El 58% dels aturats de llarga durada inscrits en les oficines d'ocupació no cobren cap tipus de prestació, ni contributiva, ni tampoc assistencial, segons dades proporcionades pel SEPE als agents socials, segons ha revelat aquest dimecres CCOO en la presentació de l'informe "Mercat de Treball i Protecció per Atur. Any 2022". Carlos Bravo, responsable de polítiques públiques i protecció social del sindicat, ha insistit en la necessitat que el Govern, i no només el Ministeri de Treball, convoqui els agents socials com més aviat millor per abordar la reforma de les prestacions d'atur que s'ha d'aprovar abans que acabi l'any pel compromís 23 adquirit amb Brussel·les. Tanmateix, el líder sindical recrimina al Govern que no s'assegui a negociar i denuncia el temor que es faci una "reforma per sortir del pas" i complir amb Brussel·les.
Segons l'anàlisi elaborada per CCOO, i porta més de 20 edicions, el problema de les prestacions que paguen els serveis públics d'ocupació es concentra en les assistencials (s'abonen quan els aturats no compleixen amb els requisits necessaris per cobrar la prestació contributiva o quan aquesta s'ha esgotat). Bona part dels aturats de llarga durada reben aquest tipus de prestacions, de poca quantia (uns 450 euros) i de poca durada (entre 6 mesos i 30 mesos de forma excepcional, segons recalquen a CCOO. I els aturats de llarga durada són els principals beneficiaris d'aquestes prestacions assistencials, ja que ja no tenen dret a les contributives que es cobren un màxim de 24 mesos.
56% de les prestacions són contributives
I és un col·lectiu, molt ampli, doncs de l'1,7 milions de treballadors que van cobrar l'any passat algun tipus de prestació dels Serveis Públics d'Ocupació, el 44% van rebre una de contributiva i el 56% restant alguna de les diverses assistencials actualment en vigor. D'aquestes, el 43% van ser prestacions assistencials per a majors de 52 anys (ampliat el 2019, quan eren per a majors de 55 anys), el 16% són subsidis o renda agrària i un altre 14% per l'esgotament de la prestació contributiva. La Renda Activa d'Inserció (RAI) es queda amb un altre 10%.
Doncs la dada ho diu tot: el 73% de les prestacions assistencials les cobren persones de més de 50 anys, en la seva immensa majoria aturats de llarga durada. Dels més de 600.000 persones que fa més de 4 anys que estan apuntats a les oficines del Sepe, el 75% superava els 50 anys. Es tracta, doncs, de treballadors amb una difícil reinserció laboral, però que volen treballar perquè estan apuntats a l'atur i no necessàriament per cobrar una prestació, ja que només la reben 4 de cada 10, assenyala Carlos Bravo, que considera urgent abordar una reforma que doni cobertura econòmica a aquest col·lectiu. El sindicalista declara que algunes d'aquestes persones rebran ajuts de l'Ingrés Mínim Vital (IMV) o de les rendes autonòmiques d'inserció, però molts altres no compten amb cap ajuda pública.
Compromís amb Brussel·les
Des de CCOO ressalten que la reforma de les prestacions d'atur és una de les principals que queden pendents entre les compromeses al Pla de Recuperació i Resiliència i denuncia que ha sol·licitat en nombroses ocasions a la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, que obri una taula de negociació, encara que Bravo insisteix que es tracta d'una reforma que incumbeix el Govern en el seu conjunt. Com a mostra, assenyala que des del ministeri de Díaz, més concretament des del Sepe encarregat d'elaborar els esborranys de la reforma, els han comunicat que el text ja ha estat elaborat i està en revisió del Ministeri d'Hisenda, responsable d'aprovar els fons per millorar les prestacions.
No obstant això, segons han comunicat des del Sepe als agents socials, la reforma hauria perdut força —denuncia el responsable de protecció social de CCOO— i es limitaria a reduir càrregues burocràtiques en la gestió de les assistencials i alguna millora en determinades prestacions. "No és la reforma que precisa les prestacions assistencials i que han promès", assenyala i, postil·la, que és probable que el Govern vulgui una reforma menys ambiciosa per poder complir el requisit adquirit en el component 23 d'aprovar la reforma aquest any.
Per Reial Decret Llei
Des de CCOO entenen que en ple procés electoral en la recta final de la Legislatura serà molt complicat aprovar una reforma de pes al Congrés. Per aquesta raó, Carlos Bravo demana que s'abordi mitjançant un Reial Decret Llei que simplifiqui el tràmit parlamentari, però exigeix que passi prèviament pel diàleg social, ja que segons ha declarat aquest dimecres, des de Treball els han traslladat la voluntat de no sotmetre'l a la negociació amb els agents socials.