Fa temps que les energètiques demanen allargar la vida de la central nuclear d'Almaraz i avancen que ho faran també quan s'apropin les d'Ascó i Vandellós, respectivament, previstes per als anys 2030 i 2035, d'acord amb l'agenda de tancar les nuclears del govern espanyol. Ara, aquesta demanda de pròrroga compte amb l'aval explícit de la Comissió Europea. La seva presidenta, Úrsula Von der Leyen, davant la crisi energètica desfermada per la guerra a l'Iran, va enviar ahir una carta oberta a caps d'estat i de govern per suggerir que cal "evitar la jubilació prematura d'actius, com les instal·lacions nuclears existents, que poden proporcionar electricitat fiable, de baix cost i amb baixes emissions, també poden jugar un paper" en la baixada de preus. Va dir que havia estat "un error estratègic" la seva reducció en passar de representar un terç del mix elèctric l'any 1990 al 15% actual. 

Europa no té un camí únic pel que fa a les renovables. Alemanya les va tancar l'any 2023 i són moltes les veus que han assenyalat aquest tancament com un dels responsables de la seva frenada econòmica dels darrers anys amb un estancament de la seva indústria. França, en canvi, continua essent una potència que genera el 70% de la seva electricitat amb reactors nuclears i a més l'ha rellançat als darrers anys amb la projecció de construir-ne entre 6 i 8 fins al 2050. I Espanya és un dels països primers a seguir el camí d'Alemanya amb el tancament decidit l'any 2019 i planejat per al 2035, amb el tancament escalonat de les cinc centrals amb set reactors encara actives: Almaraz I i II, a Extremadura, Ascó I, Ascó II i Vandellòs II, a Tarragona, Trillo, a Guadalajara, i Cofrentes, a València. A Itàlia, les nuclears estan tancades des de l'any 1990, però la presidenta Meloni ha posat sobre la taula tornar-ne a obrir. 

L'aposta d'Espanya és descarbonitzar a través de les energies renovables, fonamentalment eòlica i fotovoltaica, però veus del sector insisteixen que l'energia nuclear ofereix una seguretat de subministrament també lliure d'emissions que atorga estabilitat al sistema elèctric, argument reforçat des de l'apagada del mes d'abril de l'any passat. Els seus detractors recorden la dificultat de desfer-se dels residus nuclears i les elevades inversions necessàries per al manteniment d'aquests reactors, entre altres arguments com el risc, molt petit, d'accident nuclear o la dependència de l'encarit urani que cal importar i enriquir. Espanya encara genera el 19% de la seva electricitat amb nuclears, xifra que arriba al 40% de la demanda a Catalunya. 

L'intercanvi de bombardejos a l'Orient Mitjà entre l'Iran i els Estats Units i els seus aliats ha provocat el tancament de l'estret d'Ormuz, per on passa gran part del comerç mundial de gas i de petroli. La manca d'aquests combustibles ja fa pujar els preus de l'electricitat, que en alguns països més i en d'altres menys té una dependència relativa dels preus del gas. Com més renovables o nuclears hi hagi a un sistema elèctric, menys dependent és del gas i, per tant, pot tenir uns preus més controlats. 

La Comissió ja va enviar un senyal favorable a les nuclears amb l'activació d'uns fons de 200 milions per al desplegament de petits reactors nuclears als començaments de la dècada vinent. L'executiu estima que el cost de la transició energètica serà de 660.000 milions d'euros anuals. 

La vicepresidenta de la Comissió Europea per a la Transició Neta, Justa i Competitiva, Teresa Ribera, que com a ministra a Espanya es va oposar a allargar la vida de les nuclears, és ara la número 2 de la seva defensora Von der Leyen. "La situació a l'Iran ens recorda una veritat simple: l'energia neta produïda a Europa és l'única solució duradora perquè la UE trenqui el cicle de dependència dels combustibles fòssils i de volatilitat dels preus", va dir Ribera, sense abraçar les nuclears. 

Von der Leyen, en canvi, sí que va defensar explícitament el seu paper: "Juntes [renovables i nuclears], ja poden convertir-se en garants solidàries de la independència, la seguretat de subministrament i la competitivitat, si encertem l'enfocament".

Segons la Comissió, el desplegament de nuclears pot estalviar a la UE fins a 60.000 metres cúbics de gas de cara a l'any 2050.