Malgrat l'expansió imparable de la intel·ligència artificial en tots els àmbits, inclòs l'informatiu, el factor humà continua sent el pilar fonamental de la credibilitat per als ciutadans espanyols. Aquesta és la principal conclusió d'un estudi realitzat pel grup d'investigació de la Universitat Pompeu Fabra, en col·laboració amb l'empresa demoscòpica Yougov, que revela una paradoxa crucial: encara que la IA és percebuda com més neutral, la professió periodística conserva un capital de confiança molt superior.

La investigació, basada en una enquesta a 2.004 persones de tot Espanya a finals d'abril de 2025, dona llum sobre la complexa relació entre la societat, la tecnologia i la informació en un moment de transformació digital sense precedents. Les dades presenten una aparent contradicció que defineix el moment actual. D'una banda, la intel·ligència artificial és vista com un agent de verificació més fred i imparcial. Un 37% dels enquestats la qualifica de "molt o bastant neutral", una xifra que gairebé duplica al 21% que opina el mateix d'un periodista humà. Aquesta dada suggereix que la ciutadania és conscient dels possibles biaixos ideològics o influències externes que poden afectar la feina dels comunicadors.

Tanmateix, quan la pregunta es trasllada al terreny de la confiança absoluta, el veredicte és clar i incontestable. El 56% dels espanyols atorga més credibilitat a un periodista com a validador d'informació, davant un escarit 30% que confiaria més en una IA. És a dir, gairebé el doble de ciutadans es fia més del criteri humà que de l'algorítmic a l'hora de discernir entre el veritable i el fals. L'estudi no es limita a quantificar la desconfiança, sinó que s'endinsa en els seus motius. Entre els qui prefereixen al verificador humà, les raons són variades però reveladores:

-Un 35% esgrimeix motius relacionats amb la professionalitat i la qualitat humana intrínseca del periodista: la seva experiència, el seu context, la seva empatia i la seva capacitat de judici.

-Un 15% al·ludeix directament als biaixos de programació de la IA, demostrant una conscienciació sobre com els prejudicis dels seus creadors o les dades amb els que s'entrena poden enverinar els seus resultats.

Per la seva part, el 30% que confia més en la IA ho fa fonamentalment perquè creu que "no té biaixos", una percepció que contrasta amb les advertències de nombrosos experts en ètica tecnològica. Un 13% addicional argumenta que els humans són més influenciables.

L'informe de la UPF també radiografia el nivell de familiaritat de la població espanyola amb una tecnologia que, encara que omnipresent, continua sent en gran manera una caixa negra. Gairebé la meitat de la població, un 46%, admet tenir "poc o gens de coneixement" sobre intel·ligència artificial. Aquest percentatge és lleugerament inferior a Catalunya (40%), però encara així significatiu. Només un 19% dels espanyols afirma sentir-se bastant o molt familiaritzat amb la IA.

Aquesta bretxa de coneixement no impedeix, tanmateix, que els ciutadans exigeixin transparència. L'aclaparadora majoria, 8 de cada 10 enquestats, considera "molt o bastant necessari" que els mitjans de comunicació informin de forma clara i explícita a la seva audiència sobre l'ús que fan de la intel·ligència artificial en la generació o verificació dels seus continguts.

L'estudi pinta el panorama d'un públic escèptic i conscient dels riscos de l'automatització, però que encara no diposita la seva fe en les màquines. La intel·ligència artificial es percep com una eina potent i neutral en teoria, però la seva falta de transparència i els temors sobre els seus biaixos la releguen a un segon pla davant el judici humà.

A la cruïlla entre l'algoritme i la redacció, el periodista emergeix no com un obstacle per a la innovació, sinó com el seu complement necessari i el seu contrapès ètic. La professió periodística enfronta així el desafiament d'integrar aquestes noves eines per potenciar el seu treball, sense oblidar que el seu valor diferencial, aquell pel qual més de la meitat dels espanyols encara hi confia, resideix en la seva humanitat, la seva professionalitat i el seu criteri. La demanda ciutadana és clara: utilitzar la IA amb transparència, però no rendir-se a ella.