Prop de la meitat de les estafes econòmiques són digitals. Els atracadors poden suplantar la identitat del banc, de la companyia elèctrica, Correus, Amazon... o de la mateixa Agència Tributària, que ja ha advertit d'aquests intents d'estafa. Però també ha donat una bona notícia a les víctimes: podran incloure les pèrdues en la seva declaració de la renda.

És possible desgravar els diners perduts en aquest tipus d'estafes? En resposta a una víctima que va intentar recuperar part dels diners defraudats, l'Agència Tributària va indicar que les pèrdues per estafes telefòniques poden ser considerades com a despeses deduïbles en la declaració de la renda. I va precisar que els perjudicis econòmics ocasionats poden qualificar-se com a pèrdues patrimonials, sempre que estiguin degudament justificades i compleixin els requisits legals.

No obstant això, Hisenda posa una sèrie de límits i condicions per beneficiar-se d'aquestes deduccions. Així, indica que no es consideraran pèrdues patrimonials aquelles que no estiguin justificades, les originades en transmissions lucratives o liberalitats.

Si bé Hisenda preveu la possibilitat de desgravar les pèrdues per estafes, el contribuent haurà d'aportar la documentació necessària i proves sòlides per recolzar la reclamació. Així, serà necessari presentar:

  • Justificació de la pèrdua. És imprescindible la denúncia –davant de la Guàrdia Civil, CNP o policies autonòmiques– en la qual es detalli el frau.
  • Documentació addicional. Es recomana conservar les evidències relacionades amb l'estafa com son missatges –correus electrònics, whatsapp...- i extractes bancaris que demostrin la transacció o qualsevol altra prova.

Les pèrdues s'han d'imputar a l'exercici fiscal en què es va produir l'estafa. O sigui, si va passar l'any passat, s'ha de presentar durant l'actual campanya de declaració de Renda 2024. L'Agència Tributària estableix límits en la compensació, si bé és possible aplicar-la als successius exercicis. I, evidentment, només es poden desgravar pèrdues que no s'hagin pogut recuperar. Si es recuperen després de presentar la declaració, s'haurà de comunicar.

La deducció ha d'assenyalar-se en l'apartat de la declaració corresponent a "pèrdues patrimonials no derivades de transmissions" i ha d'indicar-se amb signe negatiu en el programa Renda Web.

En el cas d'autònoms o empreses, les pèrdues per aquestes estafes es consideren una despesa deduïble, fet que permet una deducció directa sense límits percentuals. També serà necessari acreditar documentalment l'estafa com passa amb qualsevol ciutadà. Atesa la complexitat, es recomana consultar amb un assessor fiscal davant de possibles dubtes.

Mesures de precaució

Les estafes digitals més comunes són:

  • Phishing. Suplantació d'identitat per aconseguir informació confidencial de la víctima.
  • Vishing. Els estafadors truquen per telèfon per enganyar les víctimes per obtenir informació financera o que els serveixi per usurpar la seva identitat. El terme és una combinació del terme anglès 'voice' (veu) i phishing.
  • Smishing. Consisteix en l'enviament d'un SMS per part del ciberdelinqüent a la víctima simulant ser una entitat legítima.

Els operadors de telecomunicacions estan obligats des del 7 de març passat a bloquejar trucades i missatges de text o SMS de números que no hagin estat atribuïts, assignats o adjudicats a un servei, a un operador o a un client. Així ho estableix una ordre ministerial que té per objectiu evitar estafes de suplantació d'identitat a través de trucades i SMS i també per garantir la identificació dels números d'atenció al client i les trucades comercials.

A més, el 15 de maig vinent entraran en vigor dues noves mesures. Per la primera es prohibirà realitzar trucades comercials des d'un número mòbil i només es podran realitzar des de números especialment assignats per a això o des dels números 800 i 900.

La segona mesura és l'obligació per als operadors de bloquejar trucades i SMS d'origen internacional que simulin haver estat originats en un número de l'Estat espanyol, excepte els d'aquells clients que es troben en itinerància (roaming). L'última mesura entrarà en vigor passats 15 mesos des de la publicació de l'ordre ministerial a causa de la seva complexitat, segons van especificar en un comunicat.