Catalunya compta amb 1.454 polígons d’activitat econòmica repartits arreu del territori, que concentren més de 42.600 empreses i ocupen prop de 533.000 persones, el 14% del total de l’ocupació catalana. Aquests espais acullen una part essencial del teixit industrial, clau per al desenvolupament econòmic del país: la indústria representa el 18,6% del valor afegit brut de Catalunya. Malgrat aquest pes en termes generals, els Polígons d’Activitat Econòmica (PAE) presenten una gran heterogeneïtat pel que fa a característiques físiques, qualitat d’infraestructures, serveis disponibles i models de gestió, fet que genera reptes rellevants per al seu desenvolupament.
Aquesta és la situació que recull l'estudi Explorant una possible regulació dels Polígons d’Activitat Econòmica a Catalunya: reptes i escenaris, elaborat per la consultora Daleph i impulsat pel Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya i el Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona, les conclusions del qual es van presentar el juny del 2025.
Davant els resultats obtinguts, una de les sortides que dona l'estudi a l'actual situació dels polígons industrials a Catalunya, en què s'observen moltes mancances i manca de manteniment, es defensa la creació d'una nova llei específica, dissenyada des de zero, que permeti establir una classificació clara dels polígons segons els serveis i infraestructures disponibles, definir un paquet mínim de serveis bàsics, preveure sistemes d’incentius per a la seva modernització, promoure la creació d’ens de governança, determinar una distribució clara de competències i garantir la gestió actualitzada de les dades a través del Sistema d'Informació de Polígons d'Activitat Econòmica (SIPAE), una eina vigent del departament d'Empresa i Treball.
La necessitat de disposar d'una llei específica de polígons industrials, com tenen altres comunitats autònomes con el País Valencià i Andalusia, és una llarga reivindicació de les formacions polítiques a Catalunya, però que no acaba de tirar endavant. Enguany s'ha fet un avanç important en incloure-la com una de les prioritats del nou Pacte Nacional per la Indústria 2026-2030, validat pel Govern, patronals i sindicats, i que també compte amb el suport d'una gran part dels ajuntaments catalans.
Mancances i obsolescència
Totes les administracions i els agents socials coincideixen en la diagnosi: les zones industrials, molt disperses pel territori, són sovint petites, no tenen connexió amb els nodes bàsics de mobilitat, no estan dotades d'infraestructures i les que en tenen ja s'han quedat obsoletes. La radiografia és aclaparadora perquè resta competitivitat a la indústria que està instal·lada en aquests polígons, per la qual cosa cal un pla i una llei ambiciosos que impulsi la modernització dels polígons amb mancances clares, que fomenti les Àrees de Promoció Econòmica Urbana (APEU) -que són zones geogràfiques delimitades on el teixit comercial urbà i l’administració local treballen, de manera conjunta, per promoure i dinamitzar l'àrea industrial- i que desenvolupi nous polígons a les comarques del país amb potencial industrial, entre altres aspectes.
Mentrestant, el Govern vol activar les més de 14.000 hectàrees de sol destinat a activitat econòmica que hi ha a Catalunya. La iniciativa vol endreçar les àrees industrials pendents a urbanitzar i donar resposta a una demanda creixent d’empreses internacionals que volen instal·lar els seus centres logístics a Catalunya.
Associacions de gestió conjunta
Però el que reclamen els agents socials i entitats com la Unió de Polígons Industrials de Catalunya (UPIC) -integrada per diverses entitats de polígons i les 13 cambres de comerç catalanes- és que les indústries que ja estan establertes a Catalunya desenvolupin la seva activitat industrial en les millors condicions. Narcís Bosch, director de l'UPIC, explica que actualment només hi ha 250 dels poc més de 1.400 polígons existents que tinguin constituïda una associació per gestionar directament l'àrea industrial i respondre al que demanen les seves indústries.
Bosch posa d'exemple l'Associació de Propietaris i Empresaris del Polígon Industrial de la Canya d'Olot (GIrona) i l'APEU que funciona al polígon Les Preses (Girona), molt pròxim al d'Olot. El director de l'UPIC destaca que les Àrees de Promoció Econòmica Urbana (APEU) són una bona eina a la qual s'han de subscriure totes les empreses ubicades a la zona industrial. El seu funcionament permet, per tant, disposar d'un pressupost, definir el perímetre del polígon i fer un pla d'actuacions que beneficiï al conjunt de la indústria.
