Catalunya va pel camí de compensar, almenys en part, el seu endarreriment en energies renovables amb un gran desplegament de bateries. És el territori que més projectes i MW té en tramitació de tot l'Estat, amb 1.530 MW gràcies als 977 MW que tramita la Generalitat i els 553 dels projectes de més de 100 MW que tramita el ministeri de Transició Ecològica, segons dades facilitades per la Direcció General d'Energia.
A tota Espanya, segons les dades de Red Eléctrica, hi ha 16.446 MW de bateries en camí, entre els 3.174 que ja tenen permisos i els 13.292 que estan en tramitació.
Dels 103 projectes en tramitació a Catalunya, 6 són tramitats pel ministeri fins a una potència de 553 MW i 97 els tramita la Generalitat amb una potència total de 977,2. A Barcelona se'n projecten 74 instal·lacions pel Govern, amb 878 MW de potència, i dos del ministeri, amb 101,9 MW.
A la província de Girona hi ha 5 projectes de la Generalitat amb 25 MW i 4 del ministeri, amb 451,18 MW. A aquesta demarcació estan alguns dels complexos de bateries més potents, com el de Lagerung, de 101,8 MW, o Tajo Energy, de 150 MW, i La Farga Bess, de 148 MW.
A Tarragona hi ha 16 projectes de tramitació autonòmica que arriben a 73,15 MW i a Lleida dos més que amb prou feines superen 1 MW.
Catalunya, segons les darreres dades, té 1.406 MW d'energia eòlica i 90 MW de fotovoltaica en servei, de forma que ja tramita prou bateries per a emmagatzemar gairebé totes les renovables que té instal·lades. No serà així perquè, paral·lelament, hi ha 1.300 MW fotovoltaics i 566 eòlics en tramitació a Catalunya. Però, en qualsevol cas, tenint en compte que és una tecnologia que just entra al sistema, el seu ritme de tramitació és molt més ràpid que els generadors renovables, en part perquè requereixen menys espai i generen menys controvèrsia, i també perquè les bateries d'hibridació s'instal·len allà on ja estan els parcs i no els calen tantes autoritzacions.
Les bateries 'stand alone' emmagatzemen l'energia renovable que no es consumeix a la xarxa quan hi ha excés de producció, mentre que les bateries d'hibridació estan connectades a plantes fotovoltaiques o eòliques i guarden l'excés de producció per a poder consumir-les quan no hi ha vent o sol, és a dir, quan no hi ha producció fotovoltaica ni eòlica. Dels 103 projectes en tramitació a Catalunya, 96 són stand alone i 7 hibridades.
La caiguda dels preus de les bateries d'emmagatzematge en els darrers anys i l'aprovació de marcs normatius per regular la seva activitat han desencallat aquesta tecnologia que, a més, ha de tenir un paper important per evitar futures apagades i dotar d'estabilitat a la xarxa. Davant la volatilitat de la producció renovable, les bateries poden aportar inèrcia i control de tensió a la xarxa, que necessita en tot moment produir la mateixa quantitat d'electricitat que es consumeix.
La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va establir l'any passat que les bateries poden injectar energia a la xarxa entre mitjanit i les 11 del matí i de les 18 hores a mitjanit, mentre que poden absorbir energia de la xarxa entre les 00h i les 07:59 i des de les 11h fins a les 17h59.
El passat mes de juny, Catalunya va aprovar el seu propi decret-llei per regular i incentivar les bateries, que considera d'interès públic superior de forma que s'agilitza la seva tramitació, de la mateixa manera que ho seran també els parcs eòlics i fotovoltaics.