Catalunya només ha instal·lat un 0,5% de les renovables que han començat a operar aquest 2025 a l'estat espanyol. En total, a Catalunya operen 44 MW nous d'energia fotovoltaica i 0 d'eòlica sobre un total de 8.002 MW que han entrat en funcionament a tot el territori espanyol, segons les dades de Red Eléctrica recollides al darrer informe de Opina 360.

El darrer decret de renovables, aprovat el passat 19 de novembre pel Parlament, ha de ser l'impulsor de l'accelerada d'aquesta assignatura pendent de Catalunya, però trigarà a materialitzar-se, mentre que el Pla territorial (Plater) ha d'ajudar a fer que els territoris que menys aporten (Girona i Barcelona) també instal·lin renovables. En qualsevol cas, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Energètica, Sílvia Paneque, va anunciar una bateria de 16 mesures el setembre de 2024 (algunes recollides en aquest decret), només un mes després que Salvador Illa fos nomenat president, que per ara no tenen impacte en el ritme d'instal·lació. 

Un any i tres mesos després de la presa de possessió del nou executiu, les mesures i declaracions d'intencions encara no es tradueixen en potència nova instal·lada i els objectius de 2030 s'allunyen per cada any que no augmenta el ritme significativament. El tancament de 2024, quan Illa feia tres mesos que havia entrat, tampoc no va ser exitós: en van instal·lar 79 MW i se'n van autoritzar 1.000 MW. 

Si ho comparem amb altres comunitats autònomes, el fracàs es veu més evident: Andalusia ha instal·lat 2.360 MW fotovoltaics, Castella i Lleó 1.423 i Castella-la Manxa 1.404 en els primers nou mesos de l'any. En un moment en què el baix preu de la fotovoltaica fa que se n'instal·li molt més que d'eòlica (gairebé 6 vegades més), Castella i Lleó encara ha instal·lat 704 MW d'eòlica i l'Aragó 345. Extremadura, Múrcia, Comunitat Valenciana i Navarra també han instal·lat més renovables que Catalunya. 

Dels 90.823 MW de renovables que hi ha instal·lats a tot l'estat, Catalunya en té 3.853, un 4,2%, la setena millor, posició que no és per celebrar, ja que acostuma a ser la que més consumeix i, per tant, una de les que té menys sobirania energètica. Si tanquen les centrals nuclears, Catalunya encara pot passar a dependre més de la importació d'electricitat.  

On sí que es veu certa millora és en els projectes en informació pública, que sumen 241,8 MW a Catalunya entre els 174,9 de fotovoltaica i els 66,9 d'eòlica. És la setena comunitat amb més renovables en informació pública. Aquests projectes, però, estan pendents de resolució definitiva i d'informes ambientals favorables. Amb informes favorables, Catalunya ha sumat autoritzacions ambientals per a un total de 67,6 MW en els primers mesos de 2025.

Pel que fa a la generació renovable, Catalunya va aconseguir millorar lleument, un 2%, i va arribar als 1.497 GWh. Es tracta d'una millora poc significativa tenint en compte la millora de la hidràulica un cop superada la sequera.  

Pel que fa a les bateries, Catalunya sí que està més ben posicionada per un negoci que tot just comença. És la comunitat amb més informes ambientals favorables, amb un total de 525 MW. I té també 42,5 MW amb autorització de construcció, la tercera després de Castella-la Manxa, amb molt més territori despoblat, i Astúries. 

Tant les bateries com les noves renovables marquen un camí que Catalunya té molt difícil d'assolir. Només cobreix un 20% de la seva electricitat amb renovables i el seu objectiu pel 2030 és del 50%, percentatge que la mitjana de l'estat espanyol i moltes comunitats ja han assolit. Necessita multiplicar per 5 la producció de renovables per aconseguir el que espera de cara al 2030 tenint en compte les estimacions d'augment de demanda. I no només està molt lluny, sinó que a més els avenços semblen cada any posposar-se pel següent.