Parlar en eusquera continua molestant a alguns. El lehendakari Iñigo Urkullu va interrompre el seu discurs durant gairebé mig minut davant d'un insistent murmuri de veus d'empresaris molestos perquè parlava en eusquera. Això ha passat aquest dilluns en presència del rei Felip, en la inauguració del Congrés de l'Empresa Familiar que se celebra a Bilbao.
Un remor de veus va anar en augment fins que Urkullu es va quedar en silenci, amb posat seriós. Quan va tornar a prendre la paraula, una altra vegada en eusquera, ningú no es va atrevir a importunar-lo. Fonts properes al lehendakari van indicar que, quan va realitzar la pausa, havia previst continuar en castellà, però, davant del remor de veus a la sala, va optar per continuar una estona més en eusquera. Abans de finalitzar, es va passar al castellà.
Aquestes fonts assenyalen que la cara del Rei en aquells moments era un poema, suposadament incòmode per l'actitud d'alguns empresaris que no van tolerar que el lehendakari parlés en eusquera a la seva terra.
Empresaris bascos i catalans assistents també van manifestar la seva "incomoditat" per la intransigència d'alguns. A aquest congrés van assistir representants de grans empreses familiars de totes les comunitats. Un d'ells va indicar que l'Institut de l'Empresa familiar (IEF) és un "territori popular".
Míting de Núñez Feijóo
Després del discurs d'Urkullu, va intervenir Alberto Núñez Feijóo. No es va sentir cap veu de fons. Fins i tot va rebre aplaudiments. En un discurs tipus míting, va tornar a carregar contra l'amnistia i la presència de les llengües cooficials a les Corts. Va realitzar un símil entre política i empresa quan va indicar que "poc èxit tenen les companyies que no pensen en els comptes de resultats, sinó que dediquen els seus esforços a enfrontaments o a vulnerar el codi ètic". I llavors va portar a col·lació l'amnistia pel procés català: "en comptes de parlar d'ocupació o rebaixes fiscals, parlem de l'autodeterminació".
I, més endavant, Núñez Feijóo va afirmar que seria un "avenç" si el debat sobre llengües fos sobre el coneixement de l'anglès –encara que va reconèixer que no en té un bon nivell pel sistema educatiu que va rebre– i no sobre la utilització a les Corts espanyoles de les llengües cooficials de les comunitats autònomes.
L'actual president de l'Institut de l'Empresa Familiar, Andrés Sendagorta (Sener), va obrir el congrés amb una crida a la moderació política i econòmica. Va reiterar la necessitat d'"evitar la polarització" i va apostar "per la moderació i el diàleg" perquè "ens permetin construir un marc de relacions estables" a llarg termini. Va advocar pel "sentit de la institucionalitat" i per mantenir-se "en el marc constitucional". Però va atacar la ideologització del debat de l'educació i la formació en una al·lusió, sense esmentar-los, als aliats del govern espanyol. "Tinc la impressió que es destina més temps en el nostre debat públic a subratllar trets ideològics que a apuntalar els objectius reals que haurien de perseguir els nostres programes educatius".
A l'actual president de l'IEF, Andrés Sendagorta McDonnell (Madrid, 1958), se'l considera proper a les posicions populars. Presideix l'IEF des de 2022 i deixarà el càrrec el maig vinent, ja que el mandat es limita a dos anys. Sendagorta està al capdavant de Sener, companyia basca d'enginyeria aeroespacial i de defensa. Exmilitar, va ser capità de corbeta i pilot de reactors de combat. Expresident d'Afarmade, que fins fa uns anys va ser la patronal del sector de l'armament. Abans de dirigir l'IEF, va liderar l'Associació de l'Empresa Familiar d'Euskadi (Aefame).