Per donar resposta a la pregunta sobre quina fiscalitat necessitem a Espanya cal tenir presents quins objectius volem assolir amb el sistema fiscal. En aquest article en comentarem tres. El primer, que recaptin els diners necessaris per finançar la despesa pública. En les enquestes d’opinió, la majoria dels espanyols, entorn del 60%, considera que els impostos són necessaris per poder finançar els serveis públics. Per tant, sembla que majoritàriament som conscients que els impostos són un instrument per finançar la despesa pública, encara que després el grau de coneixement sobre la situació de les finances públiques sigui molt baix. Les finances públiques espanyoles presenten de manera reiterada un dèficit que bé es pot considerar estructural. El deute públic espanyol se situa en l’actualitat entorn del 115% del PIB, uns 1,5 bilions d’euros. El suport europeu ens ha permès poder finançar aquest endeutament sense més complicacions, però és obvi que això no sempre serà així. Recentment, el Tresor ha emès lletres a gairebé un 3% d’interès! Per tant, seria bo establir un programa de consolidació pressupostària a llarg termini. En definitiva, es tracta de definir quina estructura impositiva volem tenir per poder finançar el nivell de despesa pública que els ciutadans demandin.

En segon lloc, el sistema fiscal ha de ser eficient, el que vol dir que no sigui un obstacle a l’hora de prendre la decisió d’invertir per part de les empreses, d’assumir riscos per part dels emprenedors o de captar talent. En altres paraules, que sigui competitiu i distorsioni tan poc com sigui possible el funcionament normal del mercat. L’eficiència del sistema fiscal no implica necessàriament tenir menys impostos, sinó tenir-los millors, és a dir, tenir una millor configuració legal, que sigui clara, previsible, que atorgui seguretat jurídica als agents econòmics i que redueixi la litigiositat. Això no s’aconsegueix de cop i volta, però caldria tenir-ho present abans de prendre cap nova modificació: la mirada curta a l'hora d’introduir canvis no ajuda gens.

L’objectiu d’una fiscalitat més eficient inclou també el paper creixent que els impostos han de tenir en la transició cap a una economia descarbonitzada. La finalitat ambiental dels impostos, que a Espanya ha estat molt secundària, ha d’estar molt més present. A mesura que la situació energètica es vagi normalitzant, els impostos hauran d’ajudar a donar els senyals oportuns en la lluita contra el canvi climàtic i en la transició cap a una economia sense carboni. Aquesta transició tindrà costos i el sistema fiscal haurà de preveure els mecanismes compensatoris oportuns per ajudar a aquells col·lectius més necessitats i més afectats per aquests costos. Ara bé, aquests mecanismes hauran de ser coherents amb la finalitat ambiental dels impostos, el que vol dir, per exemple, que no han d’estar vinculats als consums de fonts d’energia contaminants.

La progressivitat no es refereix a tots i cadascun dels impostos, sinó al conjunt del sistema fiscal. Els impostos poden ajudar la redistribució, però aquesta s'assoleix majoritàriament gràcies a la despesa pública

I, el tercer objectiu a remarcar és que els impostos siguin justos, el que vol dir que en el seu conjunt han de ser progressius, és a dir, que proporcionalment paguin més els que tenen més rendes. Ara bé, i important, això no es refereix a tots i cadascun dels impostos, sinó al conjunt del sistema fiscal. Això significa, per exemple, que l’IRPF ha de ser progressiu i amb un pes recaptatori fonamental, però no tots els impostos han de ser progressius. El conjunt dels impostos poden ajudar la redistribució, però aquesta s’assoleix majoritàriament gràcies a la despesa pública; es tracta d’utilitzar els millors instruments tant per la via dels impostos com de la despesa per assolir la redistribució desitjada. Els governs poden tenir prioritats diferents, d’acord amb el que els ciutadans democràticament hagin escollit i això, lògicament, incidirà en els impostos a pagar, però els grans trets del sistema fiscal haurien de ser estables. Això significa tenir impostos amb bases àmplies, que gravin, per exemple, totes les rendes o tot el consum, calculats a partir de la realitat, sense tractaments especials que s’allunyen de la realitat, com el sistema de mòduls. Igualment, seria bo allunyar-nos de visions maximalistes que porten a decisions populistes com, d’una banda, la introducció de nous impostos d’acord amb arguments més polítics que no pas econòmics, o, d’altra, la baixada continuada d’impostos sense tenir present cap altra consideració. 

Aquests temes, conjuntament amb d’altres, s’analitzen en profunditat en el nou número de la Revista Econòmica de Catalunya que recentment ha publicat el Col·legi d’Economistes de Catalunya, la lectura de la qual recomano als lectors que tinguin interès en les qüestions fiscals.