L'impost a la banca i energètiques serà permanent. Pedro Sánchez i Yolanda Díaz han arribat a un acord aquest dimarts per formar un Govern de coalició PSOE-Sumar per als pròxims quatre anys, que ha tirat endavant després de mesos de negociació (les eleccions es van celebrar al juliol) i que ha tingut alguns matisos difícils d'acordar fins a l'últim minut. Un d'ells ha estat la reducció de jornada laboral i un altre, la permanència de l'impost a bancs i empreses energètiques.

El Govern va aprovar aquest impost l'any passat, però a priori seria temporal. El seu objectiu era recaptar 3.000 milions d'euros amb els resultats de les entitats financeres de 2022 i 2023, perquè entenien que durant aquells dos anys s'anaven a veure beneficiats per les pujades de tipus d'interès. Així mateix, el gravamen castigava els famosos "beneficis caiguts del cel" de petrolieres, elèctriques i gasistes collits aquests exercicis pels alts preus.

Però en els últims mesos, Yolanda Díaz ja havia advertit que la seva intenció era que aquest impost fos permanent i de fet, en els últims dies, havia aclarit que no arribaria a un acord amb Pedro Sánchez si això no era així. Així, al document de l'acord assolit per les dues forces polítiques, es recull que el Govern "revisarà els gravàmens sobre la banca i les empreses energètiques amb l'objectiu de readaptar-los i mantenir-los una vegada expiri el seu període d'aplicació actual, perquè ambdós sectors continuïn contribuint a la justícia fiscal i al sosteniment de l'estat del benestar".

La banca i les energètiques, que han renegat del tribut des del primer dia, argumentant que és "discriminatori i confiscatori" està reaccionant amb importants caigudes a la Borsa espanyola. De fet, els cinc valors que més cauen de l'IBEX 35 són empreses afectades. Endesa es deixa més d'un 2% i lidera aquestes caigudes; mentre que Santander, Sabadell, Unicaja i BBVA cedeixen més d'un 1,5%.

La consellera delegada de Bankinter, María Dolores Dancausa, que va ser preguntada per la possibilitat que es fes permanent l'impost fa només uns dies, en la presentació de resultats, es va mostrar taxativa: "generaria inseguretat jurídica, no es pot estar canviant d'opinió permanentment". Bankinter va recórrer l'impost l'endemà de pagar-lo, de manera que ara l'assumpte està ara judicialitzat. Mentrestant ha pagat 77,5 milions d'euros aquest any i entén que, el 2023, pagarà encara més. Ja que el tribut grava el 4,8% dels ingressos per interessos més comissions i aquests s'han disparat.

Dimecres presentarà resultats Santander, dijous Sabadell i divendres CaixaBank. I la setmana que ve serà el torn de BBVA i Unicaja, i per això les reaccions dels banquers a aquesta decisió política s'aniran coneixent molt segurament en els pròxims dies. Igual com la de les empreses energètiques, que també han recorregut l'impost extraordinari.

Un altre dels assumptes claus que han acordat PSOE i Sumar és la reducció de la jornada laboral. Encara que no s'han fet públics els detalls, el pacte preveu promoure per llei una jornada laboral màxima de 37 hores i mitja sense reducció salarial, una de les principals reivindicacions del partit que lidera Yolanda Díaz, a la qual finalment han accedit els socialistes.