La carrera per l'eòlica marina a Espanya acumula endarreriments, però sembla acostar-se a l'adjudicació definitiva dels projectes. El passat 3 de febrer, gairebé tres anys després que es publiqués el mapa que delimitava les àrees d'interès i disponibilitat ambiental (que alhora ja feia dos anys que s'esperava), el Ministeri de Transició Ecològica (Miteco) va obrir a consulta pública les bases de la subhasta per a les empreses que hi vulguin accedir. L'estat espera sumar entre 1 i 3 GW de renovables al mar abans del 2030, dels quals entre 500 i 1.200 MW estaran davant la Costa Brava. Tot i que un cop s'obri la subhasta es poden sumar nous projectes o bé retirar-se en funció de la condició de la subhasta, ara mateix hi ha 8 candidats a posar aerogeneradors al mar. Mentre que a altres països europeus com França o Regne Unit ja fa anys que tenen parcs eòlics marins, a Espanya fa quatre anys que se'n desenvolupa la normativa sense que s'hagi obert la subhasta. 

La darrera empresa en sumar-se aquesta cursa és Qair, amb el seu projecte denominat Norfeu, que preveu 1.080 MW d'eòlica marina dins el mar. Es tracta d'una empresa francesa fundada l'any 2017 que factura més de 400 milions d'euros a l'any. L'empresa, que va registrar el seu interès l'octubre de 2024, ja treballa amb eòlica marina flotant, que és la que necessita Espanya per l'alta profunditat del mar, que dificulta la instal·lació d'eòlica marina ancorada al fons marí. El projecte es troba a la fi de la fase potestativa, un període voluntari que permet a l'empresa avançar cap a la idoneïtat ambiental del projecte amb l'estat abans d'entrar en l'avaluació ambiental definitiva. 

Abans que Qair es va presentar Repsol, amb el seu projecte Mediterráneo 1, que projecta 60 aerogeneradors que sumarien 1.050 MW i s'instal·larien a 25 quilòmetres de la costa, amb evacuació a la subestació elèctrica de la Farga, prop de Girona. El projecte té com a data d'entrada el novembre de 2023 i l'agost de 2024 van començar les consultes. Repsol va facturar 1.756 milions l'any 2024. 

Ferrovial és una altra de les empreses espanyoles que competeixen per posar aerogeneradors a la Costa Brava, en el seu cas amb un projecte menys potent, de 510 MW, almenys segons el que hi ha publicat al llistat de consultes públiques del ministeri. L'empresa es presenta a partir de la seva filial Ferrovial Infraestructuras Energéticas. Ferrovial va facturar 9.000 milions l'any 2024 i té una activitat molt diversificada entre les infraestructures i els serveis. 

També amb la meitat de la potència projectada a la Costa Brava i també espanyola és Capital Energy, que proposa 510 MW pel parc flotant L'Empordà. Capital Energy, amb seu a Madrid, factura uns 2.000 milions d'euros. 

L'empresa amb seu a Madrid Instalaciones y servicios Moscardo III, filial del Grup Cobra, també amb seu a Madrid, presenta el projecte Catwind de 1.200 MW. Integrat al grup francès Vinci, el Grup cobra factura 7.000 milions amb una activitat diversificada entre infraestructures i serveis. 

L'empresa Iberonova Promociones, d'Iberdrola, ha presentat el projecte Gavina, de 500 MW. Iberdrola és una de les empreses amb més eòlica marina al món, i de fet té un litigi obert amb l'administració de Trump perquè vol tancar-los. Iberdrola va facturar 44.000 milions l'any 2024 amb un benefici net de 5.612 milions d'euros.

El primer a registrar el seu interès en l'eòlica marina a Catalunya va ser la unió entre Sener, empresa basca especialitzada en enginyeria i infraestructures i Bluefloat, que ha sortit de l'eòlica marina d'Espanya després dels endarreriments i que es troba en un període de reorientació de negoci. Junts van projectar Parc Tramuntana, de tots el que més publicitat ha fet. Amb Plenitude com a soci, han projectat 35 aerogeneradors de 15 MW (un total de 525) i han xifrat en 6.000 els llocs de treball que generaran durant la construcció i 200 més durant la fase d'operació i manteniment. Sener va facturar 710 milions d'euros l'any passat. 

Més enllà d'aquests set candidats, Catalunya tindrà abans, i espera licitar-ho a principis d'aquest 2026, el Plemcat, una plataforma experimental d'eòlica marina amn 30 MW que servirà per experimentar amb tecnologia. 

Com els altres aerogeneradors, el Plemcat també ha rebut protestes d'alguns col·lectius. Turisme, pescadors i alguns ambientalistes alerten de riscos per al paisatge i per a les espècies marines. 

Més enllà de la Costa Brava, el govern espanyol va projectar la possibilitat de posar eòlica marina a 5.000 quilòmetres quadrats de mar. Davant del mar Cantábric, a Galícia i Astúries, hi haurà la zona amb més potencial, seguida del mar d'Alborán, a Andalusia, de les Illes Canàries i la zona valenciana-Balear (LEBA), que preveu la possibilitat de construir parcs eòlics a Catalunya i a prop de Menorca.

La consulta pública per a la subhasta, que finalitza el pròxim 24 de febrer, pregunta als desenvolupadors per qüestions com si és preferible posar un gran parc amb tota la potència a cada regió o dividir les licitacions en diversos parcs, així com quins requisits s'haurien de posar i si cal prioritzar el preu de l'energia, la minimització de l'impacte mediambiental, l'aprofitament de l'oportunitat industrial, la compatibilitat d'usos al mar, el suport ciutadà i del territori, la innovació i altres a detallar.

Un cop rebi respostes dels desenvolupadors, aprovarà definitivament el marc de la subhasta i la podrà obrir als competidors. Els qui s'han apuntat abans d'ella ho han fet de manera voluntària i preliminar, sense cap compromís que hagin de seguir a la cursa.