Raquel Serrat és la primera pagesa que es posa capdavant d'un sindicat agrari, la Unió de Pagesos. Ho fa des d'una posició reivindicativa que ja fa anys que defensa. Ha tingut altres càrrecs de responsabilitat en el mateix sindicat. No prové de família pagesa, però es va incorporar al món de la pagesia amb una certa edat per fer-se càrrec d'una part de l'explotació ramadera dels seus sogres, al Ripollès. Ara segueix defensant el món rural i la importància de la dona a la pagesia com a criadora de cavalls de carn, al municipi de Queralbs. El febrer de 2025 va ser elegida coordinadora nacional en substitució de l'històric Joan Caball, que feia 25 anys que estava al capdavant del sindicat.
Creu que vostè arriba en un moment especialment crític pel sector a Catalunya?
Unió de Pagesos té 50 anys d'història i sempre hi ha hagut èpoques crítiques. Per això existim. Per intentar millorar les condicions de vida i professionals de la pagesia catalana. És cert que arribo en un moment de canvis, a tots els nivells. Tot molt de pressa i els pagesos ens hem d'adaptar a aquests canvis, perquè també estem influenciats pel marc global.
Quina proposta ha presentat amb el seu lideratge?
El XIV Congrés celebrat el febrer a Mollerusa, es van revalidar els representants que formen part de la nova permanent. En aquesta formació si veu un canvi important de persones, entre elles cinc noies. Un canvi que també s'ha reflectit dins del sindicat. Vam presentar un seguit de reivindicacions.
Quines?
Vam llançar la proposta de lluitar perquè la legislació estableixi que la protecció, la millora i el desenvolupament de l’agricultura, la ramaderia i la silvicultura, per mitjà dels seus principals factors de producció, la terra i l’aigua, siguin d’interès general, ja que són imprescindibles per garantir la sobirania alimentària de Catalunya. Reivindiquen preus justos, treballar per compensar l'augment de costos, el relleu generacional, la fauna salvatge. També lluitar perquè no es dilati més la redacció del Pla territorial sectorial agrari de Catalunya per tal d'aturar l’avidesa dels promotors i administracions públiques sobre espais d'agricultura; mesures d’accés a la terra per als més joves i, en pro del relleu generacional; i instruments de regulació del mercat de la terra, com el control de preus en la compra i l’arrendament de terres per evitar preus especulatius, entre altres.
No veuen adequada la llei de la cadena alimentària estatal?
La legislació de la cadena alimentària hauria de prohibir vendre sota preu de cost I també garantir que tots els graons d'aquesta cadena no abusin de la seva posició de domini. Això no ho acaba de fer i llavors ens trobem casos com que aquest any no s'està pagant un preu correcte a la vinya perquè hi ha elaboradors que volen comprar per sota de cost, o els preus de la llet... És una llei que ben aplicada estaria molt bé i ens protegiria, però no hi ha prou voluntat política per fer-ho.
La llei de la cadena alimentaria, ben aplicada estaria molt bé i ens protegiria, però no hi ha prou voluntat política per fer-ho
De totes les reivindicacions que m'ha exposat, que és el que més els preocupa?
Són moltes coses les que ens van en contra i que fan perillar el model concret que defensem des d'Unió de Pagesos: la petita i mitjana pagesia arrelada al territori que és la que majoritàriament hi ha a Catalunya, però també la més difícil de defensar. Costa fer una tria de quins són els problemes que afecten o que ens preocupa més, però des d'una visió global, n'hi ha dos de molt importants. Volem garantir el relleu de la pagesia i volem que el país tingui pagesia. Per tant, hem de protegir-la i treballar perquè tingui accés a la terra i l'accés a l'aigua. Són els dos temes que crec que són cabdals i que, socialment, hem de fer entendre que són primordials si volem que hi hagi pagesia al territori.
Hi ha sindicats agraris que optarien més per una pagesia, diguem-ne, industrialitzada. Com ho veu?
