El fenomen de la ja iniciada jubilació en massa de la generació del baby boom, que arrenca fa dos anys, s’analitza habitualment des del punt de vista del seu impacte sobre la sostenibilitat financera de la Seguretat Social. Tanmateix, aquest important procés de trasllat des de la vida activa cap a la jubilació té un altre vessant, tan important com l’anterior, a la qual fins ara s’hi ha prestat escassa atenció. Em refereixo al fort impacte que l’abandonament massiu d’un elevat nombre de treballadors en pocs anys tindrà sobre l’evolució del mercat de treball. Es tracta d’un procés de substitució d’aquests recentment jubilats per nous empleats que s’hauria de programar des d’ara, perquè les empreses puguin adaptar les seves plantilles a canvis d’envergadura en la seva estructura. Malgrat l’important impacte que tenen les mesures en l’àmbit de la Seguretat Social de foment del retard de l’edat de jubilació, en els darrers 12 mesos el nombre de pensions de jubilació inicials supera les 600.000, calculant-se que aquesta xifra d’aquí al 2040 es pot elevar fins als 13 milions. El principal resultat de tot l’anterior és que, conforme a un informe recent del Servei Públic d’Ocupació, prop del 80% de la feina que es generarà a Espanya en els pròxims 10 anys serà degut al reemplaçament derivat de les jubilacions dels boomers.

La conseqüència més immediata de l’anterior serà que en un breu termini la presència de vacants sense cobrir es pot començar a presentar com una dificultat greu per a certes empreses, que fins al moment era un assumpte marginal respecte del que passa en altres països del nostre entorn: 0,8% de llocs vacants respecte del total de la població ocupada a Espanya, enfront per exemple del 4,2% a Holanda. Així, el nombre de vacants sense cobrir ja es detecta que s’ha incrementat en un 50% des del 2019, passant de les 100.000 a les 150.000 de l’any passat, malgrat que encara siguin xifres absolutes reduïdes. A aquests efectes, la situació és força dispar, sobretot segons sectors i territoris. Així, les vacants sense cobrir es concentren en el sector serveis, on es troben el 88% de totes aquestes vacants, amb particular incidència a les administracions públiques, encara que s’està expandint a altres sectors com la construcció i la indústria.

Si prenem com a referència el pes dels treballadors que actualment superen els 60 anys, com a potencials jubilats en els pròxims anys, el seu percentatge global se situa al voltant del 10% (2,1 milions), però resulta especialment elevat en certes activitats, com és la reparació d’electrodomèstics inclosos ordinadors (22%), servei domèstic (22%), treball autònom (17%), agricultura (16,2 %), serveis a edificis i jardineria (16,2%), Administració Pública (15,6%). A l’altre extrem se situen altres activitats molt poc envellides, on amb prou feines es veuen problemes de reemplaçament per jubilacions: activitats relacionades amb l’ocupació (2,21%), programació informàtica (2,58%), telecomunicacions (3,14%), serveis financers (3,33%), extracció de minerals metàl·lics (3,8%), transport aeri (3,98%).

En termes similars, la situació és força diferent segons territoris. Si prenem com a referència el nombre de treballadors que es jubilarien i els que es troben en edat d’incorporar-se per primera vegada al mercat de treball, les dades mostren una població més envellida i amb més dificultats de reemplaçament al País Basc, Galícia, Castella i Lleó i Andalusia. En contrast, Catalunya és una de les comunitats autònomes amb població menys envellida i on en termes generals poden existir menys dificultats.

La resposta a unes exigències de reemplaçament tan massiu i en breu termini requereix un diagnòstic el més encertat possible i, sobretot, adoptar mesures de diversa naturalesa.

En primer lloc, encara que el seu impacte quantitatiu pugui ser menor, caldria reforçar les mesures que puguin contenir l’abandonament del mercat de treball. Per exemple, s’haurien d’incentivar, a través de la negociació col·lectiva i no només de mesures públiques, la utilització de la jubilació activa com a fórmula de compatibilitat entre la percepció de la pensió de jubilació i la continuïtat en la feina encara que sigui parcial, o bé les fórmules de retorn a la feina després de la jubilació. De la mateixa manera, caldria adoptar mesures potents d’ajuts públics perquè les empreses puguin fer ajustos raonables dels llocs de treball dels discapacitats i mesures també per part de la negociació col·lectiva, que ofereixin al·licients a aquests treballadors perquè no abandonin les seves empreses.

