estimes encara que sigui mentida: "També em vaig avesar a la diversitat dels dibuixos dels ferros dels balcons. […] A mi m’agradava contemplar-los —ben aviat em vaig acostumar, a l’Eixample, a mirar cap amunt, i pensava que l’originalitat de cada ferro amagava una vida diferent de les altres més enllà del balcó. Darrere de cada porticó, hi havia una història per a narrar". En l'actualitat, la planta principal acull la seu de l'associació Amics de la Unesco Barcelona (AUB), una entitat compromesa amb la defensa i promoció de la pau, la llibertat i la justícia al món.
- Carrer de Mallorca, 207 (Eixample)
- Arquitectes / any: Josep Pérez i Terraza, 1906
- Ús actual: Oficines
- Estil: Modernisme
- Visita: Diumenge de 10 a 19 h
Refugi Antiaeri + Mas Guinardó
Al subterrani de l’actual equipament de barri es conserva, en un estat de conservació excel·lent, un refugi de la Guerra Civil trobat durant les obres de remodelació del casal d'entitats. Aquest espai comptava amb subministrament elèctric i un pou d’aigua, i les seves parets i sostres palesen la manca de recursos de l’època amb l’ús de maons de procedència diversa. Per la seva banda, el Mas Guinardó s’ubica actualment als jardins de Frederica Montseny. Aquesta antiga masia del segle XV —escenari històric des d'on es van comandar els atacs francocastellans contra la ciutat durant la guerra de Successió— presenta avui dia una línia classicista fruit de les reformes de finals del segle XIX, culminada per un capcer d’estil modernista.
- Plaça de Salvador Riera, 2 (Horta-Guinardó)
- Arquitectes / any: Segle XV; Rafael Vila, 2011
- Ús actual: Cultural
- Estil: Obra popular
- Visita: Dissabte a les 10.30, 11, 11.30, 12, 12.30 i a les 13 h
- *Visita no accessible per a persones amb mobilitat reduïda.
Caseta de Nines del Putxet
Quan algú parla d'una caseta de nines un s'imagina una joguina de petita escala, però el que hi ha al Putxet és de fet, una casa real, però petita, perquè es tracta d’una construcció d’obra d’aires modernistes i decoració de trencadís que servia per als jocs infantils i és prou grossa, nou metres quadrats, com perquè la canalla hi entri. Va ser construïda entre els anys 1955 i 1956 per als fills de la família Guinovart Comas. El seu promotor i dissenyador va ser el pare, Delfí Guinovart Gras, constructor de professió, que es va inspirar en la casa principal de la finca on vivien, situada al carrer Ferran Puig 60: una residència modernista construïda l’any 1903 i avui desapareguda. L’Institut Municipal del Paisatge Urbà ha restaurat la caseta en el marc del programa Petits Paisatges. La intervenció ha permès conservar les ceràmiques originals, reparar les peces malmeses i reproduir les desaparegudes. També s’han recuperat les portes i finestres d’acord amb el disseny original, s’han resolt els problemes d’humitat, s’han restaurat els espais interiors i s’ha adequat l’entorn per facilitar-ne l’accés i la contemplació.
- Carrer de la Costa, 81 Interior (Sarrià-Sant Gervasi)
- Arquitectes / Any: Delfí Guinovart Gras, 1956; Arquitectura Genís Planelles SLP, 2026
- Us actual: Cultural
- Estil: Modernisme, Noucentisme
- Visita: Dissabte de 16 a 19 h
Parròquia de Sant Ramon Nonat
L'origen d'aquesta parròquia es remunta al 1924, quan es van adquirir els terrenys d'una antiga bòbila per a la seva construcció. La primera pedra es va col·locar solemnement el 5 de maig de 1925 en un projecte dissenyat per l'arquitecte Enric Sagnier. El mateix any, durant la missa del Gall, es va inaugurar la capella del Santíssim Sagrament. Posteriorment, es van anar sumant nous equipaments: la rectoria, els menjadors assistencials i l'escola de nenes del Sagrat Cor (1928), i l'escola de nens (1934). Mentrestant, el 1929, el bisbat la va elevar oficialment a la categoria de parròquia. El juliol del 1936, el conjunt va patir una gran destrucció que en va deixar només l'estructura dempeus i la capella del Santíssim afectada. La reconstrucció es va dur a terme sota la direcció de Josep Maria Sagnier, el qual va seguir els plànols originals del seu pare.
