El déu grec Eolo controlava tots els vents des de l'illa d’Eòlia. El Jordi Miralles, supervisor del parc eòlic de Montargull, aconsegueix amb una trucada al centre de control d’Enel que en pocs segons es parin les aspes d’un aerogenerador per entrar a veure’l per dins. El parc de 44 MW de potència, 2 MW per cada un dels 22 aerogeneradors, té capacitat per donar electricitat a 22.000 llars cada any. I està just a la confluència entre les províncies de Barcelona, Tarragona i Lleida, als termes municipals de Llorac i Talavera.
Tot i que la turbina eòlica la va inventar Charles F. Brush l’any 1.887, és en els últims anys quan aquesta energia que transforma el vent en electricitat ha guanyat força, perquè és considerada juntament amb la fotovoltaica, l'altra gran renovable amb la hidràulica, la gran clau de la descarbonització de l’economia, un procés acordat per les Nacions Unides per tal de frenar el canvi climàtic produït per la contaminació del CO₂.
Es tracta de substituir les energies d’origen fòssil, com el gas natural o el petroli, per energies que no emeten CO2 (tot i que sí que ho fan en l’extracció dels minerals i en la seva fabricació, ningú no és perfecte). La invasió russa d’Ucraïna i l’augment de tensions mundials geopolítiques van accelerar aquest procés: el vent i el sol estan a tot arreu, mentre que el gas estava majoritàriament a Rússia, i poden generar electricitat més barata. Autonomia i preu se sumen als arguments de la sostenibilitat.
Els aerogeneradors de Montargull, que es diu així perquè està a prop d'un antic municipi despoblat del que encara queda el castell, van posar-se en funcionament el 18 de novembre de 2008, sis anys després que el maig de 2002 es presentés el projecte original. La lentitud administrativa, així com una moratòria que va frenar les renovables entre 2013 i 2023, fan que Catalunya sigui una de les comunitats amb menor percentatge de generació elèctrica amb renovables, només un 18% del total. L’eòlica, concretament, tan sols representa un 7% del que es genera a Catalunya, pel 24,5% a l’estat espanyol.
El que més impacta dels aerogeneradors quan t’hi apropes és la seva mida, impensable en la distància o a les fotografies. La torre dels de Montargull fa 80 metres de llarg (la més llarga d’Espanya, 160) i les pales fan 45 metres de llargària. Per posar en context la mida de les torres, equivalen a blocs d’entre 25 i 54 pisos. Entre la torre i les ales, hi ha una caixa on succeeix la màgia de convertir el vent en electricitat: es diu góndola i en parlarem després, però fa 4 metres d’alt, 4 de llarg i 10 d’ample. És a dir, fa la mida d’una habitació, però molt més alta.
Amb aquestes mides i uns materials que van de l’acer o el formigó de les torres a la fibra de vidre reforçada amb resina de les pales, més tot el coure i alumini dels cables, el formigó dels pilars que suporten sota terra tot el pes, etc, s'entén que la inversió aproximada per megavat sigui d’un milió d’euros. Aquesta xifra promig es manté en aerogeneradors actuals que tenen més potència.
Desenvolupat pel grup energètic Gerrsa amb aerogeneradors de Gamesa (ara Siemens-Gamesa) i després gestionat pel fons internacional Gestinver, el parc de Montargull va ser comprat per Endesa en un paquet amb 4 parcs més per 178 milions d’euros l’any 2018.
Els aerogeneradors compten amb uns anemòmetres, que és com es diuen els sensors que controlen la intensitat del vent, i unes veletes que en controlen el sentit. Són els que indiquen cap a on s’han d’orientar les pales, que s’encaren al vent com els gira-sols amb el sol. Els anemòmetres estan a la part superior de la góndola.
Dins de la góndola, hi trobem la maquinària més complexa, en el lloc on es produeix la màgia, que en veritat és ciència. Després que el vent hagi mogut les pales i hagi fet girar el rotor (l’eix giratori al final de la góndola d’on surten les pales), el moviment es transmet a l’eix de baixa velocitat. Girarà a la mateixa velocitat que les pales, que pot ser de fins a 16 vegades per minut.
Les pales giren quan el vent bufa a entre els 10 km/h i els 90, ja que quan supera aquesta velocitat s’aturen per seguretat. Dins la góndola, el multiplicador és un sistema d’engranatges que fa que l’eix d’alta velocitat giri 100 vegades més ràpid, un pas essencial ja que la velocitat de les pales és insuficient per generar electricitat. Aquest eix està connectat al generador, que converteix l’energia mecànica en electricitat. Dins la mateixa góndola hi ha un transformador eleva el voltatge de sortida de 690 V a 20.000 V. Amb aquesta pujada de tensió es minimitzen pèrdues al transport de l'electricitat.
L’electricitat baixa per la torre i es transporta de manera subterrània fins a un altre transformador, el de la subestació elèctrica. Per arribar fins allà, ho fa sota terra i, en el cas de Montargull, a través de cables d’alumini i no de coure. “Són més barats i, per tant, serveixen per dissuadir els lladres”, explica el Miralles, que recorda que hi va haver un grup que durant un temps es va dedicar a robar cables pels parcs de la regió.
Al transformador de la subestació elèctrica, es torna a elevar la tensió dels 20 als 132 KV, ja que aquest cop el trajecte a recòrrer és més llarg. Un cop a la xarxa, es distribueix pel territori.
A Espanya hi ha actualment 1.345 parcs eòlics, només 17 d’ells a Catalunya i el sector dona feina a unes 40.000 persones, comptant la instal·lació i també la fabricació, ja que l’estat és el cinquè exportador del món d’aquesta tecnologia. El cost de producció de l’energia eòlica va ser l’any passat de 63 euros MWh de mitjana.
Segons el darrer informe de renovables de l’Agència Internacional de l’Energia, l’eòlica terrestre és la renovable més barata de produir,0,034 dòlars per KWh, per davant de la fotovoltaica, que en costa 0,043, i de l'eòlica marina, que encara no s’ha instal·lat a Espanya i que en costa 0,079. A la Xina, que domina tota la cadena de subministrament perquè té el control dels minerals i de la fabricació tecnològica, l'eòlica terrestre encara és més barata i costa 0,029 KWh. En comparació amb energies d'origen fòssil, el carbó amb 0,072 i el gas amb 0,083 són força més cars.