La presència de vacants sense cobrir es pot començar a presentar com una dificultat greu per a certes empreses

D’altra banda, caldria augmentar la mà d’obra disponible per atendre aquest gran reemplaçament laboral i fer-ho atenent a les específiques necessitats d’activitat professional requerida per les empreses en els diversos sectors i territoris. A aquest efecte cal tenir en compte que les actuals xifres de desocupats són insuficients, ja que la seva dimensió no basta per atendre el reemplaçament que es requereix, a banda que molts d’ells també són d’edat avançada, ja que segons l’EPA prop del 20 % dels aturats actuals té més de 55 anys. Això sí, caldria afrontar d’una vegada el problema de l’alta taxa d’atur juvenil, més enllà del doble de la mitjana europea, que es presenta com la resposta més natural per dur a terme el reemplaçament necessari.

Així mateix, caldrà adoptar mesures d’increment de la població activa disponible, incentivar a incorporar-se al mercat de treball als que actualment són inactius. Particularment el focus caldria posar-lo entre les dones, atès que continuen tenint una presència inferior entre els ocupats, existint un diferencial que suposa 1,3 milions menys de dones ocupades respecte dels homes. Això, entre altres coses, requerirà reforçar les mesures de corresponsabilitat familiar amb les obligacions laborals per fer-ho viable.

Afegit a això, pel fet que l’anterior no serà suficient, el nostre mercat de treball continuarà necessitant continuïtat en els processos de nous fluxos migratoris, tal com ja ho adverteix en els darrers temps el Banc d’Espanya. Per això, no s’entén que s’estiguin produint actituds de rebuig a la proposta en tramitació parlamentària de regularització dels estrangers, com tampoc s’entenen les propostes d’eliminació dels sistemes de regularització per arrelament, que estan donant resultats tan positius.

Tractament particular requereix l’assumpte pel que fa a les administracions públiques, especialment en l’àmbit de l’Administració General de l’Estat, on els funcionaris de més de 60 anys representen el 23% i està previst que es jubilin més de la meitat dels seus funcionaris en els pròxims deu anys. En el cas de totes les administracions públiques, el problema no es trobarà en la manca de candidats per cobrir el reemplaçament, sinó en els processos tan lents d’inici i desenvolupament dels concursos públics, des que es produeix una jubilació concreta fins que es cobreix el lloc corresponent per resolució del concurs. Situació que es troba també a l’arrel de l’elevadíssima taxa de temporalitat en el sector públic, duplicant la que es presenta en el sector privat. A aquest efecte, resulta imprescindible establir un sistema de programació anticipada dels reemplaçaments i d’agilitat en la resolució dels concursos públics.

Caldria augmentar la mà d’obra disponible per atendre el gran reemplaçament laboral que suposa la jubilació dels 'baby boomers'

Finalment, cal tenir present que aquest reemplaçament per la jubilació dels boomers coincideix amb altres fenòmens coetanis. El més significatiu d’aquests se situa en els canvis de perfil professional en les necessitats de les empreses, arran de la digitalització i, en particular, del desplegament generalitzat de la intel·ligència artificial. Canvi en els perfils que suposa una pèrdua progressiva de pes de certes activitats professionals, amb l’emergència paral·lela de nous tipus de feina. A aquests efectes són crucials les polítiques actives d’ocupació, en la línia de diagnosticar correctament el fenomen, orientant les polítiques de formació i especialment de reciclatge professional cap als nous nínxols de feina. De la mateixa manera, cal tenir en compte que l’elevat envelliment dels treballadors autònoms coincideix amb un procés de reducció del seu pes en el mercat de treball i correlatiu increment de la taxa d’assalarització, que en aquest cas ha de ser benvinguda, cosa que aconsella en paral·lel incentivar el creixement de la mida mitjana de les empreses.

En definitiva, els reptes als quals s’enfronten les empreses per respondre a aquest gran reemplaçament laboral requereixen molt diverses mesures, sense cap dubte moltes d’elles d’indiscutible complexitat, però sabent que ens hi juguem molt si no som capaços d’articular la necessària resposta de conjunt i fer-ho amb l’anticipació precisa.