La banca espanyola tanca el 2023 com un dels millors anys de la seva història gràcies a les ràpides i fortes pujades de tipus d'interès empreses pel Banc Central Europeu el 2022, que han portat el preu dels diners al 4,5% després de diversos exercicis en el 0% o fins i tot en negatiu. Les esmentades pujades han impulsat el marge d'interessos i amb això, els resultats. A falta de conèixer els del quart trimestre, els seus números ja eren rècord a tancament de setembre. Només els sis bancs de l'Ibex havien guanyat gairebé 20.000 milions.

Però el 2024 el context serà diferent. Les pujades de tipus començaran a mostrar la seva cara menys amable, un refredament de l'economia, una menor renda disponible i deutes més cars que poden trontollar les finances de famílies i empreses. Per això, els experts adverteixen que la morositat, que fins i tot creuen que ja ha tocat terra, començarà a despuntar.

A més, temen que la rendibilitat assolida el 2023 no pugui continuar creixent perquè tampoc ho farà el marge d'interessos. Així mateix, adverteixen que es continuaran venent poques hipoteques, i amortitzant més, la qual cosa reduirà el saldo del seu balanç. I recorden que existeix la possibilitat que el Govern espanyol faci permanent l'impost a la banca definitivament.

Carola A. Saldias Castillo i Marco Troiano, analistes de Scope Ratings, creuen que els factors favorables a la rendibilitat per a la banca espanyola viscuts el 2023 es tornaran desfavorables el nou any. El ROSEGA va millorar de forma generalitzada a tot el sector, assolint el 12,4% de mitjana en entitats com Santander, BBVA, Sabadell o CaixaBank. Es tracta d'uns bons nivells de rendibilitat, ja que han estat majoritàriament per sota del 10% durant els últims cinc anys.

El principal motor de la rendibilitat ha estat el marge d'interessos, que en la recta final d'any va seguir creixent, però ja a un ritme més lent. La gran exposició de la banca espanyola a préstecs i crèdits de tipus d'interès variable han permès que les seves carteres es revaloritzin després de les contínues pujades dels tipus d'interès, però aquestes pujades podrien haver acabat ja.

"Esperem que la millora del marge d'intermediació continuï almenys durant el primer semestre de 2024, ja que les hipoteques a tipus variable continuen representant entorn del 68% del total", indiquen els analistes. "Tant a Espanya com a la UE en general, esperem una contracció dels préstecs hipotecaris i a empreses, ja que la reducció de la renda disponible i les pujades dels tipus d'interès han afectat més les llars i a les petites empreses", afegeixen.

D'altra banda, destaquen que les ràtios d'eficiència estan millorant a tots els bancs, amb una mitjana del 43% per al tercer trimestre davant el 47% per a l'exercici 2022, ja que els ingressos d'explotació més grans recolzen els objectius d'eficiència. "Esperem que aquesta millora es mantingui el 2024, encara que acabarà invertint-se a mitjà termini a mesura que es normalitzin els ingressos."

Els de Scope Ratings indiquen també que el cost del risc està augmentant, encara que de forma molt controlada, ja que es mantenen per sota de les previsions per a tot l'any 2023. "De moment no s'han materialitzat els temors d'un cicle greu de la qualitat dels actius, tret d'en alguns segments seleccionats. Per a BBVA i Santander, el cost més gran del risc reflecteix l'augment de les carteres de préstecs al consum als mercats emergents. Per a 2024, esperem que el cost del risc augmenti per a tots els bancs lleugerament per a sobre de les previsions per a 2023, però sempre sota control, ja que preveiem una transició a nivells mitjans al llarg del cicle."

Quant als costos extraordinaris, recorden que l'impost aprovat pel Govern per a 2023 i 2024 va ser fàcilment absorbit per l'augment dels beneficis i és poc probable que afecti els resultats el 2024. Al seu escenari base no preveuen una pròrroga de l'impost per un període més llarg.

Tanmateix, la proliferació d'impostos sobre els guanys inesperats dels bancs als països de la UE, com Itàlia, la República Txeca o Hongria, fa que a mitjà termini puguin sorgir noves iniciatives que minvin la rendibilitat dels bancs espanyols.

La morositat toca terra

Fins ara, la qualitat dels actius bancaris han demostrat la seva resistència, encara que el descens de la morositat sembla haver tocat terra, continuen els analistes. "Les dades del Banc d'Espanya per al setembre de 2023 mostren que la taxa de morositat del sector s'ha estabilitzat en el 3,56%, però esperem cert deteriorament en el primer semestre de 2024, degut inicialment als préstecs al consum i, finalment, a les pimes vulnerables i a sectors empresarials específics, a mesura que el menor creixement i els alts tipus d'interès afectin la qualitat del crèdit."

Els quatre grans bancs del país presenten una morositat inferior a la mitjana del sector bancari espanyol a setembre de 2023, en part com a resultat de la seva combinació geogràfica, però també com a reflex d'una gestió proactiva de les exposicions a actius tòxics.

Les carteres espanyoles es mantenen estables, amb petites diferències entre els bancs. BBVA va mostrar un lleuger augment de la seva ràtio de morositat en el tercer trimestre de 2023, la taxa de morositat del Santander va disminuir lleugerament, mentre que tant Sabadell com CaixaBank van registrar una estabilització dels estocs de morositat. Però ara es preveu un lleuger augment de les ràtios de morositat a mesura que es deixa sentir l'efecte de la reducció de la cartera de préstecs espanyola.

"La morositat hauria de començar a augmentar a tots els bancs, inclosos els domèstics, principalment en els segments de consum i pimes, que considerem els més vulnerables a la desacceleració econòmica i a la pujada dels tipus d'interès," però no en les hipoteques, conclouen.