Tot està a punt perquè, d'una vegada per totes, Catalunya acceleri en renovables. Després d'haver sigut pionera en la implementació d'energia eòlica amb el primer parc a Garriguella l'any 1984, una moratòria de deu anys i una oposició persistent d'entitats i municipis ha frenat el seu desenvolupament. Fins al punt que un dels motors industrials de l'estat fa servir tres vegades menys renovables que la mitjana estatal: si Espanya cobreix la meitat de la demanda, Catalunya es queda en el 19%. A 10 anys que tanquin les nuclears catalanes (si no aconsegueixen una pròrroga), que generen un 40% de la demanda, i amb uns objectius climàtics que no es compleixen, la llei aprovada pel Parlament el passat dimecres i el nou Pla Territorial (Plater) han d'accelerar i ordenar les renovables. I les províncies de Girona i Barcelona, que no arriben al 15% de generació renovable, han de començar a aportar.
El nou decret redueix terminis, elimina informes interns reiteratius i esclareix que els parcs poden instal·lar-se en conreus de secà però no de regadiu, amb algunes excepcions. L'objectiu principal és reduir a la meitat els temps que triga un parc des que s'elabora el primer document fins que comença a funcionar la planta, dels tres anys de mitjana a l'any i mig.
Pel que fa al Plater, el Pla Territorial, arrenca amb converses del departament de Territori amb els consells comarcals i municipis i farà públic el mapa amb les obligacions de cada territori per instal·lar renovables, així com la disponibilitat. Amb un 1,2% del territori, Catalunya podrà complir els seus objectius energètics de cara a 2050, la meitat del que preveia. Però a territoris com les comarques gironines o la província de Barcelona, hauran de començar a aportar. El fet que des d'ara els municipis ja no podran vetar la instal·lació de renovables ha de potenciar el desplegament territorial.
Actualment, hi ha 1.522 MW en servei a Catalunya, 1.406 eòlics i 116 fotovoltaics i 4.701 MW autoritzats o en tramitació, 1.174 MW eòlics i 3.527 fotovoltaics. El nou decret afectarà no només els promotors que demanin a partir d'ara autorització, sinó també tots aquells que estan en un procés d'autorització abans d'informació pública, mentre que als que hagin superat aquesta fase els afecta de manera parcial, en algunes de les fases.
L'energia fotovoltaica, que té més litigis amb el territori perquè ocupen més terreny agrícola, té ara mateix només 116 MW en servei, amb els 22 del Tarragonès i els 14 de la Segarra com a territoris amb més generació. D'aquests, només 14 MW es troben a les comarques barcelonines i 11 MW a comarques de Girona. A Tarragona, s'hi concentren 28 MW i a les comarques de Lleida, 47 MW. O sigui, que el 40,52% de la fotovoltaica està a Lleida i el 24,4% a comarques tarragonines, amb només un 12% a comarques barcelonines i un 9,38% a Girona.
Pel que fa a l'eòlica, ha tingut menys problemes per instal·lar-se al territori, especialment a la Terra Alta, a Terres de l'Ebre, on hi ha 409 MW en servei, més del doble que la segona comarca amb més aerogeneradors, les Garrigues, a Lleida, que en té 182 en servei. A les comarques de Barcelona tan sols trobem 193 MW repartits entre els 118 de l'Anoia i els 60 del Penedès i els 15 del Bages i ni un sol aerogenerador en funcionament a comarques gironines. A la província de Lleida hi ha 398 MW en servei i a Tarragona i Terres de l'Ebre fins a 815 MW dels 1.406 en funcionament. És a dir, el 58% de l'eòlica catalana està a la província de Tarragona, un 28,3% a Lleida, un 13,7% a Barcelona i un 0% a Girona, on estan projectats els aerogeneradors d'eòlica marina bloquejats per la subhasta del govern espanyol que no avança.
Si sumem tota la renovable en servei, sense comptar la hidràulica, un 55,39 de les renovables estan a la província de Tarragona, amb 843 MW, i un 29,24% a les de Lleida, de forma que entre Barcelona i Girona no arriben al 15% de les renovables catalanes.
Més barata que l'eòlica, hi ha una aposta més ferma ara per l'energia solar, de forma que tot i que té molta menys capacitat instal·lada, en té molta més en tramitació. Entre parcs autoritzats (2.182 MW) i en tramitació (1.345), s'arribaria als 3.643 MW tot sumant-los als ja instal·lats. De nou, les províncies de Tarragona i Lleida són les principals protagonistes, per la qual cosa serà a partir del Plater quan començarem a veure, en principi, la tramitació de parcs fotovoltaics a les províncies de Girona i Barcelona. Els 64 MW en tramitació al Gironès i els 61 a Pla de l'Estany són els més importants fora de Lleida i Tarragona, però una minúcia si ho comparem amb els 785 que sumen al Segrià els autoritzats i els que es troben en tramitació.
Pel que fa als aerogeneradors, hi ha 1.174 MW projectats, que de sumar-se als 1.406 en servei arribarien als 2.580 MW en funcionament. Terres de l'Ebre i Lleida tornen a ser els qui acaparen els projectes més importants en tramitació i autoritzats. Només l'Anoia, amb 87 MW en tramitació, i els 53 MW que sumen Baix Empordà i Alt Empordà, tenen eòlica considerable en tramitació fora de Tarragona i Lleida. Part de la feina pendent que el Plater i el nou decret han d'accelerar està a aquestes províncies. Barcelona, a més i com és lògic amb una població de 6 milions d'habitants, és de llarg la que més en consumeix.
