La història de la tecnologia moderna està ratllada de dates fundacionals. Una d'elles és el 1975, l'any en què un jove Bill Gates, juntament amb el seu camarada d'infància Paul Allen, va posar la primera pedra del que acabaria sent el colós Microsoft, una empresa que no només dominaria el mercat del programari, sinó que modelaria la forma en què la humanitat es relaciona amb la màquina. Gairebé mig segle després, aquest mateix visionari es prepara per celebrar el seu 70è aniversari el proper 28 d'octubre, una efemèride rodona que el troba en una cruïlla vital tan significativa com el seu llegat: la transició del magnat tecnològic a l'estadista global de la filantropia.
Lluny dels reflectors de Redmond, Washington, la seu de l'imperi que va construir, l'energia de Gates avui es canalitza a través de la Fundació Bill i Melinda Gates, un vehicle filantròpic d'abast planetari. Tot i que la seva retirada de les operacions diàries de Microsoft és un fet consumat, la seva influència dista d'haver-se apagat. Al contrari, s'ha transmutat. La seva figura ha adquirit la talla d'un profeta secular, un oracle les prediccions del qual sobre el futur són buscades amb avidesa per mitjans i líders mundials. La seva rellevància es manté intacta, alimentada per la publicació de les seves memòries i la seva presència en plataformes com Netflix, on analitza amb mirada clínica els desafiaments globals.
Va ser precisament en un dels llocs més influents de la cultura popular nord-americana on Gates va oferir una de les seves reflexions més contundents sobre el demà. Sota els llums de l'estudi de The Tonight Show de l'NBC, i davant l'audiència milionària de Jimmy Fallon, el cofundador de Microsoft va esbossar un panorama que, si es materialitza, redefinirà la societat en la pròxima dècada. "D'aquí a deu anys, la majoria de les tasques humanes podran ser realitzades per intel·ligència artificial", va declarar Gates amb una serenitat que contrasta amb el to apocalíptic que sovint envolta aquest debat. La seva afirmació no va ser una sentència ombrívola, sinó la pedra angular d'un optimisme pragmàtic que ha caracteritzat la seva visió posterior a Microsoft.
Lluny del catastrofisme que impregna molts discursos, Gates emmarca la intel·ligència artificial no com una amenaça existencial, sinó com l'eina de progrés social més poderosa mai concebuda. La seva postura no és merament teòrica; està fonamentada en el treball de camp de la seva fundació. Per a l'home que dedica ingents recursos a l'erradicació de la malària, la lluita contra l'Alzheimer i la millora de la sanitat global, la IA representa un accelerador sense precedents.
Aquesta convicció va ser plasmada al seu blog personal el 2022, on no va deixar lloc a dubtes: la intel·ligència artificial és, segons la seva opinió, "l'eina més gran per reduir la inequitat que mai hàgim tingut". Aquesta frase, que resumeix tota una filosofia, connecta directament amb la seva intervenció al programa de Fallon. Gates visualitza un món on els algoritmes no només optimitzen processos industrials, sinó que diagnostiquen malalties en zones remotes sense accés a metges, personalitzen l'educació per a milions de nens desfavorits i escurcen dràsticament els cicles de desenvolupament de nous fàrmacs.
La trajectòria de Bill Gates es llegeix com un díptic perfecte. Un primer acte, dedicat a democratitzar el poder de còmput a través del sistema operatiu que va posar un ordinador a cada escriptori. I un segon acte, encara en desenvolupament, consagrat a democratitzar el benestar i la salut, utilitzant la tecnologia més avançada del nostre temps, la IA, com a palanca.
En complir 70 anys, Gates no mira enrere per contemplar el camí recorregut des del llançament de Windows. La seva mirada està fixada en l'horitzó del 2034, un futur que ell anticipa no com una distopia d'atur tecnològic, sinó com una era d'oportunitats sense precedents per curar les grans fractures del món. El profeta de l'era digital ha trobat en la intel·ligència artificial el seu nou evangeli, i el seu missatge és clar: el veritable potencial d'aquesta tecnologia no resideix a emular l'humà, sinó a amplificar la nostra capacitat per resoldre els problemes que sempre ens han superat.