El quartet tecnològic que domina l'ecosistema digital (Google, Amazon, Meta i Microsoft) ha posat xifra a la seva ambició per liderar la nova era de la intel·ligència artificial. Les quatre corporacions han comunicat, en el marc de la presentació dels seus resultats financers anuals, un pla d'inversions conjunt per a 2026 que oscil·larà entre els 532.000 i els 558.000 milions d'euros, una xifra que supera àmpliament els 319.000 milions desemborsats l'exercici anterior. Aquest increment interanual, que segons els càlculs de publicacions especialitzades arriba fins al 74%, no té precedents en la història recent del sector tecnològic i situa el volum de despesa d'aquests quatre actors privats a l'altura del pressupost anual de despesa pública de països com Suècia, Polònia o Tailàndia.

El destí d'aquest capital és inequívoc: xips especialitzats, servidors d'alt rendiment i, sobretot, centres de dades. Aquestes infraestructures massives constitueixen la columna vertebral física del nou ecosistema d'intel·ligència artificial i han esdevingut, paradoxalment, el seu principal coll d'ampolla. La construcció i posada en marxa d'aquestes instal·lacions consumeix quantitats ingents de recursos financers, però també energètics.

El consum elèctric dels centres de dades s'ha disparat fins a convertir-se en un factor crític, especialment en zones com els Estats Units i Europa, on l'accés a fonts estables i suficients d'electricitat, sovint en condicions de transició verda, genera tensions amb les xarxes existents i amb les agendes climàtiques dels governs. A aquests reptes s'hi afegeixen les complexitats regulatòries i logístiques per obtenir permisos de construcció i connexions a la xarxa en terminis que els gegants tecnològics consideren insuficients per absorbir la demanda.

El lideratge d'Amazon

Dins d'aquesta estratègia col·lectiva, Amazon assumeix el paper de líder absolut en volum de desemborsament. La companyia fundada per Jeff Bezos ha anunciat que destinarà 167.000 milions d'euros a despeses de capital durant 2026, una xifra que no només suposa un salt qualitatiu respecte a l'any anterior sinó que supera àmpliament les previsions dels analistes. La reacció del mercat, lluny de celebrar aquesta agressivitat inversora, va traduir-se en una caiguda de les accions superior al 8% el passat divendres. Els inversors, tradicionalment refractaris a la incertesa, van expressar així la seva inquietud davant la falta de visibilitat sobre la rendibilitat d'aquestes inversions i el possible impacte a curt termini sobre els marges de benefici i el flux de caixa lliure de la companyia. Una tímida recuperació de l'1,8% el dilluns següent no ha esvaït completament els dubtes.

Alphabet, la matriu de Google, també ha posat xifres al seu compromís amb la infraestructura d'IA. La corporació preveu una forquilla de despesa d'entre 145.000 i 155.000 milions d'euros, igualment focalitzada en l'ampliació de centres de dades i el desenvolupament de semiconductors propis. Tot i que el mercat va rebre l'anunci amb un retrocés de l'entorn del 3% el passat 4 de febrer, el valor ha continuat erosionant-se lleugerament fins a cotitzar un 2,7% per sota del nivell previ a la comunicació. Les trajectòries de Meta i Microsoft reflecteixen matisos diferents en la percepció dels inversors. Meta ha comunicat una previsió de despesa d'entre 113.000 milions, gairebé el doble que el 2025. Tot i que l'anunci va provocar una caiguda del 3% en la cotització del passat 5 de febrer, el valor ha recuperat terreny amb rapidesa i cotitza ja un 1,2% per sobre del nivell previ a la comunicació.

El mercat està respectant la visió de Meta per la seva capacitat de traduir les inversions en IA en millores tangibles dels ingressos publicitaris, gràcies a l'optimització dels sistemes de recomanació i segmentació d'audiències a Facebook i Instagram. Microsoft, per la seva banda, preveu una despesa propera als 121.000 milions d'euros, sense que l'anunci hagi provocat moviments especialment pronunciats en la seva cotització. La companyia manté una posició central en l'ecosistema de la IA generativa gràcies a la seva aliança estratègica amb OpenAI i a la integració d'aquestes capacitats en el seu núvol, un avantatge competitiu que els inversors semblen descomptar favorablement.