El juny de l'any passat, Algèria va suspendre el tractat d'amistat amb Espanya a conseqüència del gir de la posició del govern espanyol respecte al Sàhara Occidental. Des de llavors, les empreses industrials s'han enfrontat a un desafiament considerable a causa de la decisió del govern d'Algèria de suspendre les operacions financeres, afectant directament les nostres operacions comercials. Aquesta mesura ha tingut un impacte significatiu en les transaccions de pagaments i cobraments, generant obstacles i dificultats per a les nostres empreses.

Les exportacions cap a l'Àfrica (5,1% del total) van disminuir un 2,6% interanual, segons indica el darrer Informe Mensual de Comerç Exterior corresponent a abril de 2023, principalment a causa de les menors vendes a Algèria (contribució de -0,5 punts a la taxa de variació anual). En definitiva, el comerç es va suspendre de forma sobtada fa ja més d'un any i, durant tot aquest temps, res ha canviat.

Davant aquesta situació, Espanya va actuar des d’un inici amb determinació en posar el tema en mans de la Unió Europea (UE), que té la competència en aquest assumpte. A través dels ministeris de Comerç i d'Exteriors, s'ha pressionat la Comissió Europea perquè Algèria reconsideri la seva posició. Al mateix temps, el govern d'Algèria ha rebut pressions internes per aixecar aquestes sancions, ja que també perjudiquen nombroses empreses del mateix país. És important subratllar que els nostres clients algerians també són víctimes de les decisions adoptades pel seu propi govern. Són persones honestes i les nostres empreses mantenen una bona relació amb ells, dialogant i seguint de prop com es desenvolupa la situació.

Amec ha treballat en estreta col·laboració amb les autoritats espanyoles, mentre Espanya ha estat buscant vies per estructurar compensacions a les empreses afectades a través de la Comissió Europea. No obstant això, hem de ser realistes i reconèixer que no es visualitzen solucions a curt termini, ni tan sols per part de la Unió Europea. A la pràctica, no ha estat possible trobar com estructurar les compensacions anunciades, ja que no existeix un marc europeu viable a través del qual puguin ser canalitzades, motiu pel qual des de la CE no s'han acceptat aquesta línia d'ajuts.

Altres països, com França, han resolt problemes similars de manera independent. En el nostre cas, tot i que hi havia un principi d'acord entre el govern d'Algèria i Espanya per desbloquejar situacions específiques de mercaderies retingudes, amb revisions cas per cas, els procediments es porten a terme molt lentament i el resultat està sent de nul·la eficàcia.

Algunes de les nostres empreses encara tenen materials bloquejats als ports d'Algèria i estan considerant abandonar aquests enviaments a causa dels alts costos d'emmagatzematge al destí. A més, hi ha comandes detingudes a les fàbriques, especialment de recanvis, que són necessaris per a les empreses algerianes. Algunes d'aquestes empreses ja estan buscant alternatives amb proveïdors italians i francesos.

És important assenyalar que, quan es resolgui aquesta situació, els distribuïdors i clients de les nostres empreses espanyoles a Algèria, que estan buscant activament alternatives, és més que probable que siguin difícils de recuperar. Les actuals circumstàncies ens porten no només a perdre l'accés a un mercat, sinó també als nostres clients.

Enmig d'aquestes circumstàncies desafiants, les nostres empreses estan recorrent a la triangulació, venent productes a Algèria des de les seves filials en altres països o bé en col·laboració amb els distribuïdors. Novament, ens trobem aquí amb un bon exemple de com la col·laboració es presenta com un element clau per resoldre nombroses situacions, tal com vam posar de manifest en el darrer Fòrum amec, dedicat a la importància de què la indústria col·labori per afrontar els nous reptes d’un entorn cada vegada més desafiant.

Així mateix, hi ha companyies que han optat per apartar-se del mercat algerià i centrar els seus esforços a potenciar altres mercats, inclosa la regió del Magrib. Tanmateix, de moment les empreses no han aconseguit compensar les pèrdues del mercat algerià amb un increment de vendes en altres mercats.

Encara que Algèria no representa un destí especialment important per a les exportacions espanyoles en general, sí que ho és per a determinades empreses, algunes de les quals és el seu primer destí.

La pèrdua d'oportunitat és en realitat molt més gran, en tractar-se d'Algèria com un dels punts d'entrada a l'Àfrica. En les pròximes dècades, s'espera que l'Àfrica jugui un paper crucial en el panorama econòmic mundial, per la qual cosa la manca d'accés a aquest mercat pot tenir conseqüències significatives per a les nostres empreses i per a l'economia en general.

La situació actual exigeix una acció decidida i ràpida per part de totes les parts involucrades, tant en l'àmbit nacional com europeu. Necessitem trobar solucions concretes i eficients per restablir les relacions comercials i garantir el desenvolupament i creixement de les nostres empreses al mercat algerià. De la mateixa manera, aquest cas ens evidencia novament com les tensions geopolítiques estan incidint en el desenvolupament dels intercanvis comercials, ja que els països utilitzen el comerç com a principal arma de pressió. En aquest sentit, ens trobem davant un escenari de futur que es pot presentar cada vegada més incert.

A Amec, continuem treballant per abordar aquesta situació i trobar vies de col·laboració i diàleg amb les autoritats espanyoles, la Unió Europea i les institucions algerianes. El nostre objectiu és aconseguir una solució que beneficiï totes les parts involucrades i que permeti a les nostres empreses recuperar l'estabilitat i continuar el seu camí de creixement en el mercat internacional.