El sector editorial a Espanya, i en igual mesura a Catalunya, preveu créixer aquest 2025 entorn d'un 4%, cosa que suposa un increment "més moderat" que en altres exercicis. Aquest increment dispararà la xifra de vendes fins als 1.500 milions d'euros al conjunt d'Espanya, 320 milions dels quals correspondran a les vendes de les editorials ubicades a Catalunya. 

El percentatge de millora previst per al 2025 és "més moderat" que el de l'any anterior, quan les vendes van créixer entre un 10% i un 12%, segons les dades del Gremi d’Editors de Catalunya, facilitades aquest dilluns. Les editorials associades al Gremi d’Editors de Catalunya representen prop de 400 segells editorials i la seva producció editorial equival al 53% del conjunt d’Espanya. 

El gremi destaca que, malgrat la moderació en les vendes, el sector editorial segueix en línia ascendent, de manera que en el període 2019-2025 acumula un creixement del 29%, fet que l’ha portat a situar-se en xifres rècord. Tant és així que "el llibre continua essent la primera indústria cultural del país", ha destacat el president del Gremi d’Editors de Catalunya, Patrici Tixis, que també ha remarcat la creació d'ocupació: el sector dona feina, de manera directa i indirecta, a més de 35.000 persones. Alhora, Patrici Tixis adverteix que aquest context "no pot fer oblidar els reptes estructurals que té el sector, des de la comprensió lectora fins a la regulació de la intel·ligència artificial i el suport a les llibreries".

Tixis ha subratllat que el gran motor de la indústria continua sent el llibre en paper, que equival al 94% de les vendes dels llibres, i ha valorat la fortalesa de la ficció i la literatura juvenil, tant en català com en castellà. De fet, dels 320 milions en vendes a Catalunya, aproximadament 100 milions d’euros, han estat llibres en català. Des de 2019, les vendes de llibres de literatura juvenil ha augmentat entorn el 45%, destaca per altra banda el Gremi de Llibreters de Catalunya.

Les tendències en la lectura segueixen sent les dels darrers anys pel que fa a temàtiques, però es detecta un interès creixent dels joves per la lectura. Segons les dades dels indicadors d’hàbits de lectura, el 65,5% de la població llegeix llibres de forma habitual, però en el segment del públic jove entre 14 i 24 anys aquests índexs arriben al 75%. Això permet rejovenir clarament la piràmide dels lectors, "la qual cosa ens fa sentir molt optimistes de cara als anys vinents”, ha celebrat Tixis. 

Les llibreries, un puntal

Un altre dels aspectes importants de 2025 ha estat que les llibreries consoliden el seu paper central en l’ecosistema del llibre a Catalunya. Més del 70% dels lectors continua triant-les com a establiments de referència en un context de forta caiguda del tràfic a Internet, superior al 20%, que ha afectat negativament el comerç electrònic.

El Gremi d'Editors subratlla que les llibreries són «molt més que punts de venda»: actuen com a espais de prescripció, dinamització cultural i vertebració del territori. Segons el Gremi de Llibreters, a Catalunya, hi ha 324 llibreries, la meitat de les quals, aproximadament, estan a Barcelona.

Alhora, són una peça imprescindible per garantir la bibliodiversitat. Per això, es reclama a les administracions que reforcin les mesures de suport a aquests establiments, tant per fer front als efectes de la gentrificació en el preu dels locals com a la competència dels grans actors digitals.

Suspens en compressió lectora

Tot i la bona evolució del mercat, el Gremi ha alertat que els nivells de comprensió lectora a Catalunya continuen "per sota dels països més avançats del nostre entorn". Per això ha reivindicat que la lectura i la comprensió lectora siguin "un veritable eix del currículum escolar" i reclama un esforç de l’administració per accelerar l’aplicació de les mesures definides al Pla nacional del llibre i la lectura pel que fa a la implantació de les biblioteques d’aula als centres educatius.

En aquest sentit, el Gremi d’Editors de Catalunya vol posar èmfasi en el fet que els pressupostos de Cultura de la Generalitat no arriben encara al 2%, tal com es van comprometre totes les forces polítiques i que "és necessari aquest acord per poder aplicar les mesures del Pla nacional del llibre i la lectura".

Un altre dels punts que "més preocupa" el sector és l’ús il·legal de continguts editorials per entrenar sistemes d’intel·ligència artificial generativa. El Gremi denuncia que "mentre les grans plataformes tecnològiques estan invertint milers de milions d’euros en infraestructura tecnològica i grans processadors de dades, no dediquen ni un euro als continguts i opten per entrenar els sistemes d’intel·ligència artificial sense autorització dels titulars, sense compensar-los econòmicament i, en moltes ocasions, accedint a continguts que són a la xarxa de forma il·legal".

En aquesta línia, Tixis ha denunciat que el Ministeri per a la Transformació Digital fa servir obres literàries per entrenar un programa propi d’IA anomenat ALIA. “Encara hi ha un element més greu, i és que sigui l’administració pública qui llenci un programa que s’alimenta de continguts que no són legals”, ha etzibat el president del Gremi, que ha afegit que tot i tenir el suport del Ministeri de Cultura, encara no han trobat la manera de recompensar els autors i blindar la propietat intel·lectual.

El Gremi defensa un marc regulador clar i aplicat de manera efectiva, que garanteixi la sostenibilitat econòmica de la creació, de la traducció i de l’edició, i que eviti que la IA es converteixi "en una via d’explotació massiva d’obres sense retorn econòmic i sense autorització per als qui les han fet possibles".