A l'Estat espanyol, els productes més barats han pujat un 37% entre 2021 i 2024, mentre que els de gamma alta només ho han fet en un 23%, segons apunta un informe de l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) publicat aquest dimecres. Això es coneix per cheapflation, que en català es podria traduir per baratflació: el més barat és el que més s’encareix.

La cheapflation impacta especialment les llars amb menys ingressos, que substitueixen productes de qualitat per opcions més barates, però no menys afectades per la inflació. I contribueix a una pitjor salut: a Barcelona, més del 60% de les persones amb rendes baixes pateixen sobrepès o obesitat, segons assenyala l’estudi ‘Per què puja la cistella de la compra’, elaborat pr Rubén Martínez i Adrià Rodríguez per encàrrec de l’IDRA.

Segons el Banc Central Europeu, els preus dels aliments a la zona euro han pujat un 33% entre 2019 i 2024. A Espanya, han augmentat un 34%. Productes essencials com la carn, la llet o la mantega han pujat entre un 30% i un 50% respecte als nivells prepandèmia. Aliments com el cafè, l’oli d’oliva i el cacau s’han encarit fins al 80% o més. L’informe recorda que, segons el salari de referència de l’àrea metropolitana de Barcelona, l’alimentació és la segona despesa familiar (23%), només darrere de l’habitatge (34%).

L’encariment dels aliments s’ha convertit en una de les “principals fonts d’estrès econòmic” per a milers de llars. Aquest informe analitza els factors estructurals que expliquen per què augmenta el preu de la compra. S’hi identifiquen estratègies empresarials, dinàmiques de concentració de poder i mancances en la regulació pública.

Entre 2021 i 2022, en els moments més àlgids d’inflació, les cinc grans multinacionals que “dominen la cadena de valor agrícola” van registrar beneficis rècord, amb increments d’entre el 75% i el 300%. Segons l’informe, a Espanya, sis grans grups –Vall Companys, Ebro Foods, bonÀrea, Nestlé, Coca-Cola Europacific Iberia i Grup Fuertes– “concentren més de 100 marques i empreses clau”. Van sumar 1.281 milions d’euros de beneficis el 2024.

Afegeix que la distribució minorista, “liderada per cadenes com Mercadona, Carrefour i Lidl”, també va registrar guanys històrics al 2024, amb una rendibilitat de gairebé 7.500 milions d’euros.

Apunta que les “principals estratègies corporatives per maximitzar beneficis” són: Integració vertical per controlar tota la cadena (producció, transformació, logística i distribució), coordinació per apujar preus com a resposta als xocs de costos i precarització laboral (externalització, salaris baixos i falsos autònoms).

L’informe de l’IDRA adverteix que la participació d’inversors financers en els mercats de futurs agrícoles ha tornat a nivells propers als de la crisi de 2008. Indiquen que aquesta financiarització ha generat una elevada volatilitat, amb pics especulatius de preus que no guarden relació amb la producció real.

Per “recuperar el control públic del sistema alimentari”, l’informe proposa, entre altres mesures, enfortir les infraestructures públiques de distribució alimentària, control de preus en sectors essencials, garantir “condicions laborals dignes”,  regular els mercats financers i dels futurs agrícoles i una reorientació dels subsidis i polítiques fiscals.