El model que defensa des dels inicis la Unió de Pagesos sempre ha estat aquest, de la petita i mitjana pagesia perquè creiem que és el que realment aporta, d'una banda, equilibri territorial, perquè som els que vivim els pobles i les masies; i perquè gestionem el territori. això dona vida a les famílies. En canvi, una gran indústria pots enriquir a una persona, però no estàs enriquint tot un territori, ni garanteixes aquesta vida social, ni equilibri territorial i, per tant, creiem que és el model que realment té sentit aquí al nostre país.
Aquest model és el que ara torna a estar sobre la taula de debat arran de la dissortada onada d'incendis que afecta Espanya.
Per desgràcia, el que sempre hem viscut és que quan passa alguna catàstrofe d'aquestes característiques -incendis, inundacions- tothom es posa la paraula pagesia a boca, però quan passen tres setmanes o un mes, ningú fa res més; tot continua igual. Nosaltres ho tenim claríssim: som una peça clau per evitar totes aquestes catàstrofes. Ens volen fer creure que ens hem d'acostumar a conviure amb aquests incendis que tenen una gran força i una gran virulència; i que hem de prevenir-los, però no et diuen com. Ara el govern central ha presentat unes mesures, però la qüestió de fons, la de la prevenció no es tracta. No tenen en compte que una de les claus que hi ha per prevenir els incendis és el mosaic agrari. És imprescindible. Cal gent al territori que gestioni i treballi la terra. Per tant, la pagesia som peça clau.
En una piulada, durant els incendis, vostè es va queixar que no es té cura d'aquest mosaic, que no es donen permisos per a noves explotacions, per a les rompudes, per a la diversificació dels cultius...
Nosaltres no deixarem de reivindicar-ho perquè si ens deixen treballar el país no cremarà. És així. Si una persona vol recuperar una zona per pastures, si vol diversificar la seva activitat i vol posar ramaderia extensiva, si té possibilitats de fer tot això el que té per davant no és el suport, sinó unes normatives prohibitives, sempre. Si ens posessin facilitats, pagesos i ramaders podrien viure de la seva feina i, a més a més, estaríem gestionant aquest territori. Això és important perquè, fins i tot, representaria una despesa econòmica, també socialment.
Què els estan negant?
A priori s'estan denegant rompudes de gent que vol ampliar una mica més la vinya o fer qualsevol altra activitat. Per què? No hi ha cap explicació lògica. Quan van passar els incendis a la Segarra, hi havia un pagès que ens explicava que volia posar unes quantes vaques en extensiu perquè tenia una zona de bosc, i li havien denegat l'expedient tres vegades Qui diu que si aquella persona no hagués pogut pasturar aquell tros de bosc, el foc no s'hauria parat allà? L'administració és, contínuament, un no i un no i un no... i llavors ens trobem amb el que ens trobem.
L'administració és, contínuament, un no i un no i un no...
Com valoren l'actuació de la Generalitat i la conselleria d'Agricultura?
Tenim la percepció que hi ha voluntat de treballar, però passa el temps i s'acaba per no desenvolupar tot el que es proposa. Llavors, no fem res. El que cal és voluntat política perquè es faci la feina. No pot ser que els tràmits dins del departament surtin a destemps o no es portin a terme perquè hi hagi tècnics que no estan fent la feina. Si tenim càrrecs polítics que tenen la capacitat de manar, ho han de fer.
Però hi ha bona interlocució amb l'administració?
Nosaltres, com a sindicat majoritari, sempre hem tingut espais d'interlocució, que són les taules de granges, les bilaterals... La relació amb l'administració a Catalunya és pròxima Si necessitem reunions es fan. Quan vam sortir escollits en l'últim congrés vam presentar les nostres reivindicacions. Estem avançant, en algunes més lentament que en altres. El que succeeix és que els pagesos i ramaders també estem sotmesos a problemes que ens venen sobreposats en el dia a dia. Les pedregades, les gelades, les tempestes... i necessiten una actuació ràpida, i per això l'administració ha de ser més àgil.
Parlant de climatologia i de canvi climàtic, tenen certes reticències a l'establiment de les energies renovables, tot i que en són partidaris. Quin és el problema?
