L'eòlica marina va amb retard a Espanya, però el Govern espanyol ha iniciat aquest dimarts un compte enrere de dos mesos en comprometre's a fixar el marc normatiu per a la cursa per l'offshore abans de final d'any. Ho ha assegurat la Secretària d'Estat d'Energia, Sara Aagesen, durant la inauguració del Congrés Eòlic Marí que se celebra aquests dies a Las Palmas de Gran Canària. "Abans de final d'any, iniciarem el procés d'audiència i informació del marc normatiu de l'eòlica offshore, que establirà les bases per al desenvolupament de projectes amb una tramitació àgil i amb les màximes garanties que atorgarà, simultàniament, el règim econòmic de la subhasta, la reserva de capacitat d'accés i la reserva del domini públic maritimoterrestre", ha explicat.
Almenys 18 empreses estan pendents de 40 possibles projectes als mars espanyols, segons registra des de fa mesos el web del ministeri, que permet als actors inscriure les seves propostes de negoci des d'abans fins i tot que s'aprovés el mapa definitiu, que el mes de febrer passat va habilitar 5.000 quilòmetres quadrats d'espai marítim a vuit regions diferents i amb especial pes del Mar Cantàbric. A Catalunya, davant la Costa Brava, van quedar marcats com a vàlids 241 quilòmetres quadrats a 12 quilòmetres del cap de Creus i 10 de les Illes Medes.
En la inauguració, el president de la patronal Associació Eòlica Espanyola, Juan Diego Díaz, ha reconegut que el sector viu "en un moment determinant" i que les empreses d'eòlica són "100% dependents de la regulació i la planificació". El marc normatiu fixarà com han de presentar-se les empreses, quin criteri s'aplicarà per escollir-les i com s'escolliran. "Portem retard atesa la conjuntura política i econòmica del país, però som optimistes i som a temps d'abordar el desenvolupament eòlic offshore per no quedar-nos enrere respecte a altres països del nostre entorn", ha dit el president de la patronal.
El conseller de Transició Ecològica i Energia de les Canàries, Mariano Hernández Zapata, ha anunciat la creació d'un Observatori Canari de l'Energia Eólica Maria per fomentar i promoure aquesta varietat de l'eòlica amb la qual el setr espera moure més de 50.000 milions d'euros a mitjà termini i generar uns 55.000 llocs de treball, i amb la qual el Govern espanyol pretén instal·lar 3 GW fins a l'any 2030, un 10% dels 30.000 d'eòlica terrestre instal·lats actualment.
Retardats en relació amb Europa
L'eòlica marina, ja presenti en altres països com el Regne Unit, Alemanya, Dinamarca, Bèlgica o Holanda i més avançada a Portugal que a Espanya. Galícia explica al mapa amb la zona explotable més extensa segons el mapa marcat per a l'eòlica marina, que preveu 2.351 quilòmetres quadrats on col·locar turbines al mar. A les Illes Canàries, les sis zones sumen 561 quilòmetres quadrats, mentre que a Andalusia hi ha previstos 1.222 quilòmetres quadrats on es pot construir eòlica marina. Els mapes es van fer atenent a criteris ecològics i de biodiversitat, intentant minimitzar els seus impactes i davant de l'oposició d'ecologistes, pescadors i sector turístic en algunes zones.
És el cas de la Costa Brava, on es va crear una plataforma que va unir interessos tan diversos com els de l'ecologisme i el sector turístic, preocupat per l'impacte paisatgístic. A tot estirar, davant del golf de Roses s'instal·laran entre 500 i 1.000 MW d'eòlica. Per activar l'eòlica marina, el Govern ja ha aprovat una primera convocatòria de subvencions de 240 milions d'euros de la mà de l'IDAE (Institut per a la Diversificació i l'Estalvi Energètic), que ha rebut el nom de Renmarinas Demos i que venç el proper 31 de gener.
Les empreses que ja s'han apuntat a la cursa abans que comenci, per ordre de quantitat de projectes inscrits, són: Grup Cobra, amb nou projectes, Capital Energy, amb sis, Iberdrola (quatre), la col·laboració entre Bluefloat i Sener (quatre), Ferrovial (tres), Abei Energy (tres), Saitec (dos), EDPR i Engie (dos), Enerocean (dos), Greenalia (un) Magtel (un) i Iberblue Wind (un). La suma dels candidats a instal·lar eòlica marina a Espanya és de 14.221 MW. Per megawatts projectats, la unió de Sener i Bluefloat lidera els MW projectats, per davant de Cobra, Iberdrola, Ferrovial i Capital Energy. Acciona, Enerocean, EDPR i Engie, Greenalia, Naturgy i Equinor, Magtel, Abei Energy són altres de les empreses amb candidatures.