Des de l'UPIC es reivindica la prioritat de tenir una bona classificació dels polígons existents segons "la qualitat i el seu pes en el desenvolupament de la cadena de valor de la indústria, les infraestructures, mobilitat, digitalització...", perquè s'han de modernitzar i adequar a la indústria 4.0. Bosch entén la proposta de foment de nou sòl industrial perquè "l'oferta actual és baixa, especialment a les comarques de l'àrea metropolitana de Barcelona i la seva zona d'influència". No obstant això, insisteix en el fet que hi ha molts polígons que s'han d'endreçar urbanísticament i tecnològicament, perquè també seria una manera de fer aflorar sòl industrial lliure en les zones ja existents, per mitjà de mesures com l'agrupació de parcel·les, per exemple.
El director de l'UPIC argumenta que per tirar endavant moltes d'aquestes mesures s'ha de partir de la col·laboració publicoprivada i insisteix en el paper que han de desenvolupar els ajuntaments. Bosch comenta que d'uns anys ençà s'aprecia un canvi important en el tarannà dels ajuntaments més oberts a col·laborar amb les empreses radicades a les àrees del municipi, "perquè són més conscients de la importància de tenir bona indústria, competitiva, innovadora..., ja que això garanteix llocs de treball, atracció de talent, revitalització del municipi", entre altres coses, i que el més important no és només la recaptació dels impostos, "tot i que també".
Inversions a la demarcació de Barcelona
L'interès que s'ha despertat per part dels ajuntaments es palesa amb la bona rebuda que tenen les línies de suport que instrumentalitza la Diputació de Barcelona. En els darrers 20 anys, la Diputació de Barcelona ha destinat 86,6 milions d’euros a la millora de polígons industrials, consolidant una línia de suport estable als municipis.
L'última convocatòria pel període 2025-2030 s'ha fet un salt qualitatiu i quantitatiu, amb l'aportació de 38 milions d'euros, amb l’objectiu de reforçar aquesta política pública i donar resposta a una demanda creixent del territori. "L’aspiració és continuar incrementant la inversió, millorar l’abast de les actuacions i avançar cap a polígons més competitius, sostenibles i preparats per als reptes futurs", explica la diputada de Desenvolupament Econòmic i Turisme, Ana Maria Martínez. A més, aquest import s’incrementa amb el que posen els ens locals. Per tant, s’estan mobilitzant, a favor dels polígons industrials, un total de 56,7 milions d’euros.
La diputada exposa que les inversions se centren principalment en la millora d’infraestructures bàsiques i serveis dels polígons: accessibilitat i mobilitat, xarxes d’aigua i energia, seguretat, enllumenat, gestió d’aigües, així com la incorporació de noves tecnologies i telecomunicacions. També es promou una visió més integral que inclou la sostenibilitat i la qualitat de l’entorn productiu. Els àmbits més sol·licitats dels projectes seleccionats han estat la mobilitat (73%), l’aigua (9%) i l’energia (8%).
Infraestructures antigues
Ana Maria Martínez manifesta que, tot i els avenços, els polígons industrials continuen presentant mancances importants en àmbits clau com la mobilitat, l’accés a recursos hídrics, el subministrament energètic, la seguretat o les telecomunicacions. "Més de la meitat dels polígons existents a la província són d’abans de l’any 1978 i això fa que la demanda d’actuacions sigui molt elevada i posa de manifest que l’oferta de recursos disponible fins ara és insuficient per cobrir totes les necessitats existents". Per aquest motiu, "és necessari continuar reforçant la inversió i la col·laboració entre administracions per accelerar la transformació d’aquests espais, que són estratègics per al desenvolupament econòmic i la generació d’ocupació", insisteix.
En aquest sentit, és important sumar esforços, alinear recursos i compartir criteris d’actuació per donar una resposta més eficient a les necessitats del territori. Per tant, és benvinguda la decisió de la Diputació de Tarragona que s'ha sumat a la iniciativa i ha fet una primera convocatòria de subvencions pel foment de Polígons d’Activitat Econòmica a la seva demarcació. Les necessitats són, en gran manera, similars arreu: modernització d’infraestructures, millora dels serveis, adaptació als reptes energètics i digitals, i més qualitat dels entorns productius.