Els centres cívics de Barcelona inicien aquest mes de gener una nova edició del programa Temporals, un cicle de 10 exposicions itinerants que vol fer arribar l’art contemporani a tots els racons de la ciutat per apropar-lo a nous públics, amb la participació de 13 centres cívics de nou districtes. A més, les exposicions es complementen amb experiències que dialoguen amb l’entorn més proper del centre cívic on es presenta, convertint autors, gestors, equipaments, associacions i ciutadania en agents culturals actius.
Segons ha informat l’ICUB, Temporals és un exemple paradigmàtic del Pla de Drets Culturals impulsat des de l’Ajuntament de Barcelona, per democratitzar l’accés a la cultura i la producció cultural que ja es va iniciar el curs passat en format pilot. Ara, el programa del 2022 converteix els centres cívics en mediadors entre l’art contemporani i la ciutadania, espais on es trenquen les barreres i s’adopten noves formes de presentació accessibles per a tothom. Aquest programa se suma així a la previsió de programació dels museus municipals.
Enguany hi participen els centres cívics Sant Andreu, Joan Oliver 'Pere Quart', Can Basté, La Casa Elizalde, Navas, La Farinera del Clot, Cotxeres de Sants, Baró de Viver, Guinardó, Pere Pruna, Convent de Sant Agustí, Pati Llimona i Casinet d’Hostafrancs. En general, cada exposició es podrà veure com a mínim en dos d’ells, durant 45 dies en cada cas. El programa complet d’exhibicions i activitats té una durada d’un any, i finalitzarà el 9 de gener del 2023.
Pasado-mañana, del Colectivo Juan Nadie, que s’inaugurarà el proper 19 de gener al Centre Cívic Sant Andreu, marcarà l’inici de Temporals. El col·lectiu parteix de la fotografia per generar una experiència compartida: la creació d’una sola mirada composta de moltes d’individuals. Com en una exploració arqueològica, el col·lectiu acumula imatges d’un territori de manera impulsiva, que en confrontar-les amb les dels altres membres creen diferents significats i noves lectures. En el marc de la seva participació a Temporals, el Colectivo Juan Nadie obrirà aquesta metodologia a diferents grups en un seguit d’activitats.
El programa expositiu continua amb Memòria roja, on l’artista Àurea Estellé Alsina posa el focus sobre la memòria de les dones republicanes durant la Guerra Civil i la postguerra, i evoca les persecucions, humiliacions i violències que van patir. Fent ús de la fotografia, la serigrafia o la instal·lació participativa, Memòria roja tracta de generar, en un exercici de memòria històrica als barris, noves narratives per a un relat que ara és reescrit no només pels vencedors de la història.
Firma, de Paula Artés, s’interroga sobre el volum de dades personals que l’Estat gestiona, i planteja el desconeixement general sobre l’ús que se’n fa. L'artista es qüestiona en el seu treball fotogràfic aquests mecanismes de control i tracta de desvetllar les estructures de poder, les entranyes de les quals romanen ocultes als ciutadans.
Our Garden, de Román Yñán, proposa una reflexió sobre l’espècie humana i la seva relació amb la natura a partir d’un treball personal: el diari fotogràfic on, al llarg dels últims 12 anys, ha consignat el creixement dels seus fills. Molts dels retrats familiars tenen un jardí com a teló de fons. En les activitats que acompanyen l’exposició, Yñán proposa plantar llavors als barris, que cada centre cívic sigui un jardí en potència, a manera de resposta crítica i positiva des de l’art a la crisi mediambiental del món d’avui.
La criatura de l’illa de Jekyll mostra el treball de Daniel Gasol, Laura Llaneli, Rafael Arocha i Violeta Mayoral, sota el comissariat de Diana Padrón. The creature from Jekyll Island és un popular pamflet conspiranoic publicat el 1994, en el qual es desvetllen les suposades trames del Sistema de Reserva Federal dels EUA a principis del segle XX per tal d’endeutar la població. A través d'aquesta exposició col·lectiva, diversos artistes i convidats del món cultural ofereixen reflexions sobre els encreuaments entre la ficció i la no-ficció, la comunicació, els fakes o el propi concepte de veritat.
Bon dia // Bona nit, de Pluja Àcida, parteix d'una recopilació d'imatges i salutacions virtuals que circulen per la xarxa social i de missatgeria Whatsapp, en grups majoritàriament de dones. Pluja Àcida entén el fet de desitjar bon dia i bon descans com un gest improductiu que col·loca l’amor i l’amistat per sobre de qualsevol consideració capitalista, i reconeix l’esforç de les persones que el protagonitzen per donar a les cures la importància que els correspon.
Bon dia // Bona nit, de Pluja Àcida / ICUB
El col·lectiu Venecia Flúor ofereix la segona part del seu projecte On van elles, una proposta per crear diàleg i obrir un imaginari audiovisual de possibilitats per extreure una idea fluida i mutable del que s‘entén com a femení. El projecte aposta per la tecnologia digital i la intel·ligència artificial, normalment associades a la generació d’una altra mena de coneixement, per emfasitzar el concepte del folklore com a autoria col·lectiva i valorar les seves formes de transmissió.
A Rizomes, Gil Gelpi i Bàrbara Puigventós han unit la fotografia i l'escultura per reflexionar sobre el cos i el ser. Si un cos està format d’òrgans i cèl·lules que alberguen sentiments, emocions i desitjos, les persones són les cèl·lules que componen un altre tipus de cos: el barri. Les artistes faran una petita dissecció de cada barri on el projecte es desenvolupi.
Tengui, tengui tengui... Falti. Per a Albert Gusi, la fotografia és l’eix vertebrador que serveix com a excusa i mitjà per implicar els agents del territori, en aquest cas el veïnat, que s’involucrarà en l’obra física a partir d’una sèrie d’accions o gestos convocats per l’artista. Així, imatge i acció efímera s’entrecreuen en un continu viatge d’anada i tornada: l’obra surt al carrer i el carrer entra a formar part de la proposta artística.
Cave canem és una exposició col·lectiva comissariada per Gerard Galián, amb obra dels artistes Fernando Cremades, Mireia Pons, Azahara Cerezo, Levi Orta i Jordi Ferreiro. La mostra parteix de la idea del concepte de “foc amic” o atac aliat i com tot ésser humà en condicions d'igualtat té la mateixa capacitat de fer malbé l'altre, convertint cada individu en enemic de tot individu. Cave canem es concep com un espai de reflexió sobre la por i sobre el que ens congrega o ens disgrega dels altres en la figura d'amic o enemic.
Imatge principal: Instal·lació d'Albert Gusi / ICUB