L'IBEX 35 torna a aconseguir els 9.300 punts en els compassos finals de la sessió d'aquest dijous. Malgrat que el selectiu del mercat de valors s'ha mogut amb alces en pràcticament totes les fases de la sessió, aquest ha cedit els 9.300 enters en la meitat de la sessió. Malgrat això, el principal índex borsari espanyol ha aconseguit ascendir, superant l'esmentada barrera. Així, l'IBEX creix un 0,30% en la jornada posterior a la caiguda de la inflació dels Estats Units, i en la sessió en la qual s'ha conegut la sortida de Ferrovial d'Espanya.
Al país ibèric, la jornada ha estat marcada per la celebració de la junta d'accionistes de Ferrovial, en la qual, els membres han decidit aprovar el trasllat de la companyia als Països Baixos. Després de diversos dies de crítiques i retrets governamentals, la constructora presidida per Rafael del Pino ha fet un nou pas cap al seu objectiu: cotitzar al mercat de valors dels Estats Units. Sembla que la justificació a la 'mudança' de Ferrovial ha convençut els accionistes, els qui, en les últimes hores, podien haver-se vist condicionats pels canvis d'opinió del fons sobirà de Noruega que dimarts passat es va oposar a l'operació i 24 hores després va donar el seu vistiplau.
En aquestes, la companyia ha mantingut un estira-i-arronsa amb el Govern estatal, el qual ha intentat per totes les vies provar de mantenir Ferrovial al país ibèric. Sigui com fos, sembla que l'operació convenç al mercat. Com informa aquest dijous ON ECONOMIA, Ferrovial creix a prop d'un 4% des que Del Pino va anunciar el trasllat i ha tancat la jornada amb una alça propera al 0,92%. Els inversors, com els accionistes, veuen possibilitats de creixement empresarial en aquesta operació, per la qual cosa la valoren positivament.
Quant a la resta de valors de l'IBEX 35, els que han tancat la sessió registrant les alces més grans són Rovi (+3,71%), Acerinox (+2,42%), Logista (+1,93%), Inditex (+1,84%) i Meliá (+1,82%). A la inversa, les companyies que han tancat la jornada d'aquest dijous registrant els descensos més voluminosos són CaixaBank (-1,17%), Iberdrola (-0,76%), Endesa (-0,78%), Acciona (-0,50%) i Enagás (-0,49%).
Endesa, sacsejada en l'IBEX 35 per la destitució del CEO d'Enel
Endesa també ha tingut protagonisme en una jornada en què totes les mirades se n'han anat al trasllat de Ferrovial. Al començament de la sessió, el mercat coneixia la destitució de Francesco Starace, CEO d'Enel, una cosa que podria afectar el pla estratègic d'Endesa. La firma italiana és posseïdora del 70% de l'elèctrica espanyola. En aquestes, Starace ha estat un dels artífexs de l'estratègia d'Endesa, la qual implica reduir el negoci del gas i elevar la independència energètica. Malgrat això, el pla podria trontollar amb la sortida de Starace. Aquesta notícia ha afectat la cotització d'ambdues companyies, ubicant-se entre les més baixistes de la jornada a la Borsa de Milà i en la de Madrid. Com a Enel, el Govern italià ha decidit actualitzar la cúpula d'Eni, Leonardo i de Pal.
Quant a la resta de les principals places europees, totes elles, excepte el FTSE Mib italià que ha tancat pla, s'han mogut amb alces. A França, el CAC 40 ha aconseguit créixer més d'un 1,10%: a Alemanya, el DAX 30 ha experimentat una alça del 0,13%; a Anglaterra, el FTSE 100 ha tancat la jornada amb un ascens del 0,24%.
El Brent es desinfla
Al mercat de les matèries primeres, els contractes a futur del Brent, petroli de referència a Europa, cedeixen un 0,69%, fins als 86,75 dòlars per barril. Per la seva part, el WTI, esquist de referència al mercat dels Estats Units, cedeix un 0,54%, fins als 82,80 dòlars per barril. En el referit a l'or, els contractes a futur del metall preciós ascendeixen més d'un 1,50%, fins als 2.055 dòlars per unça.
Quant a les criptomonedes, el Bitcoin marca un ascens de l'1,26% en les últimes 24 hores, la qual cosa el porta fins als 27.538 euros. Per la seva part, l'Ethereum marca una alça del 3,46% en les últimes hores, creixent per sobre dels 1.800 euros. Ambdues criptomonedes, com la resta dels principals actius, mantenen el ral·li alcista iniciat des de la crisi financera de mitjans de març.