Barcelona va registrar durant l’any 2024 1.102 situacions de discriminació, un 27,4% més que l’any 2023, segons es desprèn de les dades de l’informe anual de l’Observatori de les Discriminacions, donat a conèixer aquest dimarts i que revelen que la principal causa de discriminació és el racisme i la xenofòbia, seguida per la discriminació per raó de gènere, de salut o LGTBI-fòbia. Pel que fa a la discriminació lingüística, s’han registrat 192 situacions, 190 de les quals estan relacionades per l’ús de la llengua catalana, és a dir, el 99%, mentre que dues han estat per l’ús de la llengua castellana.
Segons es destaca a l’apartat sobre llengua de l’informe anual, articulat amb les dades de l’Oficina per la No Discriminació (OND) i la Taula d’entitats amb Servei d’Atenció a Víctimes de Discriminacions (SAVD), “algunes de les situacions discriminatòries per l’ús del català van ser la negativa de les empreses a brindar atenció en català o negar-se a atendre la persona usuària perquè aquesta parla en català”, així com “personal de seguretat d’empreses que obliguen persones usuàries a parlar en castellà”, a més d’altres casos com “situacions en les quals es desestima el servei de lliurament pel fet que el repartidor diu que no entén el català”.
Altres casos registrats són el cas d’una jove que “ingressa per un ictus en un centre hospitalari i amb dificultats per parlar a causa de la situació que acaba de patir, la qual cosa no li permet respondre amb facilitat a les preguntes del metge, arran d’això el metge li demana que parli en castellà” i la “discriminació lingüística en un supermercat quan una caixera expressa sentir-se molesta perquè li parlen català i profereix crits a la usuària”. També es posa com a exemple que “després de denunciar un robatori, en una comissaria, un policia diu que no entén la denunciant perquè parla en català”.
Clíniques privades, supermercats i empreses de missatgeria
Segons l’informe, les entitats i empreses privades són “l’agent discriminador principal per motiu de l’ús del català, que es va incrementar considerablement de 80 a 120 el 2024”. Així mateix, també han augmentat les queixes contra l’Administració pública, que han pujat de 45 a 61. Plataforma per la Llengua, entitat que participa en l’elaboració de l’informe anual, assenyala que la discriminació lingüística per l’ús del català és majoritària en les entitats privades i empreses, pel fet que “no hi ha consciència que el català és una llengua protegida i que a Catalunya s’haurien de prestar serveis en català”. Dins del sector d’empreses hi ha clíniques privades, supermercats i empreses de missatgeria. La majoria de les situacions són per la negativa d'oferir un servei o alentir-lo.
Pel que fa a l’Administració pública, es continuen detectant vulneracions greus de drets. Sovint es troben casos en què “s’amenaça el pacient de deixar-lo sense atenció si no canvia de llengua”. Tampoc no se li donen alternatives i, moltes vegades, l'usuari es veu forçat a canviar de metge o centre de salut per por als efectes que això pugui tenir en la seva pròpia salut.