En plena revolució tecnològica global, Europa ha engegat una xarxa estratègica de fàbriques d’intel·ligència artificial (les anomenades AI Factories) amb l’objectiu de reforçar la seva autonomia digital, impulsar la innovació i, sobretot, democratitzar l’accés a la supercomputació.

En aquest escenari, Espanya ha emergit com un dels països pioners de la Unió Europea, en comptar ja amb dues d’aquestes factories aprovades per la Comissió Europea: el Barcelona Supercomputing Center (BSC) i el Centre de Supercomputació de Galícia (CESGA), a Santiago de Compostela.

Aquests dos hubs tecnològics situen l'Estat a l’avantguarda del desenvolupament de models d’IA confiables, sostenibles i ètics, i representen un salt estratègic per a la competitivitat i la sobirania tecnològica de tot el continent.

Una fàbrica d’intel·ligència artificial es concep com un espai d’innovació on es dissenyen, proven i implementen solucions basades en IA amb el suport de la supercomputació, dades massives i talent especialitzat.

Aquestes AI Factories funcionen com a centres d’experimentació on investigadors, empreses i administracions públiques col·laboren per a desenvolupar aplicacions avançades en àmbits tan crucials com la salut i la biotecnologia, el clima i la sostenibilitat, la indústria i l’energia, o l’agricultura.

Segons la Comissió Europea, aquestes infraestructures aprofiten la capacitat de càlcul de l’Empresa Comuna Europea de Computació d’Alt Rendiment per crear models d’IA generativa d’última generació, tot garantint la confiança, la seguretat i el compliment dels valors europeus.

Una xarxa per a la sobirania digital

El llançament d’aquestes fàbriques s’emmarca dins de l'AI Innovation Package i de l'AI Continent Action Plan, les grans estratègies de la UE per consolidar un ecosistema digital competitiu i reduir la dependència externa.

La Comissió Europea preveu que entre 2025 i 2026, com a mínim 15 fàbriques d’IA i diverses antenes associades estiguin ja operatives, multiplicant per tres la capacitat actual de supercomputació a Europa.

Aquestes instal·lacions estan pensades específicament per donar suport a empreses, pimes, universitats i centres de recerca, oferint-los accés a la potència de càlcul necessària per entrenar models d’IA avançats.

A més, s’integren amb altres iniciatives clau com les Testing and Experimentation Facilities, els Digital Innovation Hubs i el nou fons InvestAI Facility, que compta amb 20.000 milions d’euros per finançar fins a cinc grans AI Gigafactories europees.

Espanya se situa al capdavant d’aquest esforç col·lectiu, sent un dels tres estats membres –juntament amb Alemanya i Polònia– que compta amb dues fàbriques d’intel·ligència artificial. Ambdues han estat impulsades en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, dins de l’Estratègia Nacional d’Intel·ligència Artificial, una de les palanques clau de l’Agenda Espanya Digital 2026.

La primera d’elles, ubicada al Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS, va ser una de les set pioneres seleccionades per la Comissió Europea el 2024. Disposa d’un dels superordinadors més potents d’Europa i el seu objectiu principal és “democratitzar l’accés a la supercomputació”, cosa que permet que no només els grans centres científics, sinó també les pimes i les empreses emergents, puguin desenvolupar models avançats d’IA.

El Govern d’Espanya, a través dels ministeris de Transformació Digital i de Ciència, Innovació i Universitats, ha impulsat aquesta infraestructura per enfortir l’ecosistema d’innovació nacional i convertir Barcelona en un referent europeu en IA generativa i computació avançada.

La segona factoria, aprovada també per la Comissió Europea, s’ubicarà al Centre de Supercomputació de Galícia (CESGA) i durà el nom de 1HealthAI. Aquest centre se centrarà exclusivament en el desenvolupament de models d’IA aplicats a la salut, la biotecnologia i les ciències de la vida. La iniciativa representa una inversió total de 82 milions d’euros.

El projecte compta amb la participació de les tres universitats públiques gallegues, la Xarxa CIGUS de centres d’investigació, el hub europeu DATAlife i el centre tecnològic Gradiant, entre d’altres. El seu objectiu és potenciar àrees com la medicina personalitzada, la biotecnologia blava, l’envelliment saludable o la bioenergia, impulsant la creació d'empreses emergents, ocupació qualificada i transferència de coneixement.

Un motor per a la competitivitat

Les fàbriques d’IA suposen un impuls fonamental per a l’autonomia tecnològica europea. En integrar supercomputació, dades i talent, aquests centres permeten accelerar la innovació, millorar la competitivitat de les empreses i garantir que el desenvolupament de la intel·ligència artificial es produeixi sota principis ètics i transparents, en línia amb el marc regulatori de la llei d’IA europea.

En el cas d’Espanya, a més, aquestes infraestructures reforcen el compromís del Pla de Recuperació amb l'impuls d’una transformació digital humanista, basada en la col·laboració publicoprivada, la recerca científica i el desenvolupament d’un teixit empresarial innovador a tot el territori. Es tracta, en definitiva, d’apostar per una tecnologia que, més enllà del progrés, no deixi ningú enrere.