L'Ajuntament de Barcelona ha assolit un principi d'acord amb la propietat del número 74 del carrer Llenguadoc, a Sant Andreu, per comprar l'edifici i intentar evitar el macrodesnonament que afecta 18 pisos ocupats. El consistori, que també ha reclamat al TSJC la suspensió immediata del llançament per la situació de vulnerabilitat dels residents, treballa ara perquè l'acord permeti frenar el desnonament. Més d'un centenar de persones s'han concentrat davant del bloc per impedir-lo, mentre que el nou decret del govern espanyol que preveu suspendre temporalment els desnonaments de famílies vulnerables s'ha publicat aquest dimecres al BOE, però no entrarà en vigor fins dijous.
El procediment afecta 18 pisos ocupats i diverses famílies amb menors, tot i que les xifres sobre el nombre d'afectats difereixen: l'Ajuntament havia informat de 32 persones, entre elles sis menors. La situació coincideix amb la publicació al BOE del nou decret del govern espanyol que preveu suspendre temporalment els desnonaments de famílies vulnerables, però la norma no entrarà en vigor fins aquest dijous.
El comissionat d'Habitatge de Barcelona, Joan Ramon Riera, ha assegurat que l'Ajuntament treballa des de fa temps en el cas i ha qualificat el desnonament d'"inoportú i innecessari". Segons ha explicat, la mediació va començar el 2022 i ara la prioritat és aconseguir que el llançament se suspengui i buscar una alternativa habitacional per a les famílies vulnerables. Riera ha defensat que el desnonament és "la pitjor de les solucions" i ha remarcat que moltes de les persones afectades "ja han patit un desnonament".
El TSJC assegura que no consta cap informe de vulnerabilitat
La versió del TSJC assenyala que el cas deriva de tres procediments iniciats l'any 2019, quan els habitatges de l'edifici van ser ocupats sense títol de propietat ni contracte de lloguer. Segons el tribunal, el 2021 ja es va executar un llançament d'aquests habitatges, que posteriorment van tornar a ser ocupats. El TSJC també afirma que no existeix cap informe de vulnerabilitat respecte dels ocupants i indica que la propietat de l'immoble és una empresa familiar.
Riera ha explicat que el consistori està pendent de la decisió de la comitiva judicial i ha insistit que cal guanyar temps per poder arribar a acords. "Des de l'Ajuntament podem parlar de moltes coses, però necessitem el temps per poder aconseguir i construir acords", ha afirmat. També ha recordat que "hi ha una obligatorietat" d'oferir lloguer social a les persones vulnerables i que caldrà determinar quin ha estat el compliment d'aquesta obligació per part de la propietat. El consistori estudia, a més, si els darrers decrets aprovats pel govern espanyol permetrien suspendre aquest llançament concret.
Serveis socials activats per a les famílies afectades
Dels 18 nuclis familiars afectats, 13 han tingut vinculació en algun moment amb el Servei d'Intervenció per la Pèrdua de l'Habitatge i Ocupació (SIPHO), i set mantenen un seguiment continuat, segons fonts municipals. Les quatre famílies amb infants estan ateses pels serveis socials territorials i altres serveis especialitzats. En cas que el desnonament s'executi i no disposin d'una alternativa, l'Ajuntament preveu buscar-los un allotjament d'emergència. Riera ha garantit que els serveis socials estan activats i que "ningú passarà la nit al carrer".
El director de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, Miquel Bagudanch, ha afirmat que es treballa per "buscar solucions" i per utilitzar els mecanismes disponibles perquè les persones afectades puguin mantenir la seva llar. Segons ha explicat, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, li ha demanat que fos present al desnonament, tot i que la gestió principal del cas recau en l'Ajuntament de Barcelona. El consistori sosté que des de l'inici de la mediació hi ha hagut diversos canvis de propietat i que els actuals titulars, una societat limitada, no volen suspendre el llançament.