- Avinguda de Sant Ramon Nonat (Les Corts)
- Arquitectes / any: Enric Sagnier, 1925-1935; Josep Maria Sagnier (reconstrucció 1939-49)
- Ús actual: Religiós
- Estil: Historicista
- Visita: Dissabte de 10:30 a 13:30
Antiga Masia de Can Valent
Ubicada al barri de Porta, Can Valent és una antiga masia estretament lligada al passat agrícola de Nou Barris i a l'antic municipi de Sant Andreu. Entre el 2022 i el 2023, l'immoble va ser objecte d'una rehabilitació integral finançada pels Pressupostos Participatius, una actuació clau per frenar la seva degradació i recuperar-ne la volumetria i l'estructura originals. Les obres van abastar la consolidació dels fonaments, la reconstrucció de cobertes i forjats, la restauració paramental de les façanes i la instal·lació d'una claraboia central dissenyada per aportar llum natural al cos principal. Paral·lelament, els treballs arqueològics van posar a la llum elements testimonials de la seva activitat agrícola originària, com ara restes d'un pou, un forn de llenya, tubs de vi i una fresquera subterrània datada del segle XVIII. Tot i que actualment no té un ús actiu, la masia es manté com un testimoni cabdal del patrimoni rural de Nou Barris, perfilant-se com un equipament de futur de gran valor per a la memòria històrica i la dinàmica veïnal.
- Avinguda de Rio de Janeiro, 51 (Nou Barris)
- Arquitectes / any: Segle XVII; Aleaolea Arquitectes, 2023
- Ús actual: Cultural
- Estil: Obra popular
- Visita: Diumenge de 10 a 14 h
Can Fontanet - Centre d'interpretació dels Tres Tombs
El projecte de rehabilitació d'aquesta antiga quadra del complex industrial de la Fabra i Coats, adaptada com a Centre d’Interpretació dels Tres Tombs, es fonamenta en diferents eixos d'actuació: la recuperació de la materialitat essencial de la nau, la reivindicació de la franja lliure entre Can Fontanet i la parcel·la veïna, la previsió de la futura plaça pública interior del recinte i la necessitat d'ampliar la superfície útil per encabir-hi el nou programa funcional. Aquestes idees es concreten en la incorporació d'un nou volum annex que funciona com a accés principal per al públic i com a eix vertebrador de tot el conjunt. Aquest cos afegit, elevat un metre i mig respecte del nivell de la nau, facilita l'accés a un altell de fusta situat sobre les velles quadres. A l'interior, aquesta estructura superior actua tant de mirador cap a l'espai d'exposició dels carruatges com de sala polivalent i multimèdia per donar resposta a les exigències museístiques.
- Carrer de Parellada, 6 (Sant Andreu)
- Arquitectes / any: 1917; Miquel Alonso Seix i Joan Milelire Soler, 2015
- Ús actual: Museu
- Estil: Històric - Contemporani
- Visita: Diumenge de 10 a 19 h
Antiga tinença d'alcaldia d'Hostafrancs (Seu del districte de Sants-Montjuïc)
Edifici institucional, curiosament, situat entre mitgeres, d’estil eclèctic i amb una planta noble on es pot veure un saló de plens molt ornamentat, il·luminat per vitralls noucentistes. Amb els anys, l’edifici ha recuperat l’espai del soterrani per allotjar-hi l’arxiu del districte. L'antiga tinença d'alcaldia d'Hostafrancs és actualment la seu del districte de Sants-Montjuïc, tot i que es dona la circumstància que el barri d'Hostafrancs, que fins al 1839 formava part del municipi santsenc, va passar a Barcelona en una agregació de primera hora, on va esdevenir barri extramurs —com la Barceloneta i el Poble-sec—. Per la seva situació era l’últim punt on els viatgers provinents de l’interior de la península per la carretera de Madrid podien fer nit abans d’arribar a Barcelona pel portal de Sant Antoni, i d’aquí ve el nom del barri, d’un hostal amb aquest nom, fundat per un veí del poble d’Hostafrancs, a la Segarra.