Diem 'sí' a l'energia fotovoltaica sí, però 'no' si és a costa que desaparegui un pagès o un ramader. Hem de pensar que el 70% dels pagesos estan en règim de lloguer, per tant, els propietaris de la terra no són els mateixos pagesos, sino propietaris que sovint no tenen una vinculació directa amb la pagesia. Per tant, si ve una empresa i els fa una oferta econòmica molt interessant, què farà aquell propietari? Vendrà. Llavors, perdrem un pagès. Per tant, nosaltres el model que defensem és que energies fotovoltaiques sí, però no sobre sòl agrari útil. Hi ha moltes hectàrees de terra a Catalunya, i ja se'n han perdut moltes destinades a polígons industrials; doncs també es poden posar les fotovoltaiques a les teulades de les indústries i no pas a les millors planes que tenim a Catalunya, perquè si les perdem estem posant en risc la sobirania alimentària del país.
Repassant un altre dels punts de reivindicació trobem el foment al relleu generacional. En el seu cas, té dos fills que han triat el camp per viure.
Sí, tinc dos fills, un de 23 anys i un de 21, i tots dos han volgut i pogut continuar l'activitat.
L'existència de joves que tenen la vocació de la terra i s'interessen pel camp es va veure a les manifestacions de fa un any i mig, sortint a reivindicar el món rural com una opció de vida. Per tant, hi ha futur?
És veritat que moltes vegades diem que no hi ha relleu, i n'hi ha. Poc, però n'hi ha. Aquest relleu que hi ha és el que hem de protegir i ajudar amb tot el que calgui. A més a més, s'han de desplegar totes les eines que l'administració tingui al seu abast i també tots nosaltres perquè hi hagi més joves que vulguin fer de pagès o de ramader. A les manifestacions sí que es va veure molt jovent, també hi ha diferents models, hi ha gent que treballa a l'explotació familiar, però encara no està incorporat, n'hi ha que treballen per empreses de tercers, hi ha diferents models, però sí que és veritat que hi ha gent al sector, sí, sí.
Vostè diu sovint que un dels problemes principals és que la societat no és conscient del que aporta l'agricultura i la ramaderia, que hi ha com una dicotomia entre el món rural i el món urbà. Creu que això es pot revertir d'alguna manera?
Des d'Unió Pagesos intentem treballar molt aquest tema per escurçar aquesta desconnexió que hi ha, cada vegada més gran, entre la pagesia i la resta la societat. Ja no és tant món urbà versus el món rural, sinó que és la pagesia amb la resta la societat, perquè ens trobem persones de pobles que també desconeixen el que fem. És molt important que la gent sigui conscient del paper que tenim. La principal funció que tenim és la de produir aliments, complint amb totes les normatives que ens exigeixen i, per tant, si són productes de proximitat, estem garantint seguretat alimentària. Després contribuïm a l'equilibri territorial, perquè vivim als pobles i estem tot l'any, i gestionem el territori. I són tres funcions que la gent desconeix. És molt important que s'aprenguem a transmetre-les, perquè la població prengui consciència del nostre paper dins la societat i l'economia.
Com es pot convèncer als joves que no tenen els seus orígens al camp perquè es dediquin a la pagesia?
Començar de zero en aquest sector, una persona que no té ni base territorial ni una base econòmica forta, no és impossible, però costa costa molt. No hem de pecar d'innocència. És molt diferent si ve d'una tradició familiar, es pot fer una continuïtat, i no començar de zero. És veritat que hi ha ajuts, però el que aconselleria a qualsevol persona que li agradi la feina de pagès és que ho faci, però evidentment que estudiï, que agafi formació, que s'informi bé i que parteixi d'un bon pla d'empresa. No podem creure que es pot viure amb 30 cabres o amb un pam de terra. Necessitem ser professionals i ens hem de poder guanyar la vida. Però sí que és cert que la pagesia pot ser una sortida professional i de vida per una part del jovent i que molt pocs s'ho plantegen perquè totes les persones tendim a buscar una estabilitat econòmica. I, amb la pagesia, l'estabilitat no sempre hi és, perquè depenem de molts factors externs. Però animo als joves, i no tant joves, a que ho intentin. Si surt malament, sempre es pot fer un altre canvi de vida.
A continuació es pot accedir al contingut sencer de l'entrevista de Raquel Serrat, per a ON ECONOMIA.