- Carrer de la Creu Coberta, 104-106 (Sants-Montjuïc)
- Arquitectes / any: Jaume Gustà i Bondia, 1895; Ubaldo Iranzo i Eiras, 1915; A+M Arquitectes, 2001; 2016
- Ús actual: Administratiu
- Estil: Modernisme
- Visita: Dissabte d'11 a 14 h
Antic convent de la Mercè - Seu de la Capitania General
Les arrels de l’orde de la Mercè a Barcelona es remunten al 1218, arran de l’aparició de la Mare de Déu a Pere Nolasc. En els seus inicis, funcionava com una confraria enfocada a l'alliberament de captius i a la gestió de l'Hospital de Santa Eulàlia. L'any 1232 es van adquirir els terrenys destinats a edificar-hi una església, un claustre i, posteriorment, el convent. Entre el 1605 i el 1653 es va construir una nova seu sota les ordres de l'arquitecte Jeroni Santacana, destacant-hi un claustre de dos nivells articulat amb arcs de mig punt i columnes, com també una façana barroca realitzada per Jaume Flori. Després de convertir-se en caserna militar el 1846, l'any 1926 s'hi va afegir la monumental façana neoclassicista del passeig de Colom, dissenyada per Adolf Florensa. Totes aquestes remodelacions al llarg del temps han convertit el conjunt en un recinte de referència arquitectònica i històrica.
- Plaça de la Mercè S/N (Ciutat Vella)
- Arquitectes / any: Jeroni Santacana, amb decoració de Jaume Granger, Josep Ratés i Jaume Flori, 1605-1653; reformes per adaptar-lo a l'ús militar, 1845; Adolf Florensa, 1926
- Ús actual: Militar
- Estil: Eclecticisme
- Visita: Dissabte i diumenge de 10 a 14 i de 15 a 19 h
- *Visita no accessible per a persones amb mobilitat reduïda.
Grup Escolar la Farigola
Aquest centre escolar es va construir en uns terrenys municipals de l’Ajuntament de Barcelona, on abans s’ubicava una escola en un estat precari que havia hagut de tancar. La construcció del nou edifici va formar part del pla de l’Assessoria Tècnica de la Comissió de Cultura per combatre el dèficit de places escolars a la ciutat. Després d’enderrocar el vell immoble el 1913, l’arquitecte Josep Goday va iniciar cap al 1917 el projecte d’una nova escola de nenes i parvulari. Batejat originàriament com a Escola Graduada de Nenes de Vallcarca, més endavant va rebre el nom de Grup Escolar la Farigola de Vallcarca per la proximitat de la riera homònima. L’any 1935, el mateix Goday va tapiar una de les porxades amb l’objectiu d’ampliar la capacitat de les aules. L’edifici s’emmarca en el Noucentisme per la composició equilibrada de les seves façanes i la riquesa ornamental, amb reminiscències de la vil·la italiana i del barroc que encaixen amb l’estètica d’aquest corrent artístic.
- Carrer de Sant Camil, 31 (Gràcia)
- Arquitectes / any: Josep Goday i Casals, 1917
- Ús actual: Docent
- Estil: Noucentisme
- Visita: Dissabte de 15 a 19 h
Cementiri del Poblenou
El Cementiri del Poblenou ofereix una visita guiada que fusiona art, arquitectura i història. Aquest recorregut pel patrimoni funerari i les seves figures il·lustres permet endinsar-se en la Barcelona dels segles XVIII i XIX. Al llarg de la ruta, els assistents podran conèixer l’evolució dels rituals funeraris i la transformació de la ciutat, com també esdeveniments històrics i anècdotes singulars de les famílies més rellevants allà enterrades. Anomenat originalment Cementiri de l’Est i posteriorment Cementiri Vell en contraposició al de Montjuïc, va ser inaugurat el 1775 avançant-se uns anys al decret que obligava, principalment per motius sanitaris, a suprimir els cementiris parroquials de les grans ciutats, que eren el lloc habitual d’enterrament, i a crear-ne de nous en millors condicions de salubritat, tant pels vius, com pels morts.
- Avinguda d'Icària, 204 (Sant Martí)
- Arquitectes / any: 1775, Antonio Ginesi, reconstrucció 1816-1819
- Ús actual: Equipament
- Estil: Neoclassicisme
- Visita: Dissabte de 10 